Usuària:Mercè Piqueras/Ida Baccini

Plantilla:Bio Ida Baccini, de vegades firmant amb el pseudònim Manfredo o Marinella del Rosso (16 de maig 1850 – 28 de febrer 1911), va ser una pedagoga, escriptora i periodista italiana.

Biografia

Ida Baccini va néixer a Florència el 16 de maig de 1850, filla de Leopoldo Baccini (empleat en dues editorial) i Ester Rinaldi, filla d'un ric masover de Prato (Florència). El 1857 la família es va traslladar a Gènova on el pare havia trobat un entorn favorable a les seves activitats editorials favorables al irredemptisme italià. El 1860 van tornar a la Toscana, primer a Liorna fins al 1865, en què el negoci del pare va fer fallida i van anar de nou a Florència, per viure a casa de la filla més gran Egle. Lloctubre de1868 Ida va casar-se amb Vincenzo Cerri, escultor de Liiorna Vincenzo Cerri, de qui es va separar tres anys després per incompatibilitat de caràcters. Ida va tornar a viure amb la seva família i va obtenir la separació el 1875,

Des de 1872, durant cinc anys va ensenyar en una escola primària de l'Ajuntament de Firenze, de la qual ella mateixa va acomiadar-se per l'ambient poc favorable a la innovació pedagògica i des d'aleshores es va dedicar totalment a escriure llibres per a la mainada i articles per a la premsa. El 1875 va publicar el seu primer llibre infantil, Memorie di un pulcino (Memòries d'un pollet), que va tenir un gran èxit; seguint el suggeriment d'un professor de l'Accadèmia della Crusca, va signar només amb les inicials perquè semblés que l'autor n'era un home. El 1878 va néixer el seu fill Manfredo, a qui va donar el seu propi cognom.

De llavors ençà es va dedicar de ple a la carrera literària, publicant gairebé un centenar de volums. molts dels quals llibres de text escolar i nombrós contes apareguts en diverses revistes aconseguint una àmplia fama per tot Itàlia. Va col·laborar amb diverses publicacions periòdiques, entre les quals La Nazione, que era el principal diari de Florència, i La gazzetta d'Itàlia i Gazzetta europea, en aquestes dues darreres signant amb el nom del fill, Manfredo. Va conèixer Matilde Serao, Carlo Collodi, Àngel De Gubernatis, Antonio Fogazzaro, Edmondo De Amicis i altres intel·lectuals italians de l'època.

El 1884 va començar a dirigir Cordelia, un setmanari per a noies fundat el 1881 i en va ser directora fins a la mort el 1911 (la revista va publicar-se fins al 1942). Baccini es va interessar en particular per les revistes infantils i el 1895 va fundar el Giornale dei bambini (Diari de la mainada).

El 1904 es va casar amb Tito Mariottini. Ida Baccini va morir a Florència el 28 de febrer de 1911 a causa d'un enfisema pulmonar.

Publicacions

• Lo Spirito del Galateo e il Galateo dello spirito, Rocca S Casciano, ed. Cappelli, 1904, pp 207.
• Dal salotto alla chiesa, Milano, ed. C. Chiesa e F. Guindani, 1890 (seconda edizione), pp 244; Sesto S. Giovanni (MI), ed. Madella, 1914, pp 222.
• Con l'oro o con l'amore?, prima pubblicazione Firenze, ed. A. Salani, 1899, pp 194.
• Nozze Padovano-Bemporad, scritto con Salvadore Landi, Firenze, Tipografia di Salvatore Landi, 1895.
• Si muore., scritto con Salvatore Farina, Andrea Bèrtoli e Elisa Cappelli, Milano, ed. Brigola, 1888.
• Vita borghese, Bologna, ed. Nicola Zanichelli, 1884, pp 176.

Autògraf

Autobiografici

• Lo Spirito del Galateo e il Galateo dello spirito, Rocca S Casciano, ed. Cappelli, 1904, pp 207.
• Dal salotto alla chiesa, Milano, ed. C. Chiesa e F. Guindani, 1890 (seconda edizione), pp 244; Sesto S. Giovanni (MI), ed. Madella, 1914, pp 222.
• Con l'oro o con l'amore?, prima pubblicazione Firenze, ed. A. Salani, 1899, pp 194.
• Nozze Padovano-Bemporad, scritto con Salvadore Landi, Firenze, Tipografia di Salvatore Landi, 1895.
• Si muore., scritto con Salvatore Farina, Andrea Bèrtoli e Elisa Cappelli, Milano, ed. Brigola, 1888.
• Vita borghese, Bologna, ed. Nicola Zanichelli, 1884, pp 176.

Algunes publicacions per a la infància i adolescència

Memòries d'un pollet

• Avventure di un pulcino, publicació pòstuma a cura d'Adamo D'Agostino, San Donato Val di Comino, ed. Psiche e Aurora, 2011, ISBN 9788889875360.
• Come andò a finire il pulcino, publicació pòstuma, Firenze, ed. R. Bemporad & figlio, 1926, pp 130; Firenze, ed. Marzocco, 1939, pp 100.
• Le Future Mogli, Firenze, 1895, pp 218; Firenze, ed. Succ. Le Monnier, 1912, pp 218.
• I Piccoli viaggiatori: viaggio nella China, Firenze, ed. R. Bemporad, 1907, pp 173.
• I tre scudieri di Orlando, Palermo, ed. Biondo, 1904, pp 24.
• La società misteriosa, Palermo, ed. Biondo, 1903, pp 24.
• Una famiglia di gatti: romanzo per fanciulli, Torino, ed. G.B. Paravia e comp., 1899, pp 142; Torino, ed. Ditta G.B. Paravia e comp., 1903, pp 140.
• Il romanzo d'una maestra, (La novel·la d'una mestra), 1901.
• Una famiglia di saltimbanchi, prima edizione nel 1901.
• Il diamante di Paolino (conte de misteri, en italià), 1901.
• Il libro delle novelle, Firenze, ed. Salani, 1900, pp 232.
• Il sogno di Giulietta: fantasia dantesca, Firenze, ed. G. Ademollo, 1887, pp 160; Milano, ed. Treves, 1896, pp 130.
• Oh! I miei tempi!, Firenze, ed. Chiesi, 1894, pp 275.
• Il novelliere delle signorine, Milano, ed. C. Chiesa e F. Guindani, 1892, pp 352.
• Storia di una donna narrata alle giovinette, illustrazioni di Enrico Mazzanti, Firenze, ed. Paggi, 1889, pp 145.
• Libro moderno ossia nuove letture per la gioventù, Torino, ed. G. B. Paravia e Comp, 1887, pp 254.
• Racconti (Perfida Mignon!, Il povero Cecco, Quel che avvenne al signor Gaetano la notte di Natale), con illustrazioni di A. Sezanne, G. Amato e F. Mazzanti, Milano, ed. Fratelli Treves, 1886, pp 119.
• La fanciulla massaia, prima edizione nel 1885.
• Nuovi racconti, Firenze, ed. Le Monnier, 1884, pp 249, (prima pubblicazione).
• Lezioni e racconti per bambini, Milano Trevisine Editore, 1882.
• Memorie di un pulcino, 1a ed. italiana R. Bemporad & figlio, 1875.

Teatre

• La casa a mezzo, comèdia en tres actes en llengua vernacle florentina, escrita amb Giuseppina Viti-Pierazzuoli; Firenze, Soc. Ed. Fiorentina, 1910..

Bibliografia

• Plantilla:DBI
• . 
• Plantilla:Cita testo
• . 
• Mario Chini, «Baccini, Ida» in Enciclopedia Italiana, Volume 5, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1930.
• . 
• Plantilla:Cita testo
• Plantilla:Cita testo
• Plantilla:Cita testo

• Arianna Scolari Sellerio, Ida Baccini, in Dizionario biografico degli italiani, vol. 5, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1963. URL consultato il 21 aprile 19.
• Cini, Teresa. Ida Baccini: lettere e bibliografia. Bibliografia e Informazione, 2014. 
• , <https://cdr.lib.unc.edu/indexablecontent/uuid:3a4f161a-ad73-4c4f-8341-317bd1ae365d>
• Marchetti Chini, Bice. Ida Baccini. Le Monnier, 1954. 
• Mario Chini, «Baccini, Ida» en Enciclopèdia Italiana, Volum 5, Roma, Institut de l'Enciclopèdia Italiana, 1930.
• Baccini, Manfredo. Ida Baccini intima, note di vita e d'arte. Vittorio Nugoli editori, 1912. 
• , <http://www.letteraturadimenticata.it/Baccini%20Ida.htm>
• , <http://www.enciclopediadelledonne.it/biografie/ida-baccini/>
• , <http://www.lfb.it/fff/giorn/aut/b/baccini.htm>

Enllaços externs

• Lezioni e Racconti per bambini by Ida Baccini. (en italià) Projecte Gutenberg.
• Algunes obres d'Ida Baccini (en italià), a Liber Liber.

[[Categoria:Escriptors de literatura infantil i juvenil]] [[Categoria:Escriptors en italià]] [[Categoria:Escriptors italians del segle XX]] [[Categoria:Escriptors italians del segle XIX]]