Milton Caniff (1907-1988) era un autor estaunidenc, famós per les tiresTerry and the Pirates i Steve Canyon. Es va especialitzar en el dibuix humorístic, creant Puffy the pig i The Gay Thirties, però no va ser fins 1933 quan va crear el seu primer treball famós, Dickie Dare. El protagonista és un noi de dotze anys a qui li apassiona la lectura i té una desbordant imaginació. Així, al costat del seu gosset Wags, es barreja en les aventures que descobreix en les seves lectures. Un any més tard va ser contractat pel Chicago Tribune i va llançar la que seria, sens dubte, la seva sèrie més famosa i una lectura imprescindible: Terry and the Pirates. La sèrie deu el seu nom al fet que el seu protagonista, Terry Lee, acompanyat del seu inseparable amic, Pat Ryan, són raptats, en un viatge per la costa xinesa, per uns pirates comandats per una de les vilanes més conegudes de la sèrie, la Dragon Lady. La sèrie va tenir un gran èxit, i això va portar al fet que el 1942 al Camp Newspaper Service, especialitzada en publicacions militars, li encarregués la realització d'una sèrie per elevar la moral de les tropes militars en la II Guerra Mundial. Caniff va respondre realitzant unes tires protragonizadas per la rossa Bulma, que ja apareixia en la sèrie de Terry abans comentada, però el Tribune News Syndicate, que era el propietari de Terry and the pirates, no va veure amb bons ulls aquesta adaptació. Com a conseqüència, Caniff crec una sèrie nova Male Call, que va debutar el 1943. Entre les noies que sortien en la sèrie va destacar Miss Lace i es va publicar fins a 1946. Al gener de 1947 va crear Steve Canyon, protagonitzat per un as de l' aviació nord-americana que, un cop desmobilitzat, funda una companyia d'aviació, "Horizons Unlimited". Canyon accepta les missions més arriscades i lluita contra els individus més sanguinaris, transcorrent les seves aventures sobretot als països del Sud-est Asiàtic o a l'Orient Mitjà. El logotip de la sèrie va ser creat pel seu amic Sickles, que ja havia colobarat amb ell a Terry.
Paolo Eleuteri Serpieri és un autor venecià. El seu estil es caracteritza per la seva peculiar estilització de la figura humana, amb exagerades i voluminoses corbes, especialment pel que fa a la dona. La seva obra més coneguda és la sèrie eròtica de ciència-ficcióDruuna. De jove es va mudar a Roma, on va estudiar arquitectura i pintura, sent alumne de Renato Guttuso. El 1966 va iniciar la seva carrera de pintor però el 1975 es va concentrar en el còmic, publicant les seves primeres històries a Lanciostory, una revista italiana. Gran admirador de les històries del Far West, va il·lustrar la sèrie de gènere western "Histoire du Far West" editada per Larousse a França. La sèrie, amb guió de Raffaele Ambrosio, fou publicada a les revistes Lanciostory i Skorpio. Alguns dels títols foren L'Indiana Bianca i L'Uomo di Medicina. A principis del 1980 Serpieri va participar en col·leccions com Découvrir la Bible i va crear històries curtes per revistes italianes com L'Eternauta, Il Fumetto i Orient Express. El 1985 Serpieri va publicar el còmic Morbus Gravis, la primera entrega de la saga Druuna. La popular sèrie de ciència-ficció té a Druuna com a protagonista, una eròtica i lasciva superheroïna de trets físics exuberants i corbes desproporcionades que sol vestir poca roba. El mateix Serpieri apareix a la sèrie, amb el seu alter-ego Doc. La sèrie ha sigut traduïda a 12 llengües i ha venut és d'un milió d'exemplars. L'èxit de Druuna va portar Serpieri a editar diverses sèries derivades, com Obsession, Druuna X, Druuna X 2, Croquis, Serpieri Sketchbook, Serpieri Sketchbook 2 i The Sweet Smell of Woman.
Warrior és una revista britànica que va durar 26 números, entre març de 1982 i gener de 1985. Va ser editada per Dez Skinn i publicada per la companyia Quality Communications. Comptà amb els primers treballs d'[Alan Moore]], V de Vendetta i Marvelman. Rival de 2000 AD, Warrior guanyà 17 Premis Eagle durant la seva curta carrera. A causa de la distribució i el seu format, era un dels primers còmics del mercat britànic que es basà en la distribució, que fins aquell moment s’anaven venent a través de botigues especialitzades i costoses subscripcions per als seus compradors.