Usuari:Albapejenaute/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Albapejenaute. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Sidra
[modifica]Etimologia
[modifica]L'origen etimològic de la paraula sidra prové del llatí tardà sicĕra "beguda embriagadora", aquest del grec síkera, i aquest de l'hebreu šēkāt. Més tard en asturià es va començar a pronunciar com sizra. [1]
Història
[modifica]No es coneix amb certesa qui va fabricar per primera vegada la sidra, o quin poble va ser el primer a elaborar-la i consumir-la. Alguns autors afirmen que la sidra ja era coneguda per hebreus egipcis i grecs, però, no hi ha registres documentals que ho assegurin. A més, el fet que la distribució de pomeres a les regions temperades sigui àmplia, no ajuda a determinar el seu origen en una regió geogràfica concreta.[2]
La sidra en la història Romana
[modifica]Les primeres referències escrites que existeixen daten de l'època romana. Al 55 d.c Juli Cèsar va començar la conquesta de Britànnia. Els soldats romans van observar que els celtes, poble que habitava a Britànnia en aquesta època, fermentaven suc de poma.[2]
Estrabó (63 o 64 a.C - 19 o 24 d.C) esmenta en la seva obra Geografia la paraula zytho escrivint sobre els àsturs el següent «zytho etiam utuntur, vini parum habent» (consumien zytho perquè no tenien vi). No obstant això no hi ha consens pel que fa a si aquesta beguda es realitzava per fermentació alcohòlica de cereals o de si es tractava d'una fermentació de fruites. [3]
Més tard Plini el Vell (23-79 d.c) escriu sobre begudes fetes amb peres i pomes, cita el vi de pomes i afirma que és una beguda típica del territori. També, Pal·ladi escriu sobre begudes alcohòliques obtingudes de pomes i peres i dóna detalls del procés de fabricación[4]
La sidra en l'Edat Mitjana
[modifica]Amb la caiguda de l'imperi romà les arts hortícoles van entrar en un període de declinació, però aquestes van ser conservades gràcies als monjos que van seguir cultivant en monestirs i abadies. Els musulmans que van ocupar Espanya fins al segle XV van desenvolupar noves tècniques agrícoles. De fet és el nord d'Espanya una de les zones més antigues de cultiu de pomes destinat a produir sidra.[2]
Durant els segles XII i XIII les pomeres es converteixen en la major riquesa arborícola d'Astúries[4]. Mentrestant, a Normandia fins al segle xii la sidra era consumida només quan hi havia escassetat de cervesa o altres begudes. No va ser fins al segle XIV que es va popularitzar en aquesta regió[2].
La sidra a l'Edat Moderna
[modifica]En aquesta època no es consumeix molta sidra pel fet que no es conreaven tot just pomeres. L'escassetat d'aliments van prioritzar altres cultius de primera necessitat. No obstant això, segueix present a les festes asturianes tal com documenta Jovellanos en els seus escrits. El seu consum en aquest període es limita a l'entorn rural a romeries i festes populars.[4]
No va ser fins a finals del segle XVIII que la producció de sidra i el seu consum es va generalitzar a causa de la millora econòmica de la regió. L'expansió de la pomera es va veure afavorida per la pujada del preu de la sidra, al mateix temps que va tenir un destacat paper la Societat d'Amics del País d'Astúries, que donava a conèixer nous mètodes de cultiu[5].
Pomes
[modifica]
No necessàriament s'han d'utilitzar varietats de pomes dedicades a la sidra, però aquestes presenten una sèrie d'avantatges. Les varietats destinades a la sidra tenen un alt contingut de sucre (fins al 15%) i una acidesa adequada. La seva estructura fibrosa fa que sigui més fàcil premsar i a més, obtenir més suc de poma. Tenen deu vegades més tanins que les pomes comuns el que és molt important per donar cos a la sidra[9]
Existeixen moltes varietats de pomes dedicades a la producció de sidra. Aquestes varietats les podem dividir en amargues (tanins), dolços i àcides[6]. Han d'estar en un òptim estat de maduresa, ja que les pomes molt madures tenen poc taní, el que contribueix a "oliat" de la sidra, és a dir, al fet que aquesta presenti un aspecte dens i tèrbol semblant a l'oli.[7]
D'una banda es calcula que hi ha més de 1.000 varietats de pomes autòctones per a sidra al País Basc entre les que es troben Aritza, Errezila i Gezamina.[6]
D'altra banda a Astúries hi ha més de 2.000 varietats de pomes autòctones de les quals 22 estan permeses per a l'elaboració de sidra DOP[7]. Tres d'aquestes pomes permeses són la blanquina, clara i corrió[8]
Mercat
[modifica]- ↑ «Definició de la paraula sidra».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Watson, Ben. Cider, Hard and Sweet: History, Traditions, and Making Your Own (en ángles). Tercera edició. New York: The Countryman Press, 2013. ISBN 9781581572070.
- ↑ García y Bellido, Antonio. España y los españoles hace dos mil años según la Geografía de Estrabon (en castellà). Madrid: Austral, 1994. ISBN 978-84-239-7203-6.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Lloc web de la denominació d'origen de la sidra asturiana.».
- ↑ «Bedri, comer y beber, historia de la sidra» (en castellà). [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ 6,0 6,1 «www.sagardotegiak.com Tipus de poma» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2018].
- ↑ 7,0 7,1 «Varietats de poma de sidra en Asturia» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2018].
- ↑ «Catàleg de pomes per a sidra DOP» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2018].