Vés al contingut

Urania Mella Serrano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaUrania Mella Serrano
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 novembre 1899 Modifica el valor a Wikidata
Vigo (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1945 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Lugo (Galícia) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta

Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeHumberto Solleiro Modifica el valor a Wikidata
PareRicardo Mella Cea Modifica el valor a Wikidata
GermansRicardo Mella Serrano Modifica el valor a Wikidata
ParentsJuan Serrano Oteiza, avi Modifica el valor a Wikidata

Urania Mella Serrano (Vigo, 1900 - Lugo, 1945) va ser una política galega, precursora de l'associacionisme femení. Filla del pensador Ricardo Mella i d'Esperanza Serrano, i neta de Juan Serrano Oteiza conegut anarquista madrileny i fundador de la Revista social, va ser presidenta de la secció de Vigo de la Unió de Dones Antifeixistes (UMA), així com membre del Socors Roig Internacional.

Placa a Vigo.

Dona molt culta i compromesa socialment, va ser mestra de piano i va estudiar Belles arts a l'escola d'Arts i Oficis de Vigo. Des de molt jove va dedicar la seva vida a la defensa dels drets de les dones, ensenyant a llegir a les dones del barri de Lavadores per continuar des de la UMA.

Durant el cop d'estat de 1936, al costat del seu marit Humberto Solleiro Rivera, van intentar defensar el barri, per posteriorment fugir a Redondela, on van ser detinguts. Va ser condemnada a mort en Consell de Guerra, condemna que va ser commutada per la de 30 anys de presó; però no la del seu marit, que va ser afusellat. Ja vídua, i deixant a Vigo quatre fills, va ser empresonada en el penal de Santurrarán a Guipúscoa durant 9 anys.

L'Ajuntament de Vigo va decidir en el ple del 31 de desembre de 2008 dedicar-li un carrer de la ciutat,[1] mentre que el Ministeri de Foment va donar el seu nom a un vaixell de descontaminació de Salvament Marítim, que va ser botat a l'octubre del 2008.[2] Aquest últim acte no va estar exempt de polèmica, al no haver estat convidats els familiars de la política.[3][4]

Sobre la vida de les dones empresonades a la presó de Santurrarán va ser presentat en el Festival de cinema de Sant Sebastià de 2010, el documental de Txaber Larreategi i Josu Martínez, Prohibido recordar, que protagonitzen les filles de la política gallega Alicia i Conchita.[5]

El 15 de desembre de 2010 i en compliment de la llei 52/2007 del 26 de desembre, mitjançant la qual la Democràcia espanyola honra als qui van patir injusta persecució durant el cop d'estat de 1936 i la dictadura posterior, el ministre Francisco Caamaño Domínguez va expedir la Declaració de reparació i reconeixement personal al seu favor, en virtut de l'ordenat en el paràgraf 1, article 4 de la citada llei.

Referències

[modifica]
  1. «Article al Faro de Vigo». Arxivat de l'original el 2011-03-21. [Consulta: 1r març 2012].
  2. «Web del Ministeri de Foment d'Espanya». Arxivat de l'original el 2009-09-24. [Consulta: 1r març 2012].
  3. «Diario Atlántico». Arxivat de l'original el 2013-12-12. [Consulta: 1r març 2012].
  4. «Entrevista al Faro de Vigo». Arxivat de l'original el 2019-09-19. [Consulta: 1r març 2012].
  5. "Prohibido recordar", el altre "Cara al sol" de la presó de Santurrarán

Enllaços externs

[modifica]