Vés al contingut

Usuari:Contraix/proves/Barcelona Traction, Light and Power

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Barcelona Traction, Light and Power Company, coneguda popularment com "La Canadenca," va ser una empresa emblemàtica i de gran importància per a la industrialització de Catalunya durant la primera meitat del segle XX. Fundada el 12 de setembre de 1911 a Toronto [1] pel visionari enginyer Frederick Stark Pearson, fou liquidada per fallida el 1951 a l'estat espanyol després d'una conspiració de l'empresari mallorquí Joan March.[2] La companyia es va convertir en un dels motors principals de la Segona Revolució Industrial a Catalunya, proporcionant electricitat tant a la indústria com a les llars. El seu paper va ser crucial per al desenvolupament d'infraestructures modernes, i va assolir tanta importància que arribà a controlar el 90% de la distribució elèctrica a Catalunya.[3]

Tot i que inicialment l'empresa havia nascut amb un pla de negoci diversificat, incloent-hi la producció d'energia, el transport interurbà i la promoció immobiliària,[4] va acabar concentrant-se en la producció i distribució d'energia elèctrica. Això va ser en gran part a causa de la mort sobtada de Pearson el 1915, un fet que va posar l'empresa en una situació complicada, ja que va haver de fer front a nombrosos problemes financers i tensions de tresoreria gairebé constants.

La Barcelona Traction va ser pionera en l'ús de derivats financers i en la captació de capitals internacionals, cotitzant a les borses de Toronto, Londres, París i Brussel·les. No obstant, la seva història també està marcada per episodis de corrupció, xantatge i tensions internacionals, sobretot durant els anys 40, quan el control de l'empresa va ser objecte de disputes que involucraven figures poderoses com Joan March i Dannie Heineman, així com diversos governs internacionals. Finalment, després d'una llarga i conflictiva batalla judicial, l'empresa va ser declarada en fallida i ser liquidada el 1951, tancant-se el cas definitivament amb una sentència del Tribunal Internacional de Justícia el 1970.

L'empresa patí, en major o menor grau, les conseqüències de les dues guerres mundials, i els seus actius foren tant bombardejats[5] com utilitzats com arma de guerra en el conflicte civil espanyol.[6] El 1919 els seus treballadors protagonitzaren una vaga que donà pas a la jornada laboral diària de vuit hores.[7]

El promotor de la Barcelona Traction, Frederick Pearson, morí ofegat el 1915 quan el vaixell en el que viatjava, el Lusitania, fou torpedinat per un submarí alemany.[8] El 1928, Alfred Loewenstein, empresari belga dirigent de la societat de cartera que controlava l'empresa, va caure, saltar o fou empès del seu avió privat quan volava sobre el canal de la Mànega.[9] El 1962, Joan March, que havia maniobrat grollerament per controlar l'empresa,[10] morí a causa de les lesions causades en un accident d'automòbil.[11]

L'inici de les construccions

[modifica]

A partir de l’inici de les obres i durant els següents dos anys, més de 250 enginyers sota la direcció de Pearson i un exèrcit de més de 9.000 treballadors van irrompre a Catalunya construint en un temps record noves carreteres, preses, canals de derivació, canonades forçades gegantines, túnels ferroviaris i instal·lant turbines i alternadors i noves línies de transmissió d’electricitat. El gran pla de Pearson preveia set preses importants, una xarxa d’embassaments i canals i tres centrals hidroelèctriques. Pearson va insistir que tot això s’havia de construir simultàniament i no per etapes, per capturar economies d’escala i poder inundar de cop el mercat amb electricitat barata.

Projectes hidroelèctrics

[modifica]

El mes de novembre de 1911 s'iniciaren les obres de la central hidroelèctrica de Talarn però l'agost de 1914 les obres es paralitzaren per l'esclat de la Primera Guerra Mundial quan estaven al 40% de la seva construcció,[12] La construcció del canal es va iniciar el 30 de novembre de 1912 i la primera turbina va començar a funcionar l'1 d'abril de 1914, per tant la construcció es va fer en un temps record. Els altres tres grups es posarien en funcionament al llarg de 1914. [13]

Línies de ferrocarril

[modifica]

En el mes de maig de 1912 Ferrocarrils de Catalunya va començar construir a Collserola el túnel per permetre el pas d'un ferrocarril elèctric d’ample internacional entre Sarrià i Les Planes de Vallvidrera, com a primer pas per continuar cap a Sabadell i Terrassa.[14] L'esclat de la Primera Guerra Mundial també va aturar les obres.

Estat dels comptes a 1915

[modifica]

Segons el balanç de la Barcelona Traction, fins el mes de juliol de 1914 la societat havia adquirit i construït uns actius per valor de 6.462.288 lliures, tal com mostra la següent taula:

Actiu Import (en lliures)
Concessions hidroelèctriques 26.460
Concessions ferroviàries 26.546
Accions ferrocarrils Sarrià a Barcelona 72.590
Companyia Barcelonina d'Electricitat 1.156.596
Construcció ferrocarril Sarrià-Les Planes 250.000
Construcció central de Serós 1.852.260
Construcció central de Talarn [a] 1.096.260
Construcció línia elèctrica Serós-Barcelona 900.000
Accions 49% Energia Elèctrica de Catalunya 436.705
Les Tramways de Barcelone 544.871
TOTAL 6.362.288

A aquesta quantitat cal afegir unes 658.000 lliures en interessos corresponents a les emissions de finals de 1911 per 4 milions de lliures i a la de l'abril de 1913 per 3.160.000 lliures. El tipus d'interès pagat era el 5%, en pagaments semestrals.

La xifra aproximada del total de sortides de caixa al mes d'agost de 1914 és de 7.020.288 lliures. El valor nominal de les accions i obligacions emeses per la Barcelona Traction a la mateix data pujava a 14.543.596 lliures esterlines, repartides en 7.160.000 lliures en accions i 7.383.596 en obligacions. La diferència entre ingressos nominals i despeses és de 7.523.308 lliures.

Notes

[modifica]
  1. Està documentat que la construcció de la central es va produir quan aquesta estava al 40%. S'ha estimat que el cost incorregut era del 60%

Referències

[modifica]
  1. Redacció La Vanguardia, 1911.
  2. Fortuny, Cabana, p. 1.
  3. Mestre i Campi, 1998, p. 102.
  4. Gangolells Alseda, 2008, p. 131.
  5. Dueñas Iturbe, 2013, p. 139-140.
  6. Dueñas Iturbe, 2013, p. 140.
  7. Abelló, 2019, p. 103.
  8. McDowall, 1998.
  9. Miquel i Serra, 2016, p. 148-149.
  10. Fortuny, Cabana, p. 4.
  11. Redacció La Vanguardia, 2012.
  12. Domingo Rúbies, Dolors «Els enginyers de La Canadenca» (pdf). Urtx: revista cultural de l’Urgell, [en línia], número 27, 2013, pàgines 171-172 [Consulta: 10 abril 2020].
  13. Vendrell, Enriqueta. «El canal i la central de Seròs» (HTML). Museu de l'Aigua de Lleida. [Consulta: 27 maig 2020].
  14. Armengol Ferrer, Angel «L’experiència de l’electrificació del transport a Barcelona» (pdf). Barcelona quaderns d’història, [en línia], Vol. 2013, Núm. 19, 2013, pàgina 192 [Consulta: 30 maig 2020].

Bibliografia principal

[modifica]

Bibliografia accessòria

[modifica]