Usuari:Contraix/proves/Vall d'Àrreu

La vall d'Àrreu és una vall d'origen glacial dels Pirineus situada dintre del massís de Beret, que desemboca a l'esquerra de la vall del Noguera Pallaresa. Es troba dintre del Parc Natural de l'Alt Pirineu. La vall té forma d'embut, amb nombroses valls secundàries a la seva capçalera. Excepte en els peus de la vall situats a l'est, està rodejada d'una carena de muntanyes, entre les quals destaca el pic de Rosari de Baciver que amb 2.617 metres és el més alt de la vall.

És una de les poques valls verges de la zona, no havent patit obres hidroelèctriques ni té línies d'alta tensió instal·lades i l'aprofitament forestal és escàs o inexistent. Als peus de la vall es troba el pobla deshabitat d'Àrreu, al qual només s'hi pot accedir per un camí de ferradura.

La vall està inclosa en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Geografia

Cims, serres i colls

En el sentit de les agulles del rellotge, començant en el punt més al nord, es troben els següents elements geogràfics:

Vessant septentrional (N)

Per l'orientació de la vall, el vessant septentrional es realment curt. Separa la vall d'Àrreu de l'aranesa vall de Marimanha. Està compost pels següents cims.

• Pic de Marimanya, de 2.679,3 metres d'altitud. Punt on neix un arc de ferradura que tanca pel nord els Tarters dels Plans, una petita i pedregosa vall secundària que forma part del circ de capçalera de la vall d'Àrreu.
• Pic de Rosari de Baciver, de 2.617 metres. Es troba al cap d'una altra petita vall del circ de capçalera de la vall d'Àrreu, la qual allotja els estanys dels Plans.

Vessant oriental (E)

Segueix una línia diagonal, amb una orientació en sentit nord-oest sud-est, limitant la vall d'Àrreu tant per l'est com pel nord. Està format pel Serrat dels Plans, una serra contínua que separa la vall d'Àrreu de la d'Airoto. A partir del pic de Lo Faro, de 2.108,7 metres d'altitud, va perdent altura ràpidament fins arribar al Noguera Pallaresa. El poble d'Àrreu es troba al coster del serrat, a una altura de 1.258,1 metres.

Vessant meridional (S)

Separa la vall d'Àrreu de la vall de la Bonaigua. Els cims més rellevants són els següents:

• Pic del Muntanyó, de 2.454 metres d'altitud.
• El Cap de Comials, de 2.441 metres.
• Coll de l'estany Pudo, de 2.337 metres.
• Collada del Muntanyó, de 2.428,7 metres.

Vessant occidental (O)

Separa la vall d'Àrreu del Circ de Baciver, el qual forma part de la vall d'Aran geogràfica. En sentit sud nord, els cims i colls més rellevants són els següents:

• Cap del Muntanyó d'Àrreu, de 2.626 metres d'altitud.
• Serra de Baciverols.
• Pic de Rosari, de 2.608 metres.
• Coll de Rosari, a 2.506 metres. Del coll del Rosari ascendeix un corriol ben senyalitzat fins el Pic de Rosari
• Collada dels estanys de Rosari, a 2.512 metres d'altitud.
• Pic de Marimanya.

Estanys i Rius

En els diversos circs de capçalera de la vall neixen rierols que alimenten estanys, fins unir-se en el riu d'Àrreu. Els estanys majors són els següents:

• Estany dels Plans, situat a 2.378 metres d'altitud als peus del circ glacial coronat pel pic de Rosari de Baciver. El seu emissari desguassa a l'estany Superior de Rosari.
• Estany Superior de Rosari, a 2.279 metres i ubicat als Plans d'Isavarre. El seu emissari alimenta l'estany de Rosari d'Àrreu.
• Estany de Garrabea, a 2.168 metres i situat al mig d'un circ glacial. El seu emissari alimenta l'estany de Rosari d'Àrreu.
• Estany de Rosari d'Àrreu, a 1.993 metres. El riu d'Àrreu neix en aquest estany.
• Estany de Muntanyó, a 2.205 metres. Aquest estany, juntament amb el de Rosari d'Àrreu, tenen unes característiques específiques que els distingeixen de la resta, formant part important dels estanys i molleres d'Àrreu.

El riu d'Àrreu neix a l'estany de Rosari d'Àrreu. Els seus principals afluents hi desguassen per la dreta, i són el Barranc del Muntanyó, el Barranc de Monars i el Torrent de la Mata de Borén.

Bibliografia

• «Vall d'Àrreu» (HTML). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 4 setembre 2020].