Ur-Hamlet
Ur-Hamlet és una obra teatral de la qual no resta cap còpia i que alguns estudiosos consideren com una versió anterior al Hamlet (1601) de Shakespeare. De fet, ells són els qui la nomenen així, amb el prefix alemany "Ur", que significa "primerenc". Altres noms amb què és coneguda són Pre-Hamlet i El Hamlet primigeni. La primera referència escrita que es coneix d'ella és a la introducció del recull de romanços Menaphon (1589) de Robert Greene, on Thomas Nashe, col·laborador de Christopher Marlowe, la menciona. Actualment, els crítics l'atribueixen possiblement a Thomas Kyd o a un bon imitador d'ell.[1][2]
Es considera que entre les fonts del text Ur-Hamlet podien estar els llibres III i IV de la Crònica Dànica (segle XII) de Saxe, el Gramàtic. No directament, sinó la traducció del danès al francès d'alguns relats que va fer François de Belleforest a Històries daneses (1570), ja que la traducció a l'anglès no va publicar-se fins a l'any 1608. Sembla gairebé segur que l'autor, imitant The Spanish Tragedy, ja incorporés a Ur-Hamlet el fantasma, l'incident amb la trampa de ratolins i la bogeria i mort d'Ofèlia. Apareix també la mare de Hamlet, però sembla que en aquesta versió l'ajuda activament a la seva venjança. És força probable que hi hagués també, pel que s'ha pogut reconstruir, la majoria d'elements presents al Hamlet de Shakespeare.[3][4]
La primera referència que avui se'n conserva és la de Nashe en 1581. En 1594 apareix al diari de l'empresari teatral Philip Henslowe una menció a una presentació escènica de Hamlet i en 1596 el físic i dramaturg Thomas Lodge va escriure que the ghost which cried so miserably at the theatre, like an oyster-wife, "Hamlet, revenge!"[5] i que Hamlet li respon, però podria haver-se confós amb The Spanish Tragedy de Kyd. Se sol atribuir a Thomas Kyd perquè és semblant a la seva obra The Spanish Tragedy i perquè Nashe el menciona a la seva referència a la introducció del Menaphon.[6][4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Ricard Salvat, Ferran Corbellá, Enric Ciurans, Quan el temps es fa espai: La professió de mirar. Diputació de Barcelona, 1999. ISBN 9788477946694 (català)
- ↑ Francesc Foguet, Francesc Foguet i Boreu, Biel Sansano, Teatre, passions i (altres) insolències, Universitat de València, 2008. ISBN 9788437071398 (català)
- ↑ Núria Santamaria, Cartes de Salvador Espriu a Ricard Salvat, Indesinenter. Anuari Espriu 6, editorial Punctum, 2011. ISBN 9780018866423 (català)
- ↑ 4,0 4,1 Kenneth Muir, The Sources of Shakespeare's Plays, Routledge, 2014. ISBN 9781317833413 (anglès)
- ↑ el fantasma que cridava tan miserablement al teatre, com una peixatera: "Hamlet, venga't!" a Hamlet, Prince of Denmark. The Arden Shakespeare de Jenkins Harold
- ↑ Jenkins Harold, Hamlet, Prince of Denmark. The Arden Shakespeare. Methuen, 1982. ISBN 041617910X (anglès)
Bibliografia
[modifica]- William Shakespeare, Thomas Kyd, Hamlet and the Ur-Hamlet: (The Text of the Second Quarto of 1604, with a Conjectural Text of the Alleged Kyd Hamlet Preceding It), BiblioLife, 2015. ISBN 9781297993985 (anglès)
- Kenneth Muir, The Sources of Shakespeare's Plays, Routledge, 2014. ISBN 9781317833413 (anglès)
- Ricard Salvat, Ferran Corbellá, Enric Ciurans, Quan el temps es fa espai: La professió de mirar. Volum 38 de Monografies de teatre. Diputació Provincial de Barcelona. Instituto de Ediciones, 1999. ISBN 9788477946694 (català)
- William Shakespeare, traducció i pròleg de Salvador Oliva, Hamlet, editorial Vicens Vives, 2005. ISBN 9788431680817 (català)