Universal lingüístic
Un universal lingüístic és un tret que es dona en totes les llengües conegudes, o en la majoria d'aquestes. Segons les hipòtesis, aquestes recurrències es deuen al fet que l'origen del llenguatge és comú (d'una o poques llengües primitives evoluciona la resta amb els mateixos trets fonamentals), o bé al fet que tots els éssers humans posseeixen un llenguatge mental únic, adequat per a conceptualitzar i comunicar l'experiència del món i d'un mateix, i que aquests patrons al cervell es tradueixen de manera natural en qualsevol llengua que s'aprengui (tal com defensen les tendències innatistes com el generativisme i la gramàtica universal). La tipologia lingüística i els estudis de Joseph Greenberg han impulsat el coneixement dels universals lingüístics. Quan un tret és força comú però no arriba a universal lingüístic perquè hi ha idiomes que contradiuen la norma general, es parla de tendència lingüística, i se sol relacionar amb les famílies lingüístiques (ja que les excepcions es donen en idiomes genèticament relacionats).
Tipus d'universals
[modifica]Els universals absoluts són característiques que es troben en totes les llengües del món conegudes (i les que potencialment es puguin estudiar), mentre que els universals implicacionals es refereixen a la tipologia: si una llengua pertany a un determinat grup o bé conté un determinat tret, tindrà necessàriament unes altres característiques.
També es poden classificar els universals segons el nivell d'estudi a què pertanyin, i així es parla d'universals fonètics, sintàctics o semàntics, per exemple. Aquests darrers es relacionen amb la filosofia del llenguatge i una tradició que arrenca a Grècia però que té el màxim auge en la filosofia medieval amb el problema dels universals (de caràcter ontològic i no solament lingüístic).
Alguns universals trobats
[modifica]La nòmina d'universals unànimement acceptada és encara breu, aquí es llisten per àmbit d'estudi:
Universals fonètics
[modifica]- Es diferencia un mínim de dues vocals i dues consonants.
- Existeix en totes les llengües un patró d'entonació per a marcar la intencionalitat del parlant.
- Els sons considerats com a fonema són sempre finits en una llengua i responen a característiques de distinció binàries, com es recull en l'alfabet fonètic internacional.
Universals morfològics
[modifica]- Existeix el concepte de categoria gramatical en tots els idiomes analitzats.
- Totes les llengües flexives admeten la derivació.
- Si una llengua té gènere, també té nombre gramatical.[1]
- Tots els idiomes tenen pronoms o paraules per a referir-se a tres persones i un mínim de dos nombres.
- Qualsevol llengua té alguna paraula-funció o nexe.
- Les categories gramaticals amb més membres en cada llengua són sempre els noms (entre els quals es distingeix entre nom propi i nom comú) i els verbs.
Universals sintàctics
[modifica]- Totes les llengües estructuren la frase amb la unió d'un subjecte, un verb i un objecte (en ordre variable).
- Les partícules interrogatives es col·loquen de manera no marcada o a l'inici o al final de l'oració (segons l'idioma) i no al mig.
- La condició s'expressa abans que l'altra frase en un ordre no marcat.
Universals semàntics
[modifica]- Totes les llengües tenen sinònims i antònims.
- Qualsevol idioma té paraules per diferenciar el negre i el blanc, segons la teoria dels termes bàsics de color.
- La llengua sempre té mecanismes per a generar un doble sentit o metàfora.
- Existeixen mecanismes de dixi espacial i temporal.
- Hi ha sempre termes per a indicar avaluació positiva o negativa (bo-dolent).
- Totes les llengües tenen mecanismes de negació.
- Segons Anna Wierzbicka, tots els idiomes contenen paraules per a expressar els estats mentals bàsics i les operacions de percepció; així, tenen mots per a indicar "veure", "sentir", "voler", "pensar" i "fer".[2]
- Existeixen termes literals i metafòrics per a referir-se a algunes parts del cos humà.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «La llista de Greenberg per tipologies». Arxivat de l'original el 2008-05-03. [Consulta: 9 agost 2011].
- ↑ Wierzbicka, Anna. 1972. Semantic Primitives. Frankfurt: Athenäum.
- ↑ Heine, Bernd (1997) Cognitive Foundations of Grammar. New York/Oxford: Oxford University Press.