Usuari:Castell/Boscos caducifolis del Pont Euxí i la Còlquida
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Els boscos caducifolis del Pont Euxí i la Còlquida són una ecoregió de Boscos temperats de frondoses mixtos situada al llarg de la riba sud del mar Negre.[1] L'ecoregió s'estén al llarg de la fina franja costanera des de l'angle sud-est de Bulgària a l'oest, a través de la costa nord de Turquia, fins a Geòrgia a l'est, on envolta l'extrem oriental del mar Negre.
Subregions
[modifica]L'ecoregió es divideix en dues subregions, basades principalment en la quantitat de precipitacions.
El sotabosc d'arbustos de fulla ampla mesomòrfics perennifolis és característic per ambdues subregions. Entre les espècies notables del sotabosc s'inclouen diversos rododendres com el rododendre pòntic (Rhododendron ponticum); el grèvol del mar Negre (Ilex colchica), el llorer-cirer (Laurocerasus officinalis), el boix de la Còlquida (Buxus colchica) i el boix comú (Buxus sempervirens), el nabiu caucàsic (Vaccinium arctostaphylos), etc. Des d'una perspectiva europea, la majoria d'aquesta flora se la considera com a espècies relictes del període terciari.
Boscos còlquids
[modifica]Els boscos còlquics o còlquids es troben a l'angle sud-est del Mar Negre a Turquia i Geòrgia al Parc Nacional Machakhela i al seu voltant. Els boscos de la Còlquida són barrejats, amb vern negre caducifoli (Alnus glutinosa), carpe (Carpinus betulus i C. orientalis), el faig oriental (Fagus orientalis) i el castanyer dolç (Castanea sativa), juntament amb l'avet nordmann perennifoli (Abies nordmanniana, que és l'arbre més alt d'Europa, de 78m), l'avet caucàsic (Picea orientalis) i el pi roig (Pinus sylvestris). La regió de la Còlquida té precipitacions elevades, amb una mitjana de 1.500-2.500 mm anuals, amb un màxim superior a 4.000 mm, i acull alguns dels boscos pluvials temperats europeus.
Boscos euxínics
[modifica]Els boscos euxínics o euxínics més secs es troben a l'oest del riu Melet, que es troba amb el mar Negre a la ciutat d'Ordu, i s'estenen a través del Bòsfor al llarg de la costa del Mar Negre de la Turquia europea fins a Bulgària. Els boscos euxínics reben una mitjana de 1.000 a 1.500 mm de precipitació anual. La part búlgara de l'ecoregió es troba dins del Parc Natural d'Strandzha, on limita i fa la transició a l'ecoregió dels boscos mixtos balcànics.
Els tipus d'hàbitat rars inclouen les dunes de sorra costaneres i les torberes.
La processionària del pi és una de les amenaces.[2]
Fauna
[modifica]Els grans mamífers natius de l'ecoregió inclouen l'os bru (Ursus arctos), el cérvol roig caucàsic (Cervus elaphus), el cabirol (Capreolus capreolus), el linx (Lynx lynx), el xacal daurat (Canis aureus).
L'ecoregió és l'hàbitat de moltes aus migratòries, hivernants i reproductores. Es troba en una ruta migratòria d'ocells coneguda com la Ruta Migratòria del Mar Negre oriental, que connecta Escandinàvia i Rússia occidental amb el Mar Mediterrani i l'Àfrica. Entre les aus aquàtiques que es troben a l'ecoregió s'inclouen l'àguila imperial oriental (Aquila heliaca), el pelicà dàlmata (Pelecanus crispus), el gran pelicà blanc (Pelecanus onocrotalus), el cormorà pigmeu (Microcarbo pygmaeus), l'ànec de cap blanc (Oxyura leucocephala), l'ànec ferruginós (Aythya nyroca), el pochard de cresta vermella (Netta rufina), la cigonya negra (Ciconia nigra), la cigonya blanca (C. ciconia), la grua comuna (Grus grus), la grua demoiselle (grus virgo), el flamenc major (Phoenicopterus roseus) i el cigne de Bewick (Cygnus bewickii).
Zones protegides
[modifica]Una avaluació de 2017 va trobar que 784 km², o l'1%, de l'ecoregió es troba en àrees protegides.[3] Les àrees protegides que s'inclouen són el Parc Nacional Machakhela, el Parc Nacional Mtirala i el Paisatge Protegit de Kintrishi.
Referències
[modifica]- ↑ «Euxine-Colchic deciduous forests». Terrestrial Ecoregions. World Wildlife Fund.
- ↑ «Gladiator bug to protect Istanbul's forests» (en anglès). DailySabah. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ Dinerstein, Eric; Olson, David «An Ecoregion-Based Approach to Protecting Half the Terrestrial Realm» (en anglès). BioScience, 67, 6, juny 2017, pàg. 534–545. DOI: 10.1093/biosci/bix014. Material complementari 2 taula S1b.
Enllaços externs
[modifica]
- «Euxine-Colchic deciduous forests». Terrestrial Ecoregions. World Wildlife Fund.
Categoria:Ecoregions d'Àsia Categoria:Ecoregions d'Europa Categoria:Mar Negra Categoria:Ecoregions