Usuari:Capsella01/proves

Antecedents històrics

Per poder definir el que són finances públiques a l'època medieval El deute públic a les ciutats de la corona d'Aragó, mitjançant el censal mort El deute públic mallorquí es basava en l’instrument que s'anomenava censal consignat, que donava dret a cobrar una quantitat anual en concepte d’interès per un capital a préstec, normalment garantit per un bé immoble.

veure també

censal

pendent recompondre Consideracions sobre impagaments del deute La distinció entre deute intern i extern és important en les anàlisis teòriques i empíriques dels impagaments sobirans. La decisió d'incomplir incorpora aspectes de capacitat («poder») i de voluntat («voler»), en funció de l'existència de vies alternatives, com l'ajust fiscal, les vendes d'actius o la monetització del deute. Aquesta última possibilitat determina que l'impagament intern tingui més a veure amb la voluntat i l'extern, amb la capacitat. En l'àmbit de la prevenció, els elements principals que es promouen són els que han de permetre l'efecte disciplinant del mercat (divulgació d'informació fiable per part dels Governs, incentius adequats de les agències de rating, etc.), així com la vigilància i l'assessorament per part d'òrgans supranacionals. Quan s'arriba a la necessitat d'abordar la resolució, el propòsit és anàleg al de les legislacions nacionals en matèria concursal: alleujar la càrrega del deute fins a nivells sostenibles i que es puguin assolir, amb el menor cost possible per a totes les parts implicades. Destaquen tres tipus de costos. En primer lloc, òbviament, el menyscapte patrimonial dels creditors. En segon lloc, el dany a la reputació del país deutor (i dels seus polítics). I, en tercer lloc, el risc de contagi i d'afectació sistèmica.

--

alcobero revi

Molts autors a finals del segle 20 han presentat Hobbes com un autor ‘liberal’ perquè la tesi de la igualtat natural entre tots els humans. Són els contractants, ells mateixos, qui lliurement decideixen que l’única solució possible al problema de la pacificació és entregar tot el poder a l’Estat. I, de fet, una Constitució pot fer el mateix paper de garantia contra la por que un Monarca. Però la democràcia no només suposa la igualtat entre tots els ciutadans, sinó també la confiança mútua. I en la societat hobbesiana governa la concentració de poder es justifica com alternativa a la por. Però la por i la concentració de poder al límit són incompatibles amb qualsevulla opció política realment democràtica. Un contracte basat en la por no pot ser acceptat democràticament sense convertir un Estat en una màfia. No és suficient que els ciutadans permetin o acceptin que algú governi en el seu nom per tal de donar una legitimitat democràtica a aquest govern, cal que, a més, el govern es faci segons un programa que no impedeixi ni la promoció per mèrit, ni la confiança mútua. Hi ha, però, un element profundament democràtic en Hobbes: la distinció que estableix entre ‘autor’ i ‘actor’ de la política. ‘Autor’ és el qui escriu la peça i, en aquest sentit, l’autor de la política és sempre el poble. ‘Actor’, en canvi, és el polític, que la representa. Per això un mal polític, val a dir, el polític que no pogués garantir la seguretat, podria ser legítimament deposat.

pdt

Estructura de l'obra

El llibre es divideix en quatre parts:

• Part I: De l'home:

Es refereix a com funcionen els sentits i mostra que tot allò que deriva de les percepcions, de la memòria i del llenguatge. Examina les passions, la condició de l'estat de naturalesa i les lleis naturals o obligacions morals que considera dictades per la raó. La imaginació prové de la sensació, només que debilitada. L'experiència es va construint per la repetició dels fets que s'emmagatzemen a la memòria i a partir d'una sèrie de combinacions mentals l'ésser humà és capaç de predir els fets. La raó es caracteritza per la capacitat de mesurar les conseqüències. Per Hobbes la voluntat humana i la seva conducta es mou pel desig i la passió. Quan dos humans desitgen la mateixa cosa esdevenen enemics perquè som individus egoistes, que ignorem tota consciència moral i tot desig de benevolència mútua, és quan arriba la lluita del tot contra tots, el conflicte universal és inevitable.

• Part II: De l'estat:

Hobbes enumera els dotze drets principals del sobirà, els tipus de govern (monarquia, aristocràcia, democràcia) i les regles de successió. Proporciona els mitjans per mantenir la pau social, en particular assegurant la plena ocupació. També aborda el tema de les lleis, el sistema de justícia, els càstigs i recompenses.

• Part III: De l'estat cristià:

Examina el grau de veracitat dels llibres revelats i conclou que només la Bíblia és digna de creure pels miracles realitzats. Després d'haver establert que Déu és realment l'autor dels deu manaments, determina el paper de l'Església en l'Estat estipulant que s'ha de sotmetre a l'autoritat del sobirà,

• Part IV: El regne de l'obscuritat:

En aquesta part, Hobbes incorpora una sèrie de visions teològiques, com la del purgatori, que creu que no existeix. Es tracta, doncs, de la situació en què una sèrie d'enganyosos presenten falses doctrines, amb l'objectiu d'aconseguir el domini (capítol 44). A més, el major mal ús de la Bíblia rau en intentar demostrar que el Regne de Déu és l'Església existent.

També aquí, Hobbes posa en perspectiva el poder del papa. Sobre la base de l'evolució històrica, argumenta que el papa no mereix una posició especial en comparació amb els altres bisbes (capítol 45). El papat és en realitat una minsa resta de l'Imperi Romà; el poder del papa només existeix en virtut de la por de ser excomunicat si hom s'hi oposa (capítol 47).

Dedica un capítol a concepcions filosòfiques errònies i denuncia l'argot de les diverses escoles de la filosofia antiga afirmant que aquestes no ensenyaven res útil, la seva "filosofia natural és més un somni que una ciència" i la seva filosofia moral basada de fet en les passions de els seus autors.

--

Bibliografia

---

Bibliografia

• Brady, Jhon. El oficio del guionista (en castellà). Editorial Gedisa, S.A., 2002 (Multimedia). ISBN 978-84-7432-540-9. 

https://www.guionistes.cat/ Guionistes Associats de Catalunya https://www.wga.org/ Gremi d'escriptors d'Amèrica Oest (en anglès)

---

Capsella01/proves

Dades i xifres
Versió en català	Sí
Subtitulat en català	Sí

Somnis d'una escriptora a Nova York (títol original en anglès: My Salinger Year) és una pel·lícula dramàtica del 2020 escrita i dirigida per Philippe Falardeau, de producció irlandesa i canadenca, basada en les memòries del mateix nom de Joanna Rakoff. Està protagonitzada per Margaret Qualley, Sigourney Weaver i Douglas Booth, Seána Kerslake, Colm Feore i Brían F. O'Byrne.

Repartiment

• Margaret Qualley: Joanna
• Sigourney Weaver: Margaret

• 
  Margaret Qualley
• 
  Sigourney Weaver
• 
  Douglas Booth

Recepció

Crítica

A l'agregador en línia de ressenyes de pel·lícules Rotten Tomatoes, My Salinger Year obté una valoració positiva del 71% dels crítics sobre un total de 87 revisions, amb una valoració mitjana de 6,3/10. El públic la valora amb un 3,4 sobre 5

Segons l'opinió de Gary Goldstein, a Los Angeles Times,

Referències

--

«== La formació del concepte de Poder executiu == ---

L'Estat constitucional descansa sobre la divisió material de funcions i la separació formal de poders. Es reconeixen funcions que en la seva formulació clàssica corresponen a la legislativa, que aprova les lleis en el Parlament, l'execució de les lleis per part del Govern i per la seva part, l'activitat estatal amb la funció de resoldre els conflictes que es puguin plantejar en l'aplicació i interpretació de les lleis recau en la funció judicial, amb uns òrgans que reben el nom de poder judicial. El poder judicial és un poder difús, per la seva complexitat i diversitat d'òrgans. La identificació dels òrgans del poder judicial deriva de la funció jurisdiccional, constitucionalment atribuïda. Com expressa l'article 117.1 de la Constitució espanyola, la justícia s'administra pels jutges i magistrats, integrants del poder judicial. El mateix fet d'administrar la justícia és el que integra al jutge o magistrat en el poder judicial. Per tant, cal distingir entre el poder judicial independent, integrat exclusivament per jutges i magistrats que exerceixen la funció jurisdiccional de l'Administració de justícia, conjunt de mitjans personals i materials que es disposen al seu servei com activitat prestacional.

--

Penal

És comunament acceptat que el procés penal consta de quatre fases: una preparatòria, una altra intermèdia, el plenari o judici oral i la d'execució. La instrucció és, més aviat, la primera fase o etapa -de vegades l'única- del procés de qualificar uns fets suposadament delictius, i d'actuar en conseqüència. Per això, amb la instrucció es tracta d'obtenir fets, depurar-los mitjançant l'estudi i resoldre d'acord amb el dret. La funció instructora és la tasca de naturalesa jurídica mitjançant la qual s'adopten decisions que permeten valorar i assegurar el cabal probatori, i decidir sobre les persones i objectes del procés. Cal distingir entre països on no existeix una veritable instrucció, separada de la fase investigadora, com Anglaterra i Estats Units, estats on hi ha un jutge d'instrucció (França, Portugal, Holanda o Grècia) o un Fiscal Instructor en el cas d'Alemanya o Itàlia. En aquest últim el fiscal instructor té àmplies facultats, havent de sol·licitar al Jutge de diligències preliminars l'arxiu de l'expedient quan no hi concorrin els pressupostos necessaris per instar l'obertura del judici. A Espanya, instrueix un jutge o un fiscal, en funció de la classe de procés penal de què es tracti. A França la instrucció penal a càrrec del Jutge, és obligatòria per als crims, facultativa als delictes i excepcional en les faltes. Una altra diferència amb Espanya, és que el jutge instructor francès no actua d'ofici sinó quan exercita l'acció penal el fiscal o la víctima.

--

CLASSE MITJANA REVISAR

pdt incloure

Es tracta d'una classe que en menys d'un segle es convertiria en la dimensió més distintiva de les societats occidentals, va al baby boom i a l'estat del benestar

en definició classe mitjana

segons nivell salarial classes mitjanes-baixes com les que se situen entre el 75% i el 100% del salari mitjà; les classes mitjanes-mitjanes com les que se situen en un rang entre el 100% i el 125%, i les classes mitjanes-altes com les que se situen entre el 125% i el 200%. caixa research https://www.caixabankresearch.com/sites/default/files/content/file/2019/09/im_1909_33-34_dossier_3_ca.pdf

pdt reformular

probablement, les classes mitjanes-baixes seran més afectades (el 61%) que les classes mitjanes-mitjanes i que les mitjanes-altes (mitjana del 41%). La raó és que les classes mitjanes-baixes solen treballar en feines que requereixen tasques més «rutinitzables», com la comptabilitat i com les tasques administratives. En canvi, el risc d’automatització és sensiblement inferior en els feines que solen realitzar la resta de les classes mitjanes, ja que, en bona part, treballen en professions en què la creativitat i les habilitats interpersonals tenen molta importància: personal sanitari, enginyers, professors, científics, arquitectes, forces de seguretat, economistes... • Aquests resultats coincideixen amb un estudi recent3 que documenta que, gairebé a tots els països de l’OCDE, el risc d’automatització disminueix a mesura que augmenta el salari. https://www.caixabankresearch.com/sites/default/files/content/file/2019/09/im_1909_33-34_dossier_3_ca.pdf

- - - 

Industrialització

pendent afegir a CAT

---

x enclosure L'enclosure va ser, en paraules d'Edward Thompson, “un cas prou clar de robatori de classe” i els seus procediments van representar per primer cop el llenguatge de la planificació. En la seva evolució històrica va arribar a adoptar formes reglades i recolzades per institucions públiques, es va subordinar a l'estratègia d'un bloc social concret i va esdevenir una forma de reconstrucció dels codis de reproducció social que articulen el territori. Juntament amb altres mecanismes, va contribuir a la formació de l'estructura social capitalista moderna: a més dels camps tancats i l'extinció de velles formes de vida i autogestió comunitària, els seus productes van ser el jornaler dependent d'un salari i el teixidor rural, aquestes figures del desemparament a les quals Marx es va referir en els seus Grundrisse com a nackte Individuen, individus nus.

==

Concepte de fàbrica

Amb la Revolució Industrial, l'especialització, de forma destacada en el sector cotoner, es va materialitzar un canvi en el sistema organitzatiu de la producció, la manufactura es va traslladar progressivament dels domicilis particulars i petits tallers cap a la fàbrica, amb l'aparició de la producció en massa.

---

Capsella01/proves

Biografia

Capsella01/proves () va ser un crítica i escriptora estatunidenca, una dels fundadores de The New York Review of Books.

Biografia

--

Premis i nominacions

Any	Premi	Categoria	Nominació	Resultat	Ref.
2020	Premis Emmy	Millor actor principal en una sèrie limitada o pel·lícula -2020	Paul Mescal	Nominat
		Càsting per a una sèrie limitada o pel·lícula - 2020	Louise Kiely	Nominat
		Direcció per a una sèrie limitada o pel·lícula dramàtica - 2020	Lenny Abrahamson (per Episodi 3)	Nominat
		Guió per a una sèrie limitada o pel·lícula dramàtica - 2020	Sally Rooney i Alice Birch (per Episodi 3)	Nominat
	Premis BAFTA de televisió	Millor minisèrie	Normal People	Nominat
		Actor protagonista	Paul Mescal	Guanyador
		Actriu protagonista	Daisy Edgar-Jones	Nominat
	Globus d'Or	Millor actuació d'una actriu en una sèrie limitada o pel·lícula feta per a televisió	Daisy Edgar-Jones	Nominat
		Millor sèrie limitada per televisió o telefilm	Normal People	Nominat

--

El Nou Banc de Desenvolupament (Plantilla:En llengua, NDB)

--

Dret públic català

El dret públic català és el dret que es va fer a Catalunya des de les Assemblees de Pau i Treva del segle XI fins al 1714, que es va aplicar el Decret de Nova Planta. Amb posterioritat a aquesta data i fins a l'actualitat, excepte comptades excepcions, el dret públic català no estat altra cosa que el dret públic espanyol jurídic i administratiu fet a Catalunya, moltes vegades ni tan sols redactat en català, del sistema jurídic i administratiu vigent en el Regne d'Espanya.

Els principis bàsics i essencials del dret públic català, analitzats amb perspectiva històrica i temporal adequada es poden sintetitzar:

• La llibertat: per dret natural, tota persona i cosa són lliures. Els límits d'aquests drets són els inherents a la naturalesa humana, el que avui anomenaríem drets de la ciutadania.
• Equitat, com a norma superior. Contradiu la norma qui l'aplica menyspreant el seu esperit i, per tant, prohibeix l'abús de la norma. L’equitat és la justícia humanitzada perquè harmonitza els principis a les circumstàncies de cada cas.
• Proscripció de l'abús. Lligat al principi d'equitat, es tracta de garantir el sentit de la llei.
• La justícia ha de prevaldre per sobre la llei. Les lleis són necessàries, però accidentals. Si en aplicació de la llei es pot cometre injustícia, preval aplicar justícia.
• La llei és un pacte entre l'autoritat i els governants. La llei no és el dret, sinó una forma d'expressar-lo. La llei s'inspira en els fets. El dret català avantposa l'interès de la justícia a l'observança de la llei.
• Separació de poders. El poder legislatiu s'entén com conjunt de facultats atorgades pel poble. L'origen del poder és la sobirania popular. El poder executiu té la missió de garantir la llibertat, la justícia i la seguretat. El poder està supeditat al dret natural, als drets de la ciutadania.

Aquest concepte de dret públic és conseqüència directa del model polític d’estat vigent al Principat de Catalunya entre els segles X i XVIII, fonamentat en la subjecció de l’autoritat a la llei, de la seva evolució en el decurs d’aquesta etapa històrica i del caràcter propi dels ciutadans i les institucions que conformaven el conjunt del país, amb les seves particularitats. En concret, el model de les assemblees de pau i treva posteriorment es va exportar a tot l'àmbit del regne franc i va suposar un pas important per l'estabilitat i convivència social en el trànsit de l'alta a la baixa edat mitjana. A Catalunya es promulgaren els usatges, que es pot considerar com el primer codi jurídic que es compila a Europa. A l'usatge Stratae es diferencia ja entre el domini públic i el patrimoni privat de l'estat. A principis del segle XVIII, a les Corts de 1701-1702, es va crear el Tribunal de Contrafaccions, l'equivalent a un tribunal de garanties constitucionals. El concepte de pacte com a fixació, objectivació i creació de normes quedava reflectit de manera preeminent en l'ordenament jurídic públic com a fonament de la legislació positiva i garantia del principi de legalitat, tant per al poble com per al sobirà. Formalment, tot el dret vigent a Catalunya, incloent-hi el públic, era o bé paccionat o bé consuetudinari (el costum fa llei), de manera directa, o per implicació.

Es poden identificar tres grans personatges, imprescindibles per a conèixer el dret públic català es tracta de les seves aportacions en tres llibres separats en el temps: Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis, L’esperit del dret públic català, de Francesc Maspons i Anglasell, i El dret públic català: Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, de Víctor Ferro i Pomà.

En el XX és quan es produeixen tres parèntesis d’aquesta inhibició en qüestions de dret i institucions públiques, per canvis en el panorama polític: el de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), el de la Generalitat republicana (1931-1939) i un darrer període que arrenca de la restauració de la Generalitat efectuada pel règim del 1977 i que perviu fins avui, període en el qual es promulguen les lleis de divisió i ordenació territorial. Dos intents van quedar en no res: el Llibre blanc de la funció pública catalana, el 2005, i la proposta reflectida en el llibre Estudis per a una Llei de governs locals de Catalunya 2007-2011.

La Mancomunitat, tot i no és una descentralització, sinó que cal considerar com un inici de concentració regional de competències únicament a través de serveis i recursos propis, atès que passen a ser atribucions de la Mancomunitat només els serveis i les funcions que la legislació provincial vigent permet establir i exercitar a les diputacions provincials, que són les que li deleguen. Això, afegit a grans dosis d’enginy, habilitat i innovació, és el que dona lloc que una simple concentració regional de competències acabi esdevenint una veritable obra de govern. Tot i que no tenia capacitat legislativa, es promulgaren disposicions de caràcter normatiu que van alterar el context existent i van posar en marxa polítiques, accions que en bona part perduren fins avui, Institucions i actuacions creades i desenvolupades per la Mancomunitat de Catalunya que perduren avui dia, com l’Institut d’Estudis Catalans, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya, l’Escola Industrial, l’Escola Superior dels Bells Oficis, una profusa promulgació de polítiques educatives, una reeixida estratègia de polítiques socials i d’atenció a les persones, i una iniciativa cabdal en infraestructures.

ja afegit ==

Segons el Marc Comú de Referència (DCFR)

Dret civil català en el context europeu

-- uoc

Concepte

En les àrees experimentals predominen unes lleis per un entorn estable, que alhora permet pronosticar amb un nivell elevat de certesa els resultats de cada actuació. En entorns més variables, com poden ser la medicina o la meteorologia, en els resultats hi ha incertesa, tot i que hi hagi lleis vàlides per circumstàncies estàndard. En el camp de les ciències socials i l'economia en particular les lleis d'obligat compliment es refereixen a teories simplificades i a la pràctica, cada situació és un nou cas amb agents canviants, entorns sociopolítics i estructures canviants. Malgrat tot, l'economia ha avançat fins a disposar d'un extens i especialitzat camp amb lleis teòriques i empíriques, amb diagnòstics canviants per escoles de pensament. La pròpia etimologia de la paraula,οικονομια (economia) iμετρον (mesura)— ens dona ja una idea del seu concepte en referir-se al necessari caràcter quantitatiu dels enfocaments economètrics. El caràcter universal, determinista i experimentable dels fets naturals no té la contrapartida corresponent en els fenòmens econòmics que presenten dades i regularitats pròpies del fet particular estudiat. Per això s'han desenvolupat mètodes estadístics especials per estudiar les relacions entre les variables econòmiques, i les inferències estadístiques que plantegen aquestes relacions.

L'econometria consisteix en l'aplicació de l'estadística matemàtica a la informació econòmica per donar suport empíric als models construïts per l'economia matemàtica i obtenir resultats numèrics. Tracta dels problemes de l'economia, encara que no es poden fer experiments controlats, es fa una anàlisi quantitativa de fenòmens econòmics reals, basats en el desenvolupament simultani de la teoria i l'observació, relacionats mitjançant mètodes apropiats d'inferència. En definitiva, l'econometria busca una conjunció entre la teoria econòmica i el mesurament real, utilitzant com a suport la teoria i la tècnica de la inferència estadística.

La teoria econòmica formula hipòtesis de naturalesa bàsicament qualitativa. Per exemple, la microeconomia estableix que si es mantenen constants altres factors, s'espera que una reducció en el preu d'un bé faci augmentar la quantitat demandada d'aquest, però no proporciona una mesura numèrica. L'econometria ve a donar contingut empíric a gran part de la teoria econòmica. D'altra banda, l'economia matemàtica expressa en equacions sense considerar la capacitat de mesurament, l'econometrista utilitza amb freqüència les equacions matemàtiques, però en la forma que serveixin per a la prova empírica. En l'àmbit de l'econometria es fan servir les dades recollides per l'estadística econòmica, com xifres sobre el PIB, ocupació, preus, per provar de validar o refusar les teories econòmiques. L'estadística matemàtica aporta moltes de les eines utilitzades a l'econometria, encara que calen mètodes específics pel fet que les xifres tractades no són de naturalesa experimental. L'econometria es caracteritza per l'ús de models, com a expressió matemàtica formal i capaç de simular i verificar les relacions entre les idees i les variables econòmiques relatives a un determinat fenomen complex, amb la participació explícita de variables aleatòries, es tracta d'aproximacions simplificades de la realitat amb participació de variables aleatòries caracteritzades per les distribucions de probabilitat, models que pretenen proporcionar coneixements quantitatius de la realitat econòmica i, alhora, considerar les possibilitats de presa de decisions encaminades a la planificació pressupostària, a la millora o la previsió de les decisions econòmiques, i preveure'n l'evolució.

ja afegit

Model de regressió

L'anàlisi de la regressió tracta de l'estudi de la dependència de la variable dependent en una o més variables explicatives amb l'objectiu d'estimar o predir la mitjana la primera en termes de valors coneguts o fixos. Com a exemples, en economia, es pot estudiar la dependència de la despesa del consum personal en l'ingrés personal net disponible, que permetrà estimar la propensió marginal a consumir, és a dir, el canvi mitjà en la despesa de consum davant un canvi en l'ingrés real. Per conèixer si hi ha una expansió monetària inflacionista en un país caldrà especificar i estimar un model de relació entre les taxes d'inflació i les taxes de creixement històriques d'algun agregat monetari. O, d'altra banda, en el cas d'una empresa, si el departament de màrqueting vol saber com es relaciona la demanda del producte amb la despesa de publicitat, l'estudi economètric permetria trobar l'elasticitat de la demanda respecte a les despeses de publicitat, el que és la variació percentual de la demanda a conseqüència d'una determinada variació de la despesa en publicitat i així poder determinar un pressupost òptim de publicitat.

En la forma més general un model de relació entre variables econòmiques relatives a una determinada qüestió conceptual es pot representar com:

$Y=f(X_{1},X_{2},X_{3},...,X_{k};\beta )$

On Y és la variable el comportament de la qual es busca explicar, variable dependent o endògena i $X_{1},X_{2},X_{3},...,X_{k}$ són les variables que se suposen potencialment rellevants com factors explicatius d'aquesta, o exògenes. El vector expressa una llista de paràmetres que reconeix la magnitud amb què les variacions en els valors de les variables $X_{i}$ es transmeten a variacions en la variable Y.

En els models de regressió lineals del tipus:

$Y=\beta _{0}+\beta _{1}X_{1}+\beta _{2}X_{2}+\cdots +\beta _{k}X_{k}$

les $\beta _{i}$ (i> 0) són els paràmetres respectius a cada variable independent, i $k$ és el nombre de paràmetres independents que cal tenir en compte en la regressió.

$Y=\beta _{0}+\beta _{1}X_{1}+\beta _{2}X_{2}+\cdots +\beta _{p}X_{p}+\varepsilon$

REVISAR I CONTRASTAR UOC GUJARATI Tot i que en l'anàlisi de regressió està relacionada amb la dependència d'una variable de d'altres variables, no implica necessàriament causalitat. En l'anàlisi de regressió hi ha una asimetria en el tractament que es dona a les variables dependents i explicatives. Se suposa que la variable dependent és estadística, aleatòria o estocàstica, és a dir que té una distribució de probabilitat. D'altra banda, s'assumeix que les variables explicatives tenen valors fixos en mostres repetides. -- per pujar

història

--

Rijksmuseum en una impressió fotocromàtica cap al 1895

Atrium Rijksmuseum Amsterdam 02.jpg L'Atrium després de la reforma del 2013

L'Atrium després de la reforma del 2013

La ronda de nit o La companyia militar del capità Frans Banning Cocq, 1642, oli sobre tela, Rijksmuseum, Amsterdam

Rembrandt al Rijksmuseum

• 
  Autoretrat, 1628.
• 
  Paisatge amb un pont de pedra, 1638
• 
  La ronda de nit, 1642, oli sobre tela.
• 
  Els síndics dels drapers, 1662, oli sobre tela.
• 
  La núvia jueva, 1666, oli sobre tela.

Johannes Vermeer de Delft

La col·lecció del Rijksmuseum conté quatre quadres de Vermeer: ​​tres escenes domèstiques i una escena de la ciutat, el seu famós carrer El petit. El quadre més conegut de la col·lecció és La lletera. Representa una dona abocant llet en un bol. L'interès del quadre ve de la preocupació del detall i de la difusió de la llum. Vermeer va immortalitzar un autèntic racó de Delft a El Carrer Petit, que representa la casa de la seva tia. En realitat no era un carrer normal, sinó un canal que Vermeer va ometre en la seva composició.

• Vista de les cases de Delft, coneguda com "El carrer petit" (1658), de Johannes Vermeer de Delft.
• La lletera (1660), de Johannes Vermeer de Delft.
• Dona llegint una carta (1663), de Johannes Vermeer de Delft.
• La carta d'amor (1669), de Johannes Vermeer de Delft.

Vermeer al Rijksmuseum

• 
  El carrer petit, 1658
• 
  La lletera, 1658-1660.
• 
  Dona llegint una carta, 1663.
• 
  La carta d'amor, 1669.

-- Altres:

• L'alegre bevedor (1627), de Frans Hals

• La Batalla de Waterloo (1824), de Jan Willem Pieneman