Usuari:Contraix/proves/Vall de la Bonaigua
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La vall de la Bonaigua és una vall d'origen glacial situada al sud de la serralada del Pirineus. Està situada al municipi d'Alt Àneu, ubicat a la subcomarca de les valls d'Àneu, al nord-oest del del Pallars Sobirà. Aproximadament la meitat de la vall, la que es troba al sud del riu de la Bonaigua, forma part de la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.[1]
Geografia
[modifica]Cims, serres i colls
[modifica]Límit oriental (E)
[modifica]La vall de la Bonaigua desaigua al nord-oest de la vall d'Àneu.
Vessant meridional (S)
[modifica]En el vessant meridional destaquen dues valls subsidiàries, encaixades per altes carenes. La relació d'elements orogràfics és la següent:
- Vall de Gerber. És una vall penjada, a la qual s'hi accedix des la vall de la Bonaigua per la zona de La Peülla, a 1.900 metres d'alçada. El riu de Gerber cau, en un espectacular salt de 125 metres de desnivell, anomenat Salt de Comials, sobre la vall de la Bonaigua.
- Pui de les Ares, massís amb una alçada de 2.611,9 metres d'altitud.
- Vall de Cabanes. Els peus de la vall es troben vora el nucli de la Bonaigua de Baix.
- Mata de València, l'avetosa més gran i extensa del Pirineu. Aquest bosc ocupat el vessant obac de la vall de la Bonaigua, des dels 1.100 als 1.900 metres d’altitud.
Vessant occidental (O)
[modifica]En el vessant occidental es troba el Port de la Bonaigua, que comunica el Pallars Sobirà i la vall d'Aran. El port forma part del Pirineu axial, separant la conca mediterrània de l'atlàntica. Tradicionalment, el port era nomenat Port Pallàs des de l’Aran, i de Pedres Blanques des del Pallars.
Vessant septentrional (N)
[modifica]La carena nord de la vall de la Bonaigua forma part del massís de Beret.
Estanys i Rius
[modifica]El riu de la Bonaigua neix a la capçalera de la vall. Rep els afluents procedents de les valls de Gerber i de Cabanes. En el curs mig forma l'estany de la Senyora, i acaba desaiguant a la Noguera Pallaresa.
Excursions i travesses
[modifica]Refugi del Gerdar
[modifica]Als peus de la vall de Cabanes es troba el refugi guardat del Gerdar, al qual s'hi accedix per una carretera asfaltada i que serveix de base per realitzar múltiples excursions i travesses en qualsevol època de l'any.
Impacte humà
[modifica]Carretera C-28
[modifica]La carretera que creua la vall de la Bonaigua era un tram de la que anava des de Balaguer fins a la frontera francesa a Pont de Rei, a la vall d'Aran, i la seva construcció es dugué a terme entre 1919 i la seva inauguració el 1923.[2] El responsable de dirigir les obres de construcció de la carretera del port de Bonaigua fou Nicolàs de Arespacochaga i Salicrup, enginyer de camins de la Prefectura d'Obres Publiques de Lleida.[3] L'apertura de la carretera permetria posteriorment la instal·lació de la línia telefònica amb la vall d'Aran, servei que s'inaugurà el desembre de 1925.[4]
La primera màquina llevaneus al port de la Bonaigua fou una Benach, fabricada a Sant Sadurní d’Anoia abans de 1929.[3]
En el quilòmetre 51,9 de la carretera, a 1.768 metres d'altitud, es troba el santuari de la Mare de Déu de les Ares. Cada 7 de juliol s'hi celebra un aplec força concorregut pels habitants de la comarca.
Estació d'esquí de Baquèira Beret
[modifica]El creixement de l'estació de Baquèira Beret ha anat ocupant la capçalera de la vall, primer amb les instal·lacions al port de la Bonaigua i posteriorment, ja a la vall, amb les de la Peülla. Unes ampliacions addicionals a la mateixa zona han estat bloquejades pels tribunals de justícia el mes de desembre de 2020. En la mateixa sentència també es prohibia l'abocament d'aigües depurades al riu de la Bonaigua.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Plànol del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici» (pdf). Generalitat de Catalunya. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, 17-12-2019. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ Font i Garolera, Jaume «La formació històrica de la xarxa de carreteres a Catalunya (1761-1935)» (pdf). Estudi General, [en línia], nº 13, 1993, pàgines 127-152 [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Construcció de la carretera del port de la Bonaigua». Arxiu Izard-Llonch i Forrellad, 01-04-2020. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Inauguració del Servei Telefònic de Fos a Sort». Arxiu Izard-Llonch i Forrellad. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «El TSJC impedeix a Baqueira construir un telecadira a la Peülla en ser àrea perifèrica de protecció d'Aigüestortes» (HTML). Ara [Barcelona], 16-12-2020 [Consulta: 1r abril 2021].