Usuari:Annacostal/proves/Joaquim Rabaseda i Matas
Aparença
![]() |
Aquesta és una pàgina de proves de Annacostal. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Joaquim Rabaseda i Matas (Girona, 1974) és musicòleg i compositor. Es va llicenciar en Història de l'Art a la Universitat de Girona i en Història i Ciències de la Música a la Universitat de Granada. És doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi defensada el 2006 Jaume Pahissa: un cas d'anàlisi musical. Actualment és professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya i cap del Departament de Musicologia. És col·laborador de la revista L'Avenç i vocal de la Fundació Fita[1].
Llibres
[modifica]- Athenea 1913: el temple del Noucentisme (Fundació Rafael Masó, 2013), capítol de llibre
- Els himnes nacionals: una primera introducció (Documenta Universitària, 2011), llibre
- La inauguració del Teatre Municipal de Girona l'any 1860: òpera, espectacle, ciutat (Ajuntament de Girona, 2010), coautor de llibre
- Xavier Cugat i Mingall (Ajuntament de Girona, 2016), coautor de llibre
- Llorenç Pagans. La veu dels impressionistes (Fundació Valvi, 2017), coautor de llibre[2]
Exposicions temporals
[modifica]- Granados, de París a Goya (Museu de la Música de Barcelona, 2017), comissari d'exposició[3]
- Veus de la mediterrània (Museu de la Música de Barcelona, 2015), comissari d'exposició[4]
Referències
[modifica]- ↑ Fita, Fundació «Composició del patronat - Fundació Fita». Fundació Fita.
- ↑ «Un llibre rescata de l'oblit el gran tenor gironí Llorenç Pagans que pintava Degas». Diari de Girona.
- ↑ systems, CometaTechnologies - eZ. «Inaugurada l'exposició "Granados: de París a Goya" / 2017 / Altres notícies / L'AVENÇ RECOMANA / Inici - L'Avenç». [Consulta: 29 març 2018].
- ↑ «Sons de la Mediterrània: Un mar de sons». Enderrok.