Vés al contingut

Usuària:Kowalskyn/proves JoanChiesa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En Joan Antoni Chiesa Bagur, més conegut com, Joan Chiesa, (Maó, 6 de febrer de 1754 - Maó, 1834)[1] fou un artista menorquí. Destaca per ser un dels principals representants de l'escola de pintura de Maó iniciada pel seu pare, l'italià Giuseppe Chiesa Baratti.[2][3]

Obres a la Via Laietana

Biografia

Biografia

[modifica]

Biografia

[modifica]

Joan Chiesa fou el primer fill del pintor italià Giuseppe Chiesa Baratti i la seva dona, Joanna Anna Bagur Manent.[1] Tenim poques dades biogràfiques d'en Joan Chiesa, però sabem del cert que es formà com a artista al taller del seu pare. Així doncs, [4]pertany a l'escola de pintura de Maó, iniciada pel seu pare, en Giuseppe Chiesa Baratti. Malgrat la bibliografia tradicional indica que tots els fills d'en Giuseppe Chiesa foren artistes, de fet, només tenim constància d'obres realitzades per Joan Chiesa.[5]

Obra

[modifica]

Joan Chiesa fou un continuador de l'obra del seu pare, si bé es decantà cap el caràcter oficial de les obres, fet que popularitzà força la seva figura. Gran coneixedor de l'aquarel·la, l'estil de Joan Chiesa es caracteritza per la seva gran espontaneïtat.[5] Un dels seus interessos que es destil·la en tota la seva obra és la gran capacitat per copsar l'ambient i la fesomia de la societat del seu temps, convertint les seves pintures en una font documental preciosa del seu temps.

De l'obra d'en Joan Chiesa sovint es posa de relleu la seva marcada preferència per la representació d'escenes de tipus popular, fet que el convertí en un autor força demandat. Si bé Giuseppe Chiesa es caracteritzava per la cura en els detalls dels personatges de les seves obres, en Joan Chiesa porta aquest tret un pas més enllà encara. Les seves obres són d'estil costumbrista i delicat.[6] Alhora, el format de les seves obres és més aviat petit, factor que també contribuí a la seva difusió, creant tot un mercat en expansió per a les seves pintures. En aquest sentit, hem de mencionar que es conserven un gran nombre d'aquarel·les en l'actualitat.[5]

Si parlem de la seva pintura de personatges, cal destacar les obres en què representà personatges de l'estament religiós, habitants de les zones rurals menorquines, així com personatges clarament d'àmbits urbans. Alhora, també s'ha de fer menció expressa de les obres on el motiu principal és l'arquitectura, portant a Joan Chiesa a representar les portes de les muralles de la ciutat de Maó. Aquestes avui pràcticament han desaparegut, per tant, ens trobem davant de documents històrics de gran importància a l'hora de reconstruir la topografia moderna de la ciutat de Maó.

Escenes militars

[modifica]

Destaquem una obra que representa el fort de sant Felip fet amb tinta sobre paper de dimensions mitjanes, 59'30 cm. d'alçada i 120 cm. d'amplada, en l'actualitat conservat als fons reservats de la Biblioteca Nacional de Madrid.[4] El títol complet de l'obra és força descriptiu i ens dona no només la data exacta d'execució, si no també una petita descripció en francès d'aquesta. Aquest està ubicat sota de l'escut d'armes de Gravina, en un pavelló a la zona superior de l'obra. A la part inferior d¡aquest escut hi trobem una cartel·la que ens identifica en Joan Chiesa com l'autor de l'obra i proporciona una data exacte, el 1795.[a] Val a dir que, en la seva part inferior, als marges ja de la il·lustració, l'obra consta d'una inscripció força extensa.[b] Aquest dibuix destaca per la minuciositat i el detall amb què es realitzà, recordant les obres d'estil també meticulós dels dibuixos del seu pare, Giuseppe Chiesa. En aquest sentit, el dibuix inclou els noms de molts indrets, de les bateries, les forces, entre d'altres.[5]

Una segona aquarel·la d'aquest gènere que val la pena mencionar, aquest cop mostrant l'evacuació del castell de sant Felip i datada de 1802. Avui conservada en la Fundació Rubió i Tudurí, ens aporta menys informació ja que no hi consta el nom de l'autor, si bé els experts l'han atribuit a la figura de Joan Chiesa. Aquesta aquarel·la, tal i com ens indica el títol, ens mostra l'evaquació del castell de st. Felip per part dels anglesos, fet que tingué lloc el mateix 1802. Destaca, de nou, la seva tècnica altament depurada, resultant una composició simètrica, oferint una perspectiva lineal on els diversos termes es van superposant. És, en definitiva, una obra rica en anècdotes al voltant d'aquest esdeveniment.[5]

Resulta també destacable el fet que conservem diverses còpies d'aquest mateix tema, avui conservades en col·leccions particulars com són el cas de la col·lecció Albertí-Florit, el llegat Hernández-Mora o el Museu de st. Felip. Els experts coincideixen en que totes aquestes obres pertanyen a la mateixa mà, és a dir, són obra d'en Joan Chiesa, si bé no estan signades. Totes elles guarden una gran semblança, amb variacions mínimes localitzades en alguns personatges de les grans escenes. Continuant amb les concomitàncies, aquestes obres, tenen un format molt similar, al voltant del 57 x 80 cm. totes elles. Hi ha cert concens en pensar que aquesta proliferació d'obres quasi idèntiques fetes pel mateix Joan Chiesa es donà pel fet que estarien ubicades en dependències oficials.[5]

No obstant això, aquesta obra no ha estat exempta de controvèrsies ja que ens trobem davant d'una obra amb elements pertanyents a diversos moments històrics. Així doncs, hom pensa que l'evaquació tingué lloc el 1776, moment en què els anglesos capitularen davant de les tropes franceses del duc Richelieu, o bé el 1782. En aquesta segona data els victoriosos foren els espanyols. Aquesta hipòtesi de data més tardana es recolza en l'aparició en l'obra del castell de sant Felip. Ara bé, si ens fixem en la indumentària dels personatges que estan situats en primer terme, van vestits segons les modes vigents als inicis del s. XIX. D'aquesta manera, els homes van vestits amb frac i pantalons llargs enlloc de casaques amples i calçons i mitges de seda, més propis del segle XVIII. Alhora, els barrets són de perfil circular enloc dels antics tricorns. En referència a la indumentària femenina, els vestits que trobem en aquesta obra són estrets i llisos, en voga a partir de la revolució i, més tard, l'imperi, en comptes dels mirinyacs i altres estructures interiors que impedien el moviment de les dones.

Podriem dir que l'obra fa referència al 1802 i la rendició dels espanyols ja que està ambientada en aquest moment, si bé l'aparició del castell de st. Felip és un anacronisme. Una possible explicació d'aquesta barreja d'elements allunyats en el temps la podem trobar si pensem que aquesta obra s'hagués realitzat a mitjan s. XIX volent representar un fet històric, si bé l'autor, no sabem si de forma conscient o no, caracteritzà els personatges d'acord amb les modes del moment present.[5]

Sèries de Corsaris

[modifica]

Una sèrie especialment interessant dins de l'obra d'en Joan Chiesa és la dedicada als vaixells corsaris, embarcacions habituals al port de Maó entre els anys 1777 i 1781. Es conserven vàries obres d'aquesta sèrie en col·leccions privades, com ara la col·lecció Tomàs Vidal, així com al Museu de Menorca. Aquestes obres, com és habitual en Joan Chiesa, mostren composicions acurades i detalls elaborats amb gran minuciositat. Pel que fa la tècnica, destaca la barreja que fa de l'aquarel·la amb el guiax.

Aquesta sèrie resulta especialment interessant en tant que document gràfic de l'història naval mediterrània: moltes d'aquestes obres contenen una cartel·la que proporciona dades de gran importància com el nom del vaixell, el nom del capità de l'embarcació, el nombre de tripulants, així com l'armament de que disposaven. Estem davant, doncs, d'un catàleg de les naus que passaren pel port de Maó en l'època. Podem citar embarcacions com La Maria (comandada per Antoni Mesa), el corsari st. Antoni de Pàdua (capitanejada per Francesc Paulí), el General Murray (comandada per Pau Ginard), L'Ulisses (amb Antoni Spinetta al capdavant) o el Tàrtar (amb el Capità Josep Caimaris).[5]

Notes

[modifica]
  1. (De)dié à son Exce. Monseigneur Frederique de Gravina, chevalier de l'ordre de St. Jacques, chamberlan de S. M. Cathoque. et lieutenant general de ses Armées Navales. Par son très humble. et très obt. serviteur Jean Chiesa. Mahon 1795.
  2. Perspective du Fort St. Philippe situé à l'entrée du Port Mahon où l'on represente le siège mis le19 Août par l'Armée de S.M. Cque. sous les ordres de Son Excege. le Lieut. Genl. Murray arrivé 5 Fervier 1782

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Guasch Bosch, Antoni. «Genealogía de Joan Antoni Chiesa Bagur» (en castellà). Geneanet. [Consulta: 11 febrer 2021].
  2. Fernández del Campo, Eva. Las mujeres que cambiaron el arte indio (en castellà). ISBN 9788417905958. 
  3. Carlin, Peter Ames. Catch a wave: the rise, fall & redemption of the Beach Boys' Brian Wilson. Emmaus, Pa.: Rodale : Distributed to the trade by Holtzbrinck Publishers, 2006. ISBN 978-1-59486-320-2. 
  4. 4,0 4,1 Chiesa, Joan. «Perspective du Fort St. Philippe, DIB/16/34/3 (4287251-1001)». Catálogo de la Biblioteca Nacional de España, 1795. [Consulta: 11 febrer 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Sintes Espasa, Guillem; Andreu Adame, Cristina; Hernández Gómez, Àngels. Enciclopèdia de Menorca (publicació fascicles). IX, Art. Maó: Obra Cultural de Menorca, 1979 --, p. 161-180.. 
  6. Jiménez, Carles. «Sota l’influx de Chiesa (i II)». Per gustos, els colors, 2015. [Consulta: 8 març 2021].