Vés al contingut

Usuària:Mercè Piqueras/Łucja Frey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Łucja Frey o Łucja Frey-Gottesman (Lwów, 3 de novembre de 1889 - 1942?) va ser una metgessa neuròloga polonesa, víctima de l'Holocaust. Va ser una de les primeres dones neuròlogues acadèmiques a Europa i és coneguda per haver descrit la síndrome que més tard es va anomenar amb el seu nom.

Biografia

[modifica]

Łucja Frey va néixer en una família jueva el 3 de novembre de 1889 a Lwów, llavors part de l'Imperi Austro-hongarès. Els seus pares eren Szymon Symcha Frey, contractista d'obres, i la seva esposa, Dina Frey (nom de soltera, Weinreb).[1][2] De 1896 a 1900 va assistir a una escola elemental cristiana i el 1907 va acabar els estudis secundaris a l'Institut Franciszek-Józef, on va estudiar com a alumna externa. Després va estudiar matemàtiques i filosofia amb el físic Marian Smoluchowski (1872-1917). Va estar matriculada a la Facultat de Filosofia de 1907 a 1912, però després de cinc anys va anar a Varsòvia, on va començar a estudiar medicina. Va obtenir la llicenciatura en medicina el 2 de juny de 1923. Els seus estudis van estar interromputs durant un any a causa de la Guerra polonesoucraïnesa.[1]


En acabar els estudis va treballar d'ajudant sènior del professor Kazimierz Orzechowski (1878–1942) en la seva clínica neurològica, a Varsòvia.[2][3] A finals de 1928 va tornar a Lwów, i es va casar amb un advocat de nom Mordechai (Marek) Gottesman, amb qui, l'any 1930 va tenir una filla, Danuta.[1] Des de maig 1929 va treballar a la clínica neurològica de Lwów com a diputat assessor sènior.[1]

Després de la invasió soviètica de Polònia en 19 desetembre de 1939 i l'ocupació subsegüent de Lwów, el seu marit va ser acusat d'activitats contra-revolucionàries i va ser arrestat pel Comissariat del Poble d'Afers Interiors (NKVD) i no se'n va saber mai més res. En 1941, durant l'ocupació alemanya de Lwów, Łucja Frey va ser obligada a traslladar-se al gueto i a treballar a la clínica que hi havia en el gueto. És molt probable que fos assassinada juntament amb els seus pacients durant liquidació del gueto l'agost 1942 o poc després de ser deportada al camp de concentració de Belzec. No hi ha proves que ella, o qualsevol dels seus parents, sobrevisqués.[1][2][4]

Hi ha moltes incerteses sobre la seva vida. Segons el testimoniatge que va fer a Yad Vashem Hedwa Balat, cunyada de Freyha germana-dins-llei, Łucja Frey i Marek Gottesman haurien tingut un fill nomenat Jakub, nascut el 1919. Tanmateix, no hi ha altres fonts que donin suport a aquesta tesi i la biògrafa de Frey ho considera molt improbable.[1]

Reconeixement

[modifica]

Fins a 2004, només hi havia uns pocs articles biogràfics sobre la vida de Łucja Frey: en polonès, suec, i anglès.[2][5][6][7][4][8][9][10] Aquestes publicacions repetien fets incomplets i escassos trets d'una monografia clàssica d'Herman Eufemiusz sobre neuròlegs polonesos.[3] Més informació sobre la seva tràgica vida tràgica va publicar-se a la biografia que en va escriure Mirjam Moltrechtha.[1] Per altra banda, el nom de fonts de Freyha sovint s'omet o està mal escrit (com "Lucy" o "Lucie") en molts llibres de text i diccionaris.[11][12][13][14] I de vegades se li atribueix, per error, la data de naixement o de mort dle fisiòleg i metge austríac Maximilian Ruppert Franz von Frey (1852-1932).[13][14]

Obres

[modifica]

L'article de Frey sobre la síndrome del nervi auriculotemporal, ara coneguda com a "síndrome de Frey" ("zespół Łucji Frey" en polonès), va ser publicat en 1923, primer a la revista polonesa Polska Gazeta Lekarska, i més tard, el mateix any, a la coneguda revista frances Revue Neurologique.[15] En realitat, no va ser la primera descripció d'aquesta constel·lació de símptomes.[16][17] Abans que ella, ho havien tractat Kastremsky (1740), Duphenix (1757), Barthez (1806), Dupuy (1816), Brown-Sequard (1849), Baillarger (1853), Henle (1855), Berard (1855), Bergounhioux (1859), Rouyer (1859), Botkin (1875), Parkes Weber (1897), New i Bozer (1922) i Lipsztat (1922).[18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30] Ambdós Brown-Sequard i Henle va descriure els seus propis símptomes.[17] Aquestes descripcions, però, manquen d'una visió ampla de l'anatomia, patologia i mecanisme exacte de la transpiració gustativa. L'article de Łucja Frey "Przypadek zespołu nerwu usznoskroniowego" ("Le síndrome du nerf auriculo-temporal") es considera la primera descripció completa del fenomen. Frey va ser la primera que va reconèixer aquesta síndrome com un trastorn de les innervacions del sistema simpàtic i el parasimpàtic.[4]

L'epònim "síndrome de Frey" va ser introduït a literatura mèdica per Henryk Higier el 1926 i per Bassoe el 1932.[31][32] En reconeixement de descripcions anteriors d'aquesta síndrome, de vegades se l'anomena síndrome de Baillarger, de Frey-Baillarger o de Dupuy.[33]

A més aquest treball destacat, Frey va publicar articles sobre els efectes de verins vegetals en la degeneració de la medul·la espinal, la topografia del tronc de l'encèfal, l'esclerosi lateral amiotròfica, la malaltia articular neuropàtic de Charcot (o artropatia neuropàtica), aneurysms del plexe de la medul·la, cists dels ventricles del cervell, tumors del clivus, tumors del lòbul frontal i tumors del còrtex retrosplènic.[34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Mirjam Moltrecht: Dr. med. Lucja Frey. Eine Ärztin aus Lwow 1889-1942. Rekonstruktion eines Lebens. Hartung Gorre Verlag Konstanz, 2004. PDF
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gliński JB. Słownik biograficzny lekarzy i farmaceutów ofiar drugiej wojny światowej. Wrocław: Wydawnictwo Medyczne Urban & Partner, 1997
  3. ↑ 3,0 3,1 Eufemiusz Herman: Neurolodzy polscy. Warszawa: Państwowy Zakład Wydawnictw Lekarskich, 1958, ss. 225-227.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Maciejewska I, Dziewiatkowski J, Spodnik E. Lucja Frey: a pioneering physician in tragic times. Clin Anat. 20. 6: 588-90 (2007). doi:10.1002/ca.20481. PMID: 17352411. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «maciejewska» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  5. ↑ Bennett JD, Pietruski J. Łucja Frey (1889-1943). W 70 rocznicę ogłoszenia zespołu uszno-skroniowego i 50 rocznicę śmierci. Otolaryngologia Polska. 47. 4: 378-382 (1993). PMID: 8255594
  6. ↑ Herman E. Wspomnienia pośmiertne. Neurologia Polska 24, 27-28 (1950)
  7. ↑ Erkki Hakulinen: Känd för sin beskrivning av en gustatoriskt utløst svettning i ansiktet. Läkartidningen 4: 211-212 (1992).
  8. ↑ Bennett JD. The woman behind the syndrome: Frey's syndrome--the untold story. Journal of the History of the Neurosciences. 2 (3): 139–44 (1994). PMID: 11618815
  9. ↑ Burton MJ, Brochwicz-Lewinski M. Lucja Frey and the auriculotemporal nerve syndrome. J R Soc Med. 84. 10: 619-20 (1992). PMID: 1744848 PDF
  10. ↑ O'Neill JP, Condron C, Curran A, Walsh A. Lucja Frey--historical relevance and syndrome review. The surgeon : journal of the Royal Colleges of Surgeons of Edinburgh and Ireland. 3 (6): 178–81 (2008). PMID: 18581755
  11. ↑ Parviz Janfaza, Joseph B. Nadol, Robert Galla, Richard L Fabian, William W. Montgomery: Surgical Anatomy of the Head and Neck. Lippincott Williams & Wilkins, 2001 p. 418 ISBN 0-683-06302-2
  12. ↑ D. S. Grewal, Bachi T Hathiram: Atlas of Facial Nerve Surgery. McGraw-Hill Professional Publishing, 2007 ISBN 0-07-148576-7
  13. ↑ 13,0 13,1 Susan L. Bartolucci, Thomas Lathrop Stedman: Stedman's Medical Eponyms. Lippincott Williams & Wilkins, 2005 p.899 ISBN 0-7817-5443-7
  14. ↑ 14,0 14,1 Roche Lexikon Medizin. Elsevier,Urban&FischerVerlag, 2003 p.646 ISBN 3-437-15150-9
  15. ↑ Frey Ł. Le syndrome du nerf auriculo-temporal. Revue Neurologique 2, 2, 97-104 (1923). The same in Polish: Przypadek zespołu nerwu usznoskroniowego. Polska Gazeta Lekarska 41, 708-710 (1923)
  16. ↑ Dulguerov P, Marchal F, Gysin C. Frey Syndrome Before Frey: The Correct History. Laryngoscope 109:1471–1474 (1999) PMID: 10499057
  17. ↑ 17,0 17,1 Dunbar EM, Singer TW, Singer K, Knight H, Lanska D, Okun MS. Understanding gustatory sweating. What have we learned from Lucja Frey and her predecessors?. Clinical autonomic research : official journal of the Clinical Autonomic Research Society. 3 (12): 179–84 (czerwiec 2002). PMID: 12269550
  18. ↑ Duphenix M . Observations sur les fistules du canal salivaire de Stenson. I. Sur une playe compliq la joue ou le canal salivaire fut déchireé. Mémoires de l’Académie royale de chrirugie III:431–439 (1857)
  19. ↑ Barthez (1806) Nouveaux Éléments de la Science de L’ hommo, Paris, vol II
  20. ↑ Dupuy LE (1816) Sur l’enévement des ganglions gutturaux des nerfs trisplanchniques sur des chevau. Journal de médecine, chirurgie, pharmacie, Paris 37:340–350 As cited in Dunbar et al. (2002)
  21. ↑ Brown-Séquard CE: Production de sueur sous l’influence d’une excitation vive des nerfs du goût. Compte Rendu Société de Biologie 1:104 (1850) As cited in Dunbar et al. (2002)
  22. ↑ Brown-Séquard CE: Remarques sur la précédente note. Compte Rendu Société de Biologie 1:449–450 (1850) As cited in Dunbar et al. (2002)
  23. ↑ Henle J: Handbuch der rationnellen Pathologie, 3rd ed, vol. 1, p. 236 (1855) As cited in Dunbar et al. (2002)
  24. ↑ Bérard PH. Cours de physiologie, fait à la Faculté de médecine de Paris, vol 4 (1855) As cited in Dunbar et al. (2002)
  25. ↑ Bergounhioux: La Gazette de Hôspitaux, Paris (1859) As cited in Dunbar et al. (2002)
  26. ↑ Rouyer J. Sur l’éphidrose parotidienne. Journal de la physiologie de l’homme et des animaux: 447 (1859)
  27. ↑ Botkin S. Über die Reflexerscheinungen im Gebiete der Hautgefässe und über den reflectorischen Schweiss. Berliner Klinische Wochenschrift 7:81–83 (1857) As cited in Dunbar et al. (2002)
  28. ↑ Weber FP. Clinical cases V: a case of localized sweating. Transactions: Clinical Society of London 31: 277–280 (1897) As cited in Dunbar et al. (2002)
  29. ↑ New GB, Bozer HE. Hyperhydrosis of the check associated with the parotid region. Minnesota Medicine, vol. 5 (1922) As cited in Dunbar et al. (2002)
  30. ↑ Lipsztat J. Przypadek umiejscowionego pocenia się podczas jedzenia. Neurologia Polska 6 (1922) As cited in Frey (1923)
  31. ↑ Higier S. Das auriculo-temporale syndrom und seine pathogenese. Z Ges Neur Psych 1926;106:114–119.
  32. ↑ Bassoe PN. The auriculotemporal syndrome and other vasomotor disturbances about the head. Med North Am 1932; 16:405–412.
  33. ↑ Frey's syndrome a Who Named It
  34. ↑ Frey Ł. O działaniu jadów wegetatywnych na drżenie włókienkowe w sprawach zanikowych pochodzenia rdzeniowego. Księga Pamiątkowa XII Zjazdu Lek Przyr 2, 158 (1925-1926) As cited in Moltrecht (2004)
  35. ↑ Frey Ł. Przyczynki do nauki o topografii w trzonie mózgowym. Ogniska boczne i środkowe w rdzeniu przedłużonym. Neurologia Polska 8, 2, 124-142 (1925) As cited in Moltrecht (2004)
  36. ↑ Frey Ł. Przyczynki do nauki o topografii w trzonie mózgowym. Ogniska w wyższych piętrach mostu Varola. Polska Gazeta Lekarska 15, 335-338 (1925) As cited in Moltrecht (2004)
  37. ↑ Frey Ł, Orzechowski K. Zmiany anatomiczne w chorobie Charcota. Neurologia Polska 8, 3-4, 196-219 (1925) As cited in Moltrecht (2004)
  38. ↑ Frey Ł, Orzechowski K. Zmiany anatomiczne w chorobie Charcota. Księga Pamiątkowa XII Zjazdu Lek Przyr 2, 145 (1925-1926) As cited in Moltrecht (2004)
  39. ↑ Frey Ł. Przypadek tętniaka splotowatego rdzenia. Neurologia Polska 9, 1-2, 21-30 (1926) As cited in Moltrecht (2004)
  40. ↑ Frey Ł. Rdzeń i preparaty drobnowidzowe z przypadku tętniaka splotowatego rdzenia. Polska Gazeta Lekarska 22, 431 (1927) As cited in Moltrecht (2004)
  41. ↑ Frey Ł. Pokaz mózgu z torbielą III komory. Warszawskie Czasopismo Lekarskie 14, 192 (1926) As cited in Moltrecht (2004)
  42. ↑ Frey Ł. Przypadek chorego z guzem stoku Blumenbacha. Polska Gazeta Lekarska 14, 328 (1925) As cited in Moltrecht (2004)
  43. ↑ Frey Ł. Przypadek guza retrosplejalnego. Neurologia Polska 11, 3-4, 319-320 (1928) As cited in Moltrecht (2004)
  44. ↑ Frey Ł. Przypadek guza retrosplejalnego. Polska Gazeta Lekarska 14, 261 (1928) As cited in Moltrecht (2004)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuària:Mercè_Piqueras/Łucja_Frey&oldid=29447856»