Usuari:Columbusalbus/Proves3
La Societat Castellonenca de Cultura és una entitat cultural activa a Castelló de la Plana des de 1920. Té la seu en l'antic emplaçament de l'Arxiu Municipal de Castelló, que avui ho és de la Biblioteca Municipal, al carrer Major.
Història
[modifica]La Societat Castellonenca de Cultura fou fundada el 15 de març de 1920 per un grup d'erudits, escriptors i artistes castellonencs, i en l'acta de constitució aparèixen: Salvador Guinot Vilar, com a president, Àngel Sánchez i Gozalbo, Joan Carbó Domènech i Ricardo Carreras Balado, com a vocals, i Lluís Revest i Corzo, com a secretari.[1]
Els principals objectius que pretenien aconseguir els fundadors amb la creació de la Societat Castellonenca de Cultura eren: fer excursions per conèixer els monuments artístics de les comarques castellonenques, la creació d'una biblioteca i la publicació d'un butlletí. Les excursions començaren el 1921 i es mantingueren durant la dècada de 1920, recorrent les comarques del Maestrat i els Ports, moltes vegades acompanyats per Manuel Betí Bonfill, arxipreste de Sant Mateu, i la comarca de l'Alt Palància, amb José María Pérez Martín de cicerone. El fons de la biblioteca de l'entitat ha estat format per les donacions, adquisició de biblioteques particulars, intercanvi del butlletí amb altres revistes, i en pocs casos, compra directa de llibres; i en l'actualitat té unes 4000 monografies i més de 600 títols de revistes.[1]
Salvador Guinot Vilar (1920-1944), Carlos González-Espressati Sánchez (1944-1970), Casimir Melià Tena (1970-1991), Josep Sánchez Adell (1991-2005) i Elena Sánchez Almela (2005- ), han estat els presidents de la Societat Castellonenca de Cultura.[2]
El butlletí ha estat la principal realització de la Societat Castellonenca de Cultura, el qual s'ha vingut publicant des de llavors amb l'única interrupció de la Guerra Civil i els primers anys de postguerra (1936-1943). El butlletí s'ha encarregat d'acomplir el seu objectiu preferent: impulsar la recerca i la publicació de treballs històrics, artístics o filològics en l'àmbit específic de les comarques de Castelló. Al llarg de la seva història ha publicat més de 300 llibres i opuscles.
Fins a la Guerra Civil hi participaren els intel·lectuals més destacats del nord del País Valencià, cosa que li donà un gran prestigi en el seu camp. El 1932 seria l'encarregada de convocar l'Assemblea d'Escriptors Valencians, els quals adoptarien la guia ortogràfica del valencià coneguda popularment com les Normes de Castelló.
Al llarg dels anys han anat ingressant altres personalitats de la cultura local com ara Manuel Betí, Joan Porcar, Vicent Sos Baynat, Carlos González-Espressati, Casimir Melià, Bernat Artola, Germà Colon, Arcadi Garcia, Honori Garcia, Lluís Gimeno, Carles Salvador o Josep Sánchez Adell, entre d'altres.
El 1986 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Actualment, forma part del Confederación Española de Centros de Estudios Locales (CECEL), entitat vinculada al CSIC.
Referències i notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Falomir del Campo 1994: p. 724.
- ↑ Falomir del Campo 1994: pp. 726-727.
Bibliografia
[modifica]- Falomir del Campo, Vicent «Boletin de la Sociedad Castellonense de Cultura. Estudi i anàlisi». Afers. Fulls de recerca i pensament, vol. 9, núm. 19, 1994, pp. 723-731. ISSN: 0213-1471 [Consulta: 8 octubre 2015].
Enllaços externs
[modifica]{Creus de Sant Jordi 1986}} [Categoria:Entitats de Castelló de la Plana]] [Categoria:Entitats culturals del País Valencià]] [Categoria:Creus de Sant Jordi 1986]] [Categoria:Cultura de Castelló de la Plana]]