Usuari:Adr mm/proves/Rolando d'Alessandro
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Adr mm. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Rolando d'Alessandro (Arezzo, 1954) és un escriptor, traductor, intèrpret i activista italocatalà. Empresonat el 1974 per un delicte que li va ser atribuït i que ell sempre ha negat,[1] va evadir-se de la presó i es va refugiar en diversos indrets dels Països Catalans (el Rosselló, Mallorca), abans d'establir-se definitivament al barri de Sants de Barcelona. Vivint en clandestinitat, i servint-se inicialment d'una identitat falsa —el pseudònim Rolando del Guerra—, arriba a interpretar Romano Prodi, Joan Carles I, Gérard Depardieu, Claudio Magris, Niccolò Ammaniti, Josep Guardiola, Toni Negri, i més recentment Viola di Grado i Erri de Luca.
Amb l'extinció de la pena el 2008, adopta el pseudònim amb què s'identifica avui, Rolando d'Alessandro, i es dedica entre altres a la traducció literària i d’assaig, principalment de l’italià cap al català, malgrat que també ha treballat amb el francès, l’anglès i el castellà. També publica obra pròpia, com l'autobiografia Si te'n vas, no tornis, sobre el seu periple vital, i on explica en primera persona l'evasió de la presó. El 1988, el seu conte "Urbanitats" (escrit amb Genoveva Gómez) guanya la primera edició del premi literari Solstici d'estiu - Països Catalans (avui, premi Ciutat de Badalona). El jurat, integrat entre altres per Ramon Barnils i Ferran Torrent, la va qualificar d'"esperpèntica, divertida i moderna".[2]
Com a activista, ha impulsat entre altres les campanyes Bombes d’impunitat[3] (per demanar responsabilitats pels bombardejos de l’aviació feixista italiana a Barcelona) i Stop Bales de Goma (per abolir l’ús de projectils de goma a Catalunya).
Ha col·laborat regularment a mitjans com l'Accent[4] i la Directa.[5] El 2025 publica, gràcies a una campanya de micromecenatge, Desarmats i captius, una recerca sobre la participació de l'estat italià en la Guerra Civil espanyola.
Obra pròpia
[modifica]D'Alessandro, Rolando. (2025). Desarmats i captius. ISBN: 978-84-09-68793-0.
D'Alessandro, Rolando. (2015). El dogma de la no-violència. Descontrol
D'Alessandro, Rolando. (2015). Lluites o protestes. Descontrol.
D'Alessandro, Rolando. (2012). Si te’n vas no tornis. El Jonc.
Del Guerra, Rolando, i Gómez, Genoveva (1986). Llengua, dialecte, nació, ètnia: llengua i poder a Itàlia. La Magrana.
Obra traduïda
[modifica]Balestrini, Nanni. (2012). Carbònia (trad.: Rolando d’Alessandro). Tigre de Paper.
Balestrini, Nanni. (2013). La violència il·lustrada (trad.: Rolando d’Alessandro). Tigre de Paper.
Diversos autors (2017). Catalogna indipendente: Le ragioni di una battaglia (trad.: Rolando d’Alessandro). Manifestolibri.
Pili, Andria. (2021). Qüestió sarda, sardisme, independentisme (trad.: Rolando d’Alessandro). Catarsi. https://catarsimagazin.cat/questio-sarda-sardisme-independentisme/ (última visualització: 12 de juny del 2024).
Svevo, Italo. (1986). Una vida (trad.: Rolando del Guerra i Dorotea Casas). Edicions 62.
Referències
[modifica]- ↑ Tramullas, Gemma. «Rolando d'Alessandro: «Em tornaria a fugar pel que té de gest de rebel·lia»», 09-01-2013. [Consulta: 5 febrer 2025].
- ↑ «La nit literària». Revista de Badalona, 28-06-1988, pàg. 13.
- ↑ «Bombes d'impunitat – Mai més, enlloc, contra ningú». [Consulta: 5 febrer 2025].
- ↑ «Rolando D Alessandro – L'Accent», 07-11-2024. [Consulta: 5 febrer 2025].
- ↑ «Rolando d’Alessandro». [Consulta: 5 febrer 2025].