Usuari:Alforjastark/proves

Josep Fusté i Grifoll (Alforja, 4 d'octubre de 1923 – Alforja 10 de maig de 1978), fill d'en Joan Fusté i Ferrer, pastor, de na Maria Grifoll Aragonès, botiguera. La figura de Josep Fusté és recordada perquè va influir de manera extraordinària en els seus convilatans per les seves ensenyances com a mestre de català, pedagog i cronista però sobretot per saber transmetre els seus valors morals, ecològics, polítics, filosòfics, el seu amor a la natura i un gran sentit ecològic molt avançat a l'época que li va tocar viure.

Biografia

Josep Fusté va desaparèixer el 15 de gener del 1978, i es trobà el 10 de maig del mateix any al "Pla de la Devesa" d'Arbolí. (El 13 fou enterrat). Malgrat el poc temps que anà a l'escola, va saber-ne treure un bon profit. Trobà un bon mestre, el Sr. Lloret, qui exercí a Alforja durant els anys de la República catalana. Abans de la guerra civil espanyola, l'isolament que portava era notable. Li agradava d'anar sol a parar rateres. Se'l començava a tenir-per un xicot una mica feréstec i rampellut.

Precisament per això, mentre els altres varen haver de formar part a les files juvenils de la Falange, tot just acabada la guerra, l'únic que no es va doblegar a aquesta imposició, va ser el Fusté. A la dècada dels quaranta, quan el Nacional-Catolicisme era vigent, el Fusté inicià una vida distinta, i es va desenvolupar en un sentit d'obertura a Déu, a la natura i als homes.

En iniciar aquesta nova vida, tingué la sort de topar amb bons amics: Jesús Crivillé, Mossèn Asens i sobretot Mossén Ramon Garriga, vicari d'Alforja pels anys 1939 i 1940, qui el va comprendre i amb el qual hi mantingué una forta intimitat. Així inicià la seva vida "el Fuster d'Alforja" -talment se'l coneixia arreu-, o el "Josep Angeleta", com també se'l coneixia al seu poble, Alforja.

L'excursionista

Josep Fusté era un excursionista nat, i ja des de petit va fruir de la natura de la mà d'un pare pastor. Es troba doncs una primera arrel de gust cap a la muntanya, que a mesura que passava el temps, anava creixent. Més endavant se li va convertir en un mitjà per a fomentar la companyia entre els grups que solia portar, en un sentir-se en llibertat.

AMOR A LA NATURA

Justament amb l'excursionisme, sinònim per ell d'amor a la natura, es deseixia d'actuar com una màquina que resta passiva o aboca a la monotonia. Li servia per profunditzar en les coses que de si dóna la muntanya, per contemplar l'entorn, per veure si una roca era calcària o granítica, etc. Buscant un mot que fos el resumidors de la seva tasca estrictament excursionista, el més indicat és el d'ecologista, tasca aquesta, en la qual fou un dels pioners a les nostres comarques.

L'EXCURSIONISME, UNA EINA PER A QUÈ?

L'excursionisme era l'eina que tenia per enriquir els altres amb el que ell pensava, sigui parlant de temes de joventut, sigui apropant parelles, sigui parant rateres. I ho feia amb gent de totes les edats, tenint cura de preparar aquestes sortides adequadament en cada cas. Fou l'iniciador de l'excursionisme a la vila, i foren molts els qui de la seva mà sortiren per primera vegada -motxilla a l'esquena- a trepitjar les muntanyes del país. Avui, la seva influència continua en a la recerca d'aspectes concrets de l'excursionisme en la gent que va començar a sortir amb ell. Així, els uns poden haver seguit un camí, pel gust mateix de caminar, els altres per a descobrir un món diferent... Ningú no un excursionisme que sigui còpia exacta del seu, però es fa excursionisme.

Investigador

En els seus inicis de sortir d'excursió (en uns moments que l'excursionisme era difícil), va donar els primers passos al costat d'una gent determinada: El Dr. Vilaseca, el Sr. Casagualda, etc., que de seguida influenciaren en la recerca de minerals, ceràmiques, fòssils... A partir d'ací, fou una constant en el Fusté l'afany de descobrir i d'indagar sobre el que anava trobant.

Dins d'un nivell humà, era un investigador. Un investigador per als altres (els portava el material pels museus). Un investigador dins de les seves possibilitats, sense carrera, que tenia la qualitat de fer-ho desinteressadament.

Ensenyant

Una de les facetes més importants del nostre personatge fou l'ensenyament. Ensenyava justament el que els altres li demanaven, la qual cosa el menava a agafar moltes facetes, tantes com gent anava a cercar-lo.

LA SEVA FORMACIÓ

Aquell noiet introvertit, quasibé sense escola, no li va tocar altre remei que espavilar-se pel seu compte, aprengué de la pluralitat que va tenir amb altra gent, i només així, autodidàcticament, es formà l'home. La seva pedagogia és influïda, per tant, pels fets que li va tocar viure.

MESTRE DE CATALÀ

Dels contactes que tingué amb Òmnium Cultural de Barcelona, reeixí la idea de fer català, i així fou. El problema, si més no, era que aconseguia el títol, el lligava molt, i a ell no li interessava ni lligarni títol. (Centralitzat l'ensenyament a Barcelona, els professors s'havien de comprometre durant un cert temps a fer dues o tres hores setmanals de classe i a acceptar alumnes per correspondència).

A partir del 1961, en què féu el curset de català, començà d'una manera informal a donar classes a alumnes de les generacions de la postguerra i no ja solament a alumnes que havien viscut l'escola de la Generalitat, com feia durant els anys cinquanta. Va empènyer també d'altra gent – concretament Josep Sànchez- a ser professors de català.

PEDAGOG

Com a pedagog, tenia la virtut extraordinària d'anar analitzant les persones, de prendre's la molèstia de comprendre els problemes de cadascú, d'enriquir-los amb el que ell sabia. Aquesta era la seva meta, i per això agafava sempre grups reduïts, si bé acceptava a tothom, i es multiplicava en el treball per complir amb tots.

Literat

Escrivia per a trobar un plaer. Tant trobava la literatura com una manera íntima de fugir del seu interior, com una força expansiva, on ell expressava el que sentia. La seva, era literatura de missatge, de comunicació. De comunicació del seu esperit vers els altres, de missat ge vers l'esdevenidor. També últimament, feia ús de la literatura per a omplir un moment d'algú o com un obsequi.

POETA

La recerca d'una temàtica única en la seva poesia no es troba, ja que versificava multitud de temes (poesies de Nadal, de la mort de son pare, dels Innocents...).

Ens consta que es preocupava de millorar tècnicament, valent-se de persones que sabien més que ell. Així tenim coneixement d'una llibreta de poesies que va donar a la Sra. Joana Ribes, doctorada en filosofia i lletres, per tal que la hi comentés. Ella, per la seva part, n'extragué una anàlisi, valorant l'estil mètric, la construcció dels versos i la possible influència que hi podés haver de literats tals com Maragall, Carner, etc.

És de remarcar l'accèssit que obtingué l'any 1962 a Salou, per uns goigs a la Mare de Déu de Puigcerver. Finalment, Alforja li deu la instauració del Concurs Literari de Sant Jordi.

Religiós – Filòsof

Mirant el seu passat, ens és fàcil de notar l'evolució ideològica que el Fusté travessà. Des de petit fou pujat en la fe catòlica, però en arribar als anys del Nacional-Catolicisme, ràpidament se'n desmarcà, ja que tenia un concepte diferent de la religió. El capellà, molt identificat amb aquell model, se'l mirava de mal ull per la seva postura crítica del sistema. Aquest avançar-se a la seva època es degué produir, en part, per la lectura de grans filòsofs -Balmes, Kant...-, atesa la menció que en feia als repassos, però sobretot per l'amistat viscuda amb Mossèn Asens, Ramon Garriga i Octavi Fullat. D'aquestes vivències en treia una religiositat que abocava en el camp social i un sentit d'intel•lectual, de filòsof, d'home d'avantguarda.

HOME DE FE CATÒLICA

Tenia fe. Tenia també un sentit evangèlic de compartir tot el seu amb els altres, de servir malalts, vells... Això que ara es predicatant dins les esferes del cristianisme, aquest estil de vida, trobà en el Fusté un dels seus pioners.

En cap moment, no trobem que la seva religió s'encaixonés sinó que tirava endavant. La religió influenciava fortament la seva vida i per això tractava de fer-la germinar en grups reduïts de gent. Persones que avui tenen menys de cinquanta anys, així ho han reconegut.

Social – Servei popular

S'ha dit d'ell, i és cert, que li agradava la solitud, per bé que acceptava i freqüentava tota mena d'ambients. Aquests dos conceptes, que sembla que no lliguin gaire, intentarem de respondre'ls amb les aportacions que s'han vessat al llarg de 16 taula rodona. Al nostre entendre, cal veure la seva solitud com la conseqüència del servei que duia a terme. El fet d'anar a veure malalts, de fer tantes coses que l'omplien -repassos, etc. – arribaven a sobrecarregar-lo. Llavors, la solitud li servia com a bàlsam per al seu interior, com una sortida per dedicar-se a escriure, per formar-se autodidàcticament, per cuidar-se dels detalls a l'hora de dur a terme una activitat, per concentrar-se, per anar programant... El que també és clar, és la gelosia que tenia vers la seva intimitat que, sens dubte, el menava cap a la introversió. I encara que de totes maneres veiem una dicotomia, quant als mots introversió i compartir, li acceptem l'existència d'ambdós.

EL SERVEI POPULAR

Podem dir que les tasques que realitzà de servei a la vila – veure malalts, repassos, xerrades col•lectives, excursionisme... -eren reconegudes, malgrat que a ell, personalment, no se'l tenia gaire bé. Avui, sortosament, hi ha continuadors de la seva obra, encara que són una minoria que sovint es troba amb els seus mateixos problemes.

Pagès

El Josep Fusté no era un mal pagès mentre va tenir bones facultats, abans de l'accident de la sosa càustica. Si hi havia quelcom que el preocupava era de cercar un sistema que no fos rutinari. Mirava de fer la mateixa feina amb menys temps. Justament treballava per a viure, i dedicava la resta a les altres activitats.

SECRETARI DE LA COOPERATIVA

Quan es va formar la cooperativa d'Alforja, la junta el va proposar com a President. Renuncià però, i va ser el primer secretari de la mateixa. Junt amb altres, varen fer proves que anomenaven "d'investigació agrícola" amb patates i d'altres fruits. Va ser un dels pioners a escombrar les avellanes, fet que, per aquell temps, fou motiu de força rialles i que ara hom ho practica.

Polític

El Fusté no practicà la política de partits, sinó que totes les seves activitats polítiques, anaven adreçades a aconseguir una consciència cívica, humanística, ecològica, etc. entre els seus alumnes. Vol dir, doncs, que va intentar de crear un grau de consciència, tot ensenyant a ser persona, a treballar per a tots, per al poble... Entenem que això s'ha traduït ara -en el moment de l'obertura política- en que cadascú, dins del seu grau de consciència i personalitat, s'ha anat enquadrant. Probablement aquest sigui el fruit de no fer un proselitisme polític, sinó de fer un proselitisme més ampli. Durant els anys de la dictadura, el que ell rebia -revistes, papers clandestins-i que venien del que ara són els caps polítics, ho explicava a les classes de català, a les quals hi adoptava una postura anarquitzant, pel fet de no casar amb ningú, i on feia la tasca de ser un crític del que trobava criticable.

DEFENSOR DE LA LLIBERTAT, NACIONALISTA I D'ESQUERRES

Era un defensor de la llibertat i nacionalista, i se'n fotia que l'Estat fos poderós, i de crear una estructura social. Buscava la felicitat de la persona, una persona entesa com a ésser, com a natura, la qual cosa bandeja el fet d'anar cap a postures extremistes. Si s'acostava a algun lloc, era a un tipus d'anarquisme; i si era catalanista, no era per a formar una gran pàtria catalana amb la insígnia d'un dictador davant. Hom el qualificaria com de tendència esquerrana, però sense enquadrar-se en cap partit concret. Era progressista i defensor del poble baix, del seu poble, dels pobres. Talment era un dictador contra l'abús de poder i si veia al capitalisme un poder d'abús, anava contra el capitalisme. La seva ideologia política és paral•lela a la religiosa, i podia ser tan lliberal com era en religió. La seva solució era el Crist; l'alternativa: estimar i respectar les persones.

Folklòric

El Josep Fusté moltes vegades utilitzava el folklore per entrar en contacte amb les persones o -tal com hem dit en l'excursionisme- per aprofundir més en altres coses, per fer pàtria. Anar al grèvol i, de pas, incitar a la narrativa; o anar a ballar sardanes i, de pas, ensenyar lliçons de català, etc.; aquest era el seu folklorisme. Per altre cantó amb el folklore conreava tradicions donades per la història o els costums.

INFLUÈNCIES

És evident que encara hi han influències seves en aquest aspecte, car moltes de les coses que es fan: Carnestoltes, l'Home dels nassos, castanyades, Innocents, Grèvol, Pessebre al Mirador, s'han fet Cararnelles, etc. tenen el segell del Fusté, no com l'iniciador, ja que els inicis es perden en el temps, però si com a reimplantador en bastants casos. Una mica més fosc és veure si els diferents grups aprofiten aquests actes folklòrics per a conservar l'arrel o l'esperit cultural.

ARTISTA: FOTÒGRAF, DIBUIXANT

Semblantment a la consideració que hem fet, en tractar de la seva faceta de poeta, ens aboquem ací a la hipòtesi que en Josep Fusté utilitzava la fotografia com a mitjà d'expressió, sigui de la natura, sigui del que sigui. Era un home vitalista, amant de la bellesa en general, i especialment de la bellesa plàstica, la que entra pels ulls. Per això s'embadalia davant d'una posta de sol, d'un gran paisatge, d'una noia bonica. Utilitzava la fotografia, que ben segur devia ser la seva compensació psicològica, fent que després, quan restava sol, tingués la possibilitat de gaudir d'aquestes mostres.

LA SEVA INFLUÈNCIA

En Fusté influencià a d'altres la sensibilitat per la fotografia, i ben aviat tant ell com els seus amics entraven a formar part de l'Agrupació Fotogràfica d'Alforja tot just fundada el 1955 per l'empenta, entre d'altres, d'en Joan Ribes. Era igualment un bon dibuixant i sovint utilitzava el dibuix per obsequiar les seves amistats. També cal ressenyar la tasca que com actor de teatre en temps de la ja desapareguda Joventut d'Acció Catòlica, dugué profusament i amb dedicació plena. Per últim, fou un educador "d'aprendre a escoltar música". S'enduia el tocadiscos cap a la muntanya, i segons la ressonància de les pedres, el posava en un lloc o en un altre, per a poder-ho escoltar millor. Hem d'admetre però la seva torpesa a l'hora de cantar bé o de recitar bé un poema.

CRONISTA LOCAL / HISTORIADOR

Més que parlar de l'historiador, caldria en un principi, retocar el nom i parlar d'ell com a cronista del poble. Des dels anys 40 aproximadament, portava escrita en un una crònica de la vila des de la seva òptica particular. Més tard, en les dècades dels 50 i els 60, a més, ho enviava -amb comentaris propis- als qui eren fora vila. Com a historiador fou descuidat i desordenat, i fins l'any 1971 no se'l pot considerar com a tal. Abans de l'esmentat any, només es troben en els seus escrits notes penjades d'història, apunts de conferències, etc.

En l'esmentat any 1971, uns nois que anaven a l'Institut de Reus, el van anar a cercar per a poder fer conjuntament la d'història d'Alforja. El Fusté accedí només amb la condició que fos escrit en català. En haver de registrar notes, no li va tocar cap altra sortida que espavilar-se. D'ací que li agafà gust i, com que comptava amb alumnes, aquest gust augmentà. Inicià el camí per fer una monografia històrica de la nostra vila que, així que s'anava ampliant per una part, per l'altra minvava el nombre de seguidors; en quedaren finalment dos: ell i Àngel Martorell.

Cal dir que tot el que hi ha fet, és una sèrie de retalls sobre temes concrets, alguns d'ells estudiats més profundament. Hi manca bibliografia, el lloc d'on van sortir els documents, etc. En definitiva, aquest treball-índex d'uns 800 folis per temes- és evidentment la base per on començar a treballar per a qualsevol monografia històrica local.

VIDA SENSITIVA

De jove, com s'ha dit, travessà uns moments místics, en els quals va començar a estimar la persona. Fou a partir d'aquí que tan bé va començar a veure amb bons ulls el que fa referència al sexe, desentenent-se dels tabús que hi havia. Impartia xerrades d'educació sexual a parelles. Els facilitava llibres. Promovia conferències a tal respecte i feia venir gent experta. L'influïren, segurament, el Dr. Octavi Fullat i el Dr. Salvador Vilaseca. Donà una educació sexual positiva i ortodoxa, i sempre amb un aspecte moral i un aspecte mèdic, igualment important en aquell moment històric concret.

Entenia el sexe com una eina més de comunicació entre les persones, un sexe pur i altruista. És important la tasca que duia, sobretot si hi afegim que d'una manera no gaire planera, però sí de petita dosi, anava acostumant els pares a veure més liberal l'aspecte del sexe. S'anava infiltrant dins de la família, per anar comprometent els pares i anar ablanint la problemàtica pares-fills.

Cal pensar que si tenia, sigui per la guerra civil, sigui pel que sigui, el concepte que la noia necessitava més ajuda, aquest al truisme esmentat, el portà a ajudar més aquestes que els nois. En un temps en què les noies eren per a fregar plats, a Alforja Josep Fusté i Grifoll començava -influït per d'altres lliurepensadors -a conscienciar llur emancipació. De temps veiem que les nostres noies participen en les coses culturals que es realitzen, que les noies van a fora a estudiar... Pot ser, doncs, que també fos aquesta la raó per la qual avui es veuen més noies que nois a les activitats locals, resultat d'una llarga dedicació d'en Josep Fusté més encarada a aquelles.

CONCLUSIÓ

En fi, acabem deixant, probablement, molt per a dir d'en Josep Fusté i Grifoll, un alforgenc que si sovint, com ha dit algú, ratllava la utopia, tenia encara una interioritat molt més profunda que la seva pròpia persona, que l'espai i les circumstàncies limitar.

Webgrafia

Aquesta és una pàgina de proves de Alforjastark. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari