Vés al contingut

Usuari:CarlesVA/Kitab al-Fihrist

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Kitab al-Fíhrist (àrab: كتاب الفهرست, ‘Llibre de l'índex’) és un compendi del coneixement i la literatura de la cultura islàmica del segle x compilat per Ibn an-Nadim (mort el 998). Fa referència a uns 10.000 llibres i a 2.000 autors.[1] Aquesta font crucial de la literatura araboislàmica medieval, que recull notícies de les antigues civilitzacions hel·lènica i romana, recull, de primera mà, els noms d'autors, llibres i relats que d'altra manera s'haurien perdut totalment. El Fíhrist és una prova de la set de coneixement d'Ibn an-Nadim en el context de l'emocionant i sofisticat entorn de l'elit intel·lectual de Bagdad. Com a registre de la civilització transmesa a través de la cultura musulmana al món occidental, proporciona material clàssic únic i vincles amb altres civilitzacions.[2]

Contingut

[modifica]

El Fíhrist indexa els autors juntament amb detalls biogràfics i crítica literària de la seva obra. L'interès d'Ibn an-Nadim va des de les religions i els costums a les ciències, però també inclou facetes obscures de la història islàmica medieval: treballs sobre superstició, màgia, drama, poesia, sàtira i música de Pèrsia, Babilònia i Bizanci. A Ibn an-Nadim li atrau tot, també allò mundà, allò estrany, allò prosaic i allò profà. Ibn an-Nadim va seleccionar i catalogar lliurement la rica cultura del seu temps a partir de diverses col·leccions i biblioteques.[3] Els autors i les obres s'ordenen en tractats (maqala) i en gèneres (fann) i, dins de cadascun d'aquests, sembla predominar el criteri cronològic, tot i que no tots els investigadors estan d'acord amb aquesta afirmació, ja que a vegades sembla que es trenqui el criteri cronològic. Tanmateix, estudis com el d'Stewart mostren que, si hom analitza l'obra d'Ibn an-Nadim, tenint en compte la voluntat d'ordenar cronològicament les informacions, això permet entendre millor el mètode de composició i la ideologia d'Ibn al-Nadim.[4]

El Fíhrist mostra la riquesa, l'abast i l'amplitud del coneixement històric i geogràfic difós en la literatura de l'Edat d'Or islàmica, des de la cultura de l'època fins a les antigues civilitzacions de Síria, Grècia, Índia, Roma i Pèrsia. De fet, poc és el que sobreviu dels llibres perses enumerats per Ibn an-Nadim, de forma que és gràcies a aquesta obra que podem conèixer gran part de la cultura persa antiga.

L'objectiu de l'autor, exposat en el prefaci, és indexar tots els llibres en àrab, escrits tant per àrabs i com per no àrabs, així com el seu contingut en relació a diverses ciències, amb notícies de qui els van escriure així com referències a les relacions intel·lectuals entre els autors, l'any de naixement, la durada de la vida i l'any de defunció, els llocs on van viure, les seves virtuts i defectes, i això des de l'inici de la formació de cada ciència fins a l'època de l'autor (987).[5][6]

L'índex, com a forma literària, ja existia a la tradició islàmica, i s'anomenaven tabaqat, ‘categories’. Coetani a Ibn an-Nadim, a la cort dels omeies de Còrdova, l'erudit andalusí Abu-Bakr az-Zubaydí escriu Ṭabaqat an-naḥwiyyín wa-al-lughawiyyín (‘Categories dels gramàtics i lingüistes’), una enciclopèdia biogràfica dels primers filòlegs àrabs de les escoles de Bassora, Kufa i Bagdad, especialitzats en gramàtica àrab i tafsir o exegesi alcorànica, obra que recull gran part del material citat al tractat 2 del Fíhrist.

Edicions i capítols

[modifica]

El Fíhrist, escrit l'any 987, es conserva en dues tradicions manuscrites: l'edició més completa conté deu maqales, que podem descriure com a tractats, llibres o capítols, dividits en un nombre variable de fanns, gèneres o capítols.[7] Les sis primeres maqales són bibliografies detallades de llibres de temàtica clarament islàmica, mentre que les quatre restants tracten altres tradicions culturals:

Ibn al-Nadim afirma que ha vist totes les obres enumerades o que es basa en fonts acreditades.

L'edició més curta conté, a més del prefaci i la primera secció del primer llibre sobre les escriptures i els diferents alfabets, només els quatre últims llibres, és a dir, les traduccions àrabs del grec, del siríac i d'altres llengües, juntament amb els llibres àrabs escrits sobre el model d'aquestes traduccions. Potser era el primer esborrany i l'edició més llarga, que és la que generalment s'edita, n'era una extensió.

Ibn an-Nadim sovint esmenta la mida i el nombre de pàgines d'un llibre, per evitar que els copistes enganyin els compradors entabanant-los amb versions més curtes. També esmenta les còpies de cal·lígrafs famosos, al·ludeix als bibliòfils i les seves biblioteques, i parla d'una subhasta de llibres i del comerç de llibres. En el primer llibre, tracta els alfabets de catorze pobles i la seva manera d'escriure, així com parla del càlam i els útils per escriure, i del paper i les seves diferents varietats. Els seus llibres contenen seccions sobre els orígens de la filosofia, sobre la vida de Plató i Aristòtil, sobre 'origen de Les mil i una nits, reflexions sobre les piràmides, opinions personals sobre la màgia, la bruixeria, la superstició i l'alquímia, etc. El capítol dedicat al que l'autor anomena «històries per anar a dormir» i a les «faules» conté una gran quantitat de material d'origen persa.

En l'apartat sobre obres anònimes de contingut variat hi ha una secció dedicada als «llibres perses, indis, bizantins i àrabs sobre relacions sexuals en forma d'històries excitants», que inclou el Llibre de Bahrām-doḵt sobre el coit. A continuació hi ha un capítol sobre llibres perses, indis, etc. sobre endevinació, un altre de llibres de «totes les nacions» sobre l'equitació i les arts de la guerra, seguit de tractats d'equitació i de falconeria.

Manuscrits i edicions

[modifica]

S'han conservat força manuscrits de l'obra original, tot i que no tots complets. A la Biblioteca Nacional de França, per exemple, s'hi conserven dos manuscrits: BnP, Arabe 4457, un manuscrit del 627 de l'Hègira (1229-1230), i Arabe 4458, un manuscrit copiat el 1846 a partir d'un exemplar conservat a la Biblioteca Koprülü, a Istanbul, per encàrrec de M. de Slane. En aquesta biblioteca turca, per exemple, s'hi conserven dos manuscrits, ms. 1134 i ms. 1135.

Un manuscrit interessant és el de la Biblioteca Chester Beatty, a Dublín (ms. 3315). Conté fins a la secció 1 del llibre 5 i és cal·ligrafiat amb lletra en estil naskhi. Va pertànyer a l'historiador Àhmad ibn Alí al-Maqrizí.[10] Sembla que el manuscrit Beatty seria una còpia de l'original, que hauria escapat a la destrucció de Bagdad el 1258. L'haurien dut a Damasc, on el 1423 al-Maqrizí el va adquirir. Durant els aldarulls que van succeir al voltant de la mort de Àhmad al-Jazzar (m. 1804), valí de l'eyalat de Sidó, el manuscrit, conservat a la biblioteca de la gran mesquita d'Acre, va ser robat i dividit i, posteriorment, la primera meitat va ser venuda per un comerciant de nom Yahudah al col·leccionista. Chester Beatty per la seva biblioteca de Dublín.


Gustav Flügel[11] va fer una primera edició crítica de l'obra, publicada pòstumament el 1871 (Kitab al-Fihrist, Leipzig, Vogel, 1871),[12][13][14][15] en la qual hi manca la secció 1 del llibre 5, relativa a les sectes mutazilites.

En 1970 l'arabista Bayard Dodge en va fer una traducció completa a l'anglès que, tot i basar-se en l'edició de Flügel, tenia en compte molts més manuscrits:[16] The Fihrist of al-Nadīm: A Tenth-Century Survey of Islamic Culture, Columbia University Press, Nova York i Londres, 1970.


Notes

[modifica]

Referències

[modifica]

Fonts

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  1. ↑ The Biographical Dictionary of the Society for the Diffusion of Useful Knowledge, Volume 2, Numero 2, p. 782
  2. ↑ Dodge, 1970, p. i.
  3. ↑ LLC, p. 16-17.
  4. ↑ Stewart, 2007, p. 369–387.
  5. ↑ Dodge, 1970, p. 1-2.
  6. ↑ Nicholson, 1907, p. 362.
  7. ↑ Stewart, 2007, p. 369-387.
  8. ↑ Dodge, 1970.
  9. ↑ Fück, 1971, p. 175, IV.
  10. ↑ Aḥmad ibn ‘Ali al-Maqrīzī, historian Abū al-‘Abbās Aḥmad ibn ‘Alī ibn ‘Abd al-Qādir al-Maqrīzī (1365–1441), native of Ba‘albek, became an official at Damascus but later lived in Egypt, where he died; one of the greatest medieval Egyptian historians.[9]
  11. ↑ Hi manca el llibre 5, §.I, relatiu a les sectes mutazilites.
  12. ↑ The Fihrist of al-Nadim, A Tenth-Century Survey of Muslim Culture (Bibliography). II. New York & London: Columbia University Press, 1970, p. 877–890. 
  13. ↑ Andrew Rippin. The Blackwell companion to the Qur'an. Blackwell Publishing, 2006. ISBN 9781405117524. 
  14. ↑   «Flügel, Gustav Leberecht». A: George Edwin Rines. Encyclopedia Americana, 1920. 
  15. ↑ Dodge, 1970, p. xxiv, I.
  16. ↑ Dodge, 1970, p. xxiv-xxxiv, I.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:CarlesVA/Kitab_al-Fihrist&oldid=33671776»