Usuària:Reinaarete/proves0

Redactar un text que sigui una reelaboració de les fonts consultades:

Carmen Amaya Amaya (Barcelona, 2 de novembre de 1918- Begur, Baix Empordà 19 de novembre de 1963)fou una ballarina i cantant de Flamenc catalana. Nascuda al desaparegut barri del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla de guitarrista flamenc .Va debutar en el ller o Carlos MontoyaTreballà en diverses pel·lícules, entre les quals destaquen La hija de Juan Simón (1934), María de la O' (1935-36) de Francisco Elías i Los Tarantos(1963) de Francesc Rovira i Beleta.

Biografia

Tot i que és difícil assegurar amb exactitud quan va néixer Carmen Amaya, recents estudis d'investigació proposen 1918 com a any de naixement, gràcies al descobriment del document del Padró de Barcelona de 1930, on s'observa que Carmen Amaya tenia 12 anys (repetir 1-----------). Filla d'un guitarrista de flamenc, José Amaya (El Chino), començà a ballar al mateix temps que a caminar a la barcelonina platja del Somorrostro (avui desapareguda). Sent una nena, cridà fortament l'atenció en actuar en un quadre flamenc a l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, al que també hi actuava un altre nen prodigi, el que seria ballarí de fama mundial, Antonio, el ballarí. (R5------------)s

Carrera artística

El 1948 inicià una altra gira pels països d'Hispanoamèrica i també assolí un èxit sensacional. Després recorregué Europa i el nord d'Àfrica. A Anglaterra fou aplaudida per Winston Churchill, a qui aconseguí entusiasmar. El 1955 fou rebuda novament als Estats Units de manera apoteòsica. El mateix president Harry S. Truman li envià una escorta de motocicletes i recorregué Nova York en triomf. La seva presentació al Carneggie Hall constituí un gran esdeveniment. (R6--------------) El 1958 tornà a Espanya amb un espectacle al qual s'hi conservava la rauxa i l'autenticitat dels seus ball gitano, tot i que havia adoptat un to clarament nord-americà en els quadres d'espectacle, cosa que produí certes reticències de la crítica. Com ja s'ha dit anteriorment, va intervenir en alguns films com a protagonista, malgrat que quasi sempre les seves intervencions foren fugaces com a ballarina.

Primers anys

Entre aquests films recordem: La hija de Juan Simón, Los amores de un torero, Follow the Boys, Maria de la O, Los Tarantos', etc. L'art de Carmen Amaya rebé el consens de la crítica mundial, coneixia a la perfecció tots els secrets del ball, i malgrat que la seva especialitat fos el ball flamenc –concretament el gitano- va saber estudiar el ball clàssic espanyol, al qual dotà d'una rauxa i un nervi inusitats, sense que això li fes perdre en classicisme. Quant al seu ball flamenc, s'ha de dir que fou la fidel continuadora d'aquelles altres ballarines quasi llegendàries que es digueren La Macarrona, Regla Ortega, Pastora Imperio, etc.(R7--------------) S'acompanyava perfectament d'un cant gitano de tràgics i impressionants accents i, posseïdora d'un depurat gust estètic, va saber envoltar-se de grans artistes i músics, amb el que els seus espectacles assoliren un elevadíssim nivell artístic. Tal vegada els anys passats a l'estranger van influir, com hem apuntat abans, en una lleu mistificació (tal en el muntatge del Bolero de Maurice Ravel]] i La boda de Luis Alonso). La seva mestria assolia graus altíssims en els seus famosos garrotin, bulerías, tanguillos i alegrias. Quant al ritme a què es movia, potser cap ballarina pogué aconseguir-lo. Era un ritme frenètic que, tanmateix, no perd la línia melòdica.(R8-------------------) Era membre honoris causa de molts Conservatoris americans. I a Barcelona fou batejada amb el seu nom una font construïda en el Passeig Marítim, com a homenatge de l'Ajuntament de la ciutat d'on era nadiua. També se li van dedicar carrers i avingudes a l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Ciudad Real i Begur, i dues estàtues: una als Jardins de Joan Brossa. (repetir 2) Va morir d'una malaltia renal el 19 de novembre de 196] al seu dormitori del mas d'en Pinc, a Begur (9------------).

Filmografia

1929 - La bodega 2013 -

L'últim ball de Carmen Amaya (R10______________)

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Autoritat

_________ Inserir  imatge:Carmen Amaya Begur.jpg

__________ ORDENA:Amaya, Carmen __________________

Categories Categoria:Ballarins catalans de dansa espanyola Categoria:Ballarins barcelonins Categoria:Gitanos Categoria:Ballarins de flamenc Categoria:Músics catalans del sud contemporanis Categoria:Morts al Baix Empordà Categoria:Tocadors de castanyoles

======================================

Referències

1: 978-8423922758

Enllaços externs

Ajuda

Vídeos d'1 minut: Ajuda:Videotutorials

Fitxer:Reanomenar articles.webm

Discurs

1. Viquipèdia és una enciclopèdia que es construeix a través de les aportacions de milers de persones voluntàries. Sí, és cert, totes les persones que vulguin poden escriure-la, però això no vol dir que no tingui regles per construir allò que és: una porta d'entrada coneixement.
2. Viquipèdia no conté contingut original. Els articles es construeixen mitjançant fonts primàries i secundàries d'informació; és a dir, a través de llibres, documents oficials, històrics, notícies de mitjans de comunicació etc. Tot el contingut ha d'estar referenciat.
3. Els articles han d'intentar representar el que es coneix com a “punt de vista neutral”. A Viquipèdia això significa: representar equilibradament els diferents punts de vista respecte d'un tema. Per tant, com més diversitat de veus involucrades millor.
4. S'aconsegueix sempre que els articles tinguin aquest equilibri? No, però sempre es manté oberta la possibilitat de qüestionar-ne el contingut, jutjar la viabilitat de les seves referències o sumar-se per millorar-lo. I això és tan fonamental com aprendre a llegir-la críticament.
5. Per això és important entendre com. Viquipèdia no és només text. Els convido a revisar la pàgina de discussió d'articles com el de la COVID o Cristòfor Colom. És aquí on es construeixen els articles, es busca el consens, on es resolen conflictes.
6. Ara faig una puntualització importantíssima: és innegable la responsabilitat de la majoria de persones que formen part del projecte i el seu compromís per garantir que tota la informació sigui contrastable i actualitzada, de vegades al ritme dels esdeveniments.
7. Obvi també hi ha vandalismes i mala fe però Viquipèdia tampoc és només això. A l'historial de cada article es troben totes les modificacions. Tan important com analitzar els vandalismes és revisar quant es va trigar a revertir-los. Moltes vegades se sorprendrien de la rapidesa
8. En aquest sentit, no reconèixer la feina que duu a terme un gran percentatge de la comunitat és summament injust.
9. Tot i així hi ha biaixos que persisteixen i articles que mereixen segurament molta més discussió, molta més diversitat. I quan parlo de biaixos no em refereixo als polítics partidaris que sembla últimament que són els únics que els importen.
10. El biaix i la bretxa de gènere a Viquipèdia és enorme i necessita, realment, que tots i totes ens ocupem de tancar-la. Urgentment.
11. Viquipèdia no substitueix el coneixement, sinó que és una porta al mateix.
12. No, Viquipèdia no és un projecte perquè els i les estudiants copiïn i enganxin. De fet, a l'aula és una eina que es pot fer servir per fomentar el treball col·laboratiu, cercar fonts verificables, contrastar la informació existent, crear contingut dels seus contextos etc.
13. Viquipèdia és una enciclopèdia, i com a tal no hauria de ser la font única de consulta per als i les estudiants. En un moment on tenim molta informació a mà, les respostes no haurien de trobar-se únicament a Viquipèdia. I això és extrapolable per a tots i totes.
14. Viquipèdia no és una font d'informació incontestable, posseïdora de la veritat absoluta. No ho ha estat, no ho és i segurament no ho serà. Contràriament, des de la crítica i les diferències es construeix una Viquipèdia millor. I hi ha molta gent compromesa en aquesta tasc
15. Per això també em nego a pensar que Viquipèdia és només els seus errors. Aquest vandalisme que se celebra o es condemna segons la situació. Recordem que l'escrivim nosaltres. De vegades reduir-la a això diu més de nosaltres que del projecte en si mateix.
16. Viquipèdia està construïda per milers de persones voluntàries. Després de 19 anys existeixen +280 Viquipèdia en diferents idiomes i milions d'articles. Seria com a mínim just reconèixer la feina de totes aquelles persones que van aixecar del no-res un projecte enorme lliure i gratuït.