Vés al contingut

Usuari:Carlaorellana7/proves/Metratge trobat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El found footage o metratge trobat és una tècnica narrativa cinematogràfica utilitzada principalment en el cinema de terror o falsos documentals en el qual tota o una gran part de la pel·lícula de ficció es presentat com si fos material descobert o gravacions de vídeo. Els esdeveniments en pantalla son normalment mostrats a través de la càmera d’un o més personatges que involucrats, sovint s’acompanya amb comentaris a temps real fora de toma. Per aconseguir versemblança, la fotografia és realitzada pels mateixos actors a mesura que l’interpreten, s’utilitzen moviments de càmera no estabilitzada i una actuació natural. El metratge pot ser presentat com si fossin bruts i complets, o com si fos editat en una línia narrativa per aquells que la van «trobar».

L’ús més comú de la tècnica és en les pel·lícules de terror (ex. The Blair Witch Project, Paranormal Activity), on el metratge pretén ser l’única gravació de supervivència, on els protagonistes o la resta de personatges estan perduts o morts. També s’ha estat utilitzant en la comèdia (ex. Babysitting, Project X), en la ciència ficció (ex. Project Almanac, Europa Report) i en el drama (ex. Exhibit A, Zero Day). La tècnica té orígens en pel·lícules experimentals i avantguardistes. El seu precursor és Cannibal Holocaust (1980), darrerament pel·lícules com The Blair Witch Project (1999) i Cloverfield (2008).

La pel·lícula no es mostra en primera personal real, el que veu l’espectador és una gravació realitzada, teòricament, pels protagonistes, no es pretén simular que les imatges corresponen sempre a la visió del personatge, encara que en moltes ocasions coincideixen.

El terme “found footage” es originàriament el nom d’un gènere completament diferent, però a vegades ha estat utilitzat per descriure pseudo-documentals amb aquesta tècnica narrativa. La revista Variety ha utilitzat el terme <<falsa pel·lícula de metratge trobat>> per descriure la pel·lícula Grave Encounters 2. L’erudit cinematogràfic David Bordwell ha criticat aquest utilització degut a la confusió que crea en l’espectador, per aquest motiu prefereix el terme <<metratge descobert>> per un truc narratiu.  

Les pel·lícules found footage fan ús d’un o més d’aquestes quatre tècniques cinematogràfiques: perspectiva en primera persona, pseudo-documental o fals documental (mockumentary), metratge de noticiaris i metratges de supervivència.  

Història

[modifica]

La tècnica té precedents a la literatura, particularment en la novel·la epistolar, que generalment consisteix en missatges per correu o entrades de diaris personals escrits per un protagonista presentant els esdeveniments. Com el metratge trobat, la tècnica epistolar de vegades ha sigut utilitzat en ficció d’horror: Dràcula i Frankenstein son novel·les epistolars, i també The Call of Cthulhu de H.P Lovecraft.

Al cinema, la tècnica va ser utilitzada per primera vegada en Cannibal Holocaust al 1980, però fou popularitzada per The Blair Witch Project (1999). Scott Tobias, editor de The AV Club, va dir que el gènere del metratge trobat “ha començat a ser per els ‘00 i ‘10 el que les pel·lícules slasher van ser pels ‘80. El format ha estat posteriorment utilitzat en pel·lícules conegudes tal com Paranormal Activity (2007), REC (2007), i Chronicle (2012).

La tècnica ha cridat l’atenció als productors pel seu cost tan baix, amb la sensació d’un documental aficionat permetent valors de producció baixos i qualitat fílmica que podria ser acceptada en una pel·lícula convencional. 

L’escriptor i director Christopher Landon, qui va fer diverses pel·lícules de terror amb metratge trobat, va dir que la tècnica possiblement s’estengui al horror extern en el futur: <<inevitablement, degut a la flexibilitat del nostre equip i el nostre calendari i com opera en general, i lo ràpid, lleuger i fàcil que pot arribar a ser, volem produir més material. No crec que el metratge trobat estigui en perill de passar de moda. Crec que està en el procés on crec que estem començant a veure pel·lícules i més pel·lícules que aborden diversos generes a través d’aquests lents. Crec que anirem a veure més comèdies. Crec que anirem a veure un munt de pel·lícules de ciència ficció... A vegades em recorda quan la telerealitat va esdevenir un èxit i va anar creixent. Va haver-hi un munt de critica i gent dient: “això desapareixerà, això desapareixerà”. Però no va desaparèixer. Va canviar molt... YouTube ha canviat completament la forma en la que nosaltres experimentem les pel·lícules degut a que hi ha gent fent coses tot el temps i capturant moments, així que existeix una mena de llenguatge que hem adoptat. Crec que el format de metratge trobat connecta amb això. Està molt relacionat a les persones. 

En els últims anys, la tècnica s’ha anat fent popular en el cinema comercial amb èxit econòmic i crític. Alguns exemples son: Cloverfield, Districte 9 i Paranormal Activity.

Característiques

[modifica]

Sigui terror, drama o ciència ficció, aquesta tècnica narrativa ofereix nous abastos a la pel·lícula. Existeix tres característiques majors que es fan molt evidents al utilitzar aquesta tècnica. No obstant, l’única intenció és la proximitat que es pot generar entre l’espectador i el personatge. Per exemple, una sensació de quotidianitat o espontaneïtat.

  • Apertura omesa: En moltes pel·lícules que utilitzen aquesta tècnica, la presentació d’un títol queda obviada i va directament a una advertència indicant que la pel·lícula va ser “trobada” per certa entitat governamental o és utilitzada com material artístic i/o històric. D’això prové el terme “metratge trobat”.
  • Narrativa dúctil: Les pel·lícules amb metratge trobat utilitzen un argument que va el més simple al més complex. Els metratges trobats que utilitzen arxius reals, adquireixen un ambient més valorat pel seu missatge complex, centrat en una trama construïda, que connectats entre si formen una història. Les imatges en aquests arxius son presos en diverses situacions, i no son tan tancats en toma com Cannibal Holocaust, Cloverfield i REC. Un exemple clau, utilitzat en les pel·lícules de terror i suspens com un predominant valor al metratge trobat, aprofiten aquest únic mitjà visual (una càmera casera) per causar intriga i angoixa a l’espectador.
  • Càmera no estabilitzada: A la majoria de les pel·lícules que utilitzen metratge trobat existeix un element visual anomenat «càmera no estabilitzada», on la imatge no encaixa adequadament i capta girs vertiginosos, dificultant la visió d’una escena o panorama. La pel·lícula Cloverfield de Matt Reeves es un exemple clar del excessiu us d’aquest efecte, vist en ocasiones on el camarògraf (un dels protagonistes) es troba en situacions perilloses i letals. Per aconseguir més realisme, el monstre mostrar en la pel·lícula, creat digitalment, s’ha de moure al ritme del enfocament maldestre de la càmera. Altres pel·lícules tracten de no abusar d’aquest efecte, guardant certa cura en la filmació.
  • Banda sonora: Comunament, moltes pel·lícules amb metratge trobat no utilitzen música extradiegètica, encara que possiblement diegètica. Existeixen moments subliminals en la pel·lícula que es implementen subtilment amb sons experimentals. És molt possible escoltar-los en moltes escenes de Cloverfield si es presta atenció.  

Crítica

[modifica]

Els detractors consideren que el gènere pateix de moltes limitacions que el fan perdre valuosos elements cinematogràfics. El protagonista es sentit per l’espectador gairebé absent, i es fa difícil de reconèixer de quina manera els esdeveniments l’afecten físicament. Encara que a la pel·lícula The Blair Witch Project conté una escena de confessió que apropa al protagonista a l’audiència, en molts d’aquest moments claus la seva absència visual afebleix la narrativa. Una altra limitació important està relacionada a temps real que impedeix veure el desenvolupament i maduresa del personatge, confinant a un món petit i de duració fugaç, però, existeix una petita excepció en The Last Exorcism (2010).

L’ús de càmera no estabilitzada ha tingut molta reacció polaritzada. Encara que molts ho consideren una estètica força entretinguda, per altres es fa difícil visualitzar els detalls i impossibilita la nitidesa del entorn del personatge. Aquesta característica es molt intrínseca a l’ús de la tècnica, així que el debat es torna més acalorat a l’hora de gaudir d’una pel·lícula amb metratge trobat. Per altre banda, la participació d’actors desconeguts es molt important perquè aporta versemblança, no obstant, la critica ha detectat que molts actors desconeguts no aconsegueixen una actuació exitosa en moments claus molt dramàtic i «trenquen la il·lusió».

La línia narrativa és molt critica per la seva feblesa i carència de evolucions que satisfessin amb clímax èpics i recompenses narratives. 

Pel·lícules

[modifica]


Sèries de televisió i capítols especials per a televisió

[modifica]

Videoclips

[modifica]
  1. Bordwell, David. «Return to Paranormalcy», 13-11-2012. [Consulta: 15 d’abril 2016].
  2. Steinberg, Michael. «What are Found Footage Films?». [Consulta: 15 d’abril 2016].
  3. Eggertsen, Chris. «From ‘Blair Witch’ to ‘Project Almanac’: A History of the found footage genre», 02-02-2015. [Consulta: 15 d’abril 2016].
  4. Tobias, Scott. «V/H/S», 4 d’octubre 2012. [Consulta: 15 d’abril 2016].
  5. McHargue, Brad. «An Apologist’s Rant: In Defense of Found Footage», 26 d’abril 2012. [Consulta: 16 d’abril 2016].
  6. Topel, Fred. «Exclusive Interview: Christopher Landon on Paranormal Activity: The Marked Ones», 04-01-2014. [Consulta: 16 d’abril 2016].
  7. Brownridge, William. «Review: Gore, Quebec», 13-11-2014. [Consulta: 16 d’abril 2016].
  8. Barton, Steve. «Nightlight Trailer Flickers On», 17-02-2015. [Consulta: 17 d’abril 2016].
  9. Fuselier, Herman. «Church Point native directs horror film in local setting», 14 d’abril 2015. [Consulta: 17 d’abril 2015].
  10. Braga, David. «10 reasons why the found footage film genre sucks», 16 d’octubre 2012. [Consulta: 17 d’abril 2015].
  11. Heller-Nicholas, Alexandra. McFarland. Found Footage Horror Films: Fear and the Appearence of Reality, 2014, p. 194. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Carlaorellana7/proves/Metratge_trobat&oldid=16805613»