Universitat de la Polinèsia Francesa
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Lema | Cap |
|---|---|
| Dades | |
| Nom curt | UPF |
| Tipus | universitat a França  |
| Indústria | educació superior |
| Forma jurídica | establiment públic nacional de caràcter científic, cultural i professional |
| Història | |
| Reemplaça | université française du Pacifique (en)  |
| Creació | 1999 |
| Activitat | |
| Membre de | Associació d'Universitats Europees Xarxa Nacional de Telecomunicacions per a la Tecnologia, l'Educació i la Recerca Couperin Consortium Agència Universitària de la Francofonia |
| Nombre d'estudiants | 2.944 (2016) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Patrick Capolsini (2017–) |
| President | Louise Peltzer |
| Campus | 1 (a Fa’a’a) |
| Indicador econòmic | |
| Finançament | Públic |
| Finançador | Govern de la Polinèsia Francesa |
| Lloc web | www.upf.pf |
 
| |
La Universitat de la Polinèsia Francesa (Université de la Polynésie française, en francès) és la institució d'educació superior de la Polinèsia Francesa. És situada a l'illa oceànica de Tahití i dona servei universitari a distància a la resta d'illes del territori.
La Universitat de la Polinèsia Francesa és hereva de la Universitat Francesa del Pacífic, creada el 1987 i que donava servei a les possessions franceses al Pacífic de la Polinèsia Francesa, Nova Caledònia i Wallis i Futuna. El 1999 la universitat es dividí en dues i es fundà la Universitat de la Polinèsia Francesa. Aquesta universitat dona educació a distància per a aquelles persones que viuen fora de Tahití o les Illes de la Societat i no poden desplaçar-se fins al campus universitari a Fa’a’a, Tahití. Ofereix llicenciatures, màsters i doctorats en dret, economia, direcció i gestió d'empreses, Història, Geografia, llengua i literatura francesa, llengua, literatura i cultura tahitianes i ciència i tecnologia. Semblantment, disposa d'un servei de formació contínua i un servei d'aprenentatge de llengües. Cal remarcar que, juntament amb l'Institut Nacional de Llengües i Civilitzacions Orientals (INALCO) a París, és l'única institució educativa superior amb estudis relacionats amb la llengua i la cultura tahitianes.
La llengua vehicular d'ensenyament és el francès i, per a certes assignatures relacionades amb les llengües i les cultures polinèsies, el tahitià.