Usuari:Baldfran/proves
Emmanuel Courcol (Angers, 25 de desembre de 1957), és una actor de teatre i cinema, guionista i director francès.
Biografia i carrera
[modifica]Nascut i criat a Angers, després d'acabar els estudis secundaris a l'institut David d'Angers, les seves inquietuds semblen portar-lo cap als estudis de dret, però la seva actuació en alguna obra del Conservatori d'Angers el farà entrar a la prestigiosa ENSATT (École Nationale des Arts et Techniques du Théâtre).[1] [2]
A partir del 1981 començà a actuar en obres de teatre, especialment clàssics d'autors com Molière, Shakespeare o Victor Hugo, i amb directors de prestigi com ara Roger Planchon o Robert Hossein.[3]
A principis dels anys 1990 s'inicià en l'actuació al cinema, particpant en pel·lícules de directors com Pascal Thomas, Francis Veber i Pascal Elbé.[1]
A començaments dels anys 2000, Courcol amplià la seva feina actuant també a televisió i, sobretot, començant a fer de guionista. Aquest inici en l'escriptura es donà a partir de la seva trobada amb el cineasta Philippe Lioret, amb qui colaborarà com a guionista en unes quantes pel·lícules: Mademoiselle, l'Équipier, Welcome i Toutes nos envies. També fa de guionista per altres directors com François Favrat o Édouard Bergeon.[1]
Al 2012 va dirigir el seu primer curtmetratge, titulat Géraldine je t'aime, amb guio original també seu. L'any 2015 es va estrenar com a director de llargmetratges, amb el rodatge de Cessez-le-feu, crónica de la tornada a casa d'un veterà de la Primera Guerra Mundial, protagonitzada per Romain Duris. Aquesta pel·lícula va tenir l'estrena a l'agost de 2016 al Festival Internacional de Cinema de Locarno.[1] [2]
Mentre continuà actuant i escrivint per altres directors, al 2020 va escriure i dirigir El triomf, amb producció de Robert Guédiguian i protagonitzada per Kad Merad en el paper d'un actor que dirigeix un taller de teatre a un centre penitenciari, i que vol representar Tot esperant Godot amb els pressos. Aquesta comèdia es va presentar al Festival de Canes de 2020 i a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid del mateix any, a més de guanyar el premi a la millor comèdia europea als 33ns Premis del Cinema Europeu.[2] [4]
Al 2022 Courcol va dirigir Boxer les mots, llargmetratge documental que tornava sobre el tema de El triomf i parlava de la preparació d'una representació teatral dins d'un centre penitenciari.[5]
Al 2024 va dirigir En fanfare, comèdia sobre dos germans músics que va obtenir bones crítiques i taquilles a França, i va assolir 7 nominacions als Premis César.[6]
Treball en teatre
[modifica]* Font: Pàgina de l'activitat teatral de Courcol.
| Any | Obra | Autor | Direcció |
|---|---|---|---|
| 1981 | Murder in the Cathedral (Assassinat a la catedral) | T. S. Eliot | Jean Guichard |
| 1984 | Der Rosenkavalier (El cavaller de la rosa) | Hugo von Hofmannsthal | Jean-Louis Thamin |
| 1986 | L'Avare (L'avar) | Molière | Roger Planchon |
| 1988 | The Glass Menagerie (Figuretes de vidre) | Tennessee Williams | Alain Terrat |
| 1990 | The Tragedy of Macbeth (Macbeth) | William Shakespeare | Régis Santon |
| 1992 | Le Chant des signes | Joël Dragutin | Joël Dragutin |
| 1994 | Lucrèce Borgia (Lucrècia Borja) | Victor Hugo | Vincent Garanger |
| Les affaires sont les affaires (Els negocis són negocis) | Octave Mirbeau | Régis Santon | |
| 1997 | Objets d'amour | Claire Simon | Claire Simon |
| 1998 | Le jour et la nuit | Pierre Bourdieu | Didier Bezace |
| Une envie de tuer sur le bout de la langue | Xavier Durringer | David Géry | |
| 1999 | De Gaulle, celui qui a dit non | Alain Decaux | Robert Hossein |
| 2001 | Love Letters | A. R. Gurney | Bernard Jourdain |
| 2006 | L'Illusion comique (La il·lusió còmica) | Pierre Corneille | Marlon Bierry |
| 2013 | Faisons un rêve | Sacha Guitry | Arnaud Décarsin |
Treball en cinema i televisió
[modifica]* Font: Pàgina del cineasta a IMDb
| Any | Títol original | Títol en català | Acreditat com... | Annotacions | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Actor | Guionista | Director | ||||
| 1991 | La pagaille | Sí | No | No | ||
| 1993 | L'écrivain public | Sí | No | No | ||
| 1996 | Le Jaguar | El jaguar | Sí | No | No | |
| 1997 | L'histoire du samedi | Sí | No | No | Sèrie de tv. 1 episodi. | |
| 1998 | Zonzon | Sí | No | No | ||
| 1999 | 1999 Madeleine | Sí | No | No | ||
| 2001 | Mademoiselle | Sí | Sí | No | ||
| Le juge est une femme | Sí | No | No | Sèrie de tv. 1 episodi. | ||
| 2003 | Le pharmacien de garde | Sí | No | No | ||
| Avocats & associés | Sí | No | No | Sèrie de tv. 1 episodi. | ||
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Schenck, Laurent. «» (en francès). allocine.fr. AlloCiné.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Redacció. «La comedia francesa ‘Un triomphe’ clausurará la 65 Seminci» (en castellà). seminci.com. Semana Internacional de Cine de Valladolid.
- ↑ Redacció. «Emmanuel Courcol» (en francès). lesarchivesduspectacle.net. Les Archives du Spectacle, 08-04-2008.
- ↑ Redacció. «33 Premios del Cine Europeo EFA - Año 2020» (en castellà). filmaffinity.com. Filmaffinity.
- ↑ Redacció. «Boxer les mots» (en francès). allocine.fr. AlloCiné.
- ↑ Redacció. «En fanfare» (en francès). allocine.fr.