Usuari:Dgilso/Silvio Puggina Felisati
| Biografia |
|---|
Silvio Puggina Felisati (Este, Pàdua, 25 de gener de 1882 - Esparreguera, Baix Llobregat, 11 de juliol de 1950), fou un mestre orguener italià establert a Catalunya.
Abans d'establir-se a Catalunya, Puggina treballà durant 7 anys com a director tècnic al taller de l'orguener Vincenzo Moscioni de Cuvio (a Varese, a la Llombardia).[1] Puggina arribà a Catalunya l'any 1922, juntament amb el fuster Enrico Rabagliatti Pampuro (1898-1981). Vingueren a Catalunya a instàncies d'Antoni Maria i Marcet, llavors abat del monestir de Montserrat, amb l'encàrrec de la construcció d'un orgue per al reraltar de l'església del monestir.[2] Aquest orgue està considerat com el primer que construiren Puggina i Rabagliati a Catalunya.[1] Posteriorment, aquest fou adquirit per la Seu de Manresa l'any 1957.[3]
Se sap que l'any 1924 resideix a Collbató, i que durant la seva estada al poble coneix a Joan Rogent i Massó, amb qui fundà el 31 de març de 1926 la societat anòmina Fábrica de Órganos de Nuestra Señora de Montserrat, de la qual Rogent n'era el gerent i Puggina el soci i mestre orguener.[4] Durant aquesta primera etapa, la Fábrica construí els orgues de Roda de Ter (1926), de la cripta de la Sagrada Família (1926), de Lloret de Mar (1927) i de Terrassa (1928). Es també obra de Puggina del 1929 l'orgue del Seminari Conciliar de Barcelona[5]; tot i que inicialment es destinà per a l'Exposició Universal de Barcelona d'aquell mateix any;[6] l'orgue ja instal·lat al cor de la capella s'inaugurà el 16 de març de 1946.[7] També van restaurar els orgues ja existents de la catedral de Tarragona (1928), del Vendrell (1929)[2] i d'Esparreguera (1933).[8] Puggina també s'encarregà de la construcció de l'orgue de saló de la II Exposició d'Art Litúrgic, que tingué lloc al Casal de l'Exercitant de Barcelona entre el 22 de novembre i el 23 de desembre de 1928.[9]
El 30 de setembre de 1937 Puggina pateix una paràlisi, agreujada amb un altre atac el 1942. A conseqüència del seu estat de salut, Puggina es vengué la seva part de la Fábrica, i juntament amb la seva família es va traslladar a viure a Esparreguera. La seva salut no millorà, fins la seva mort el 1950.[9] Per la seva banda, la Fábrica va estar en funcionament fins aproximadament l'any 1970. Durant la seva existència van col·laborar-hi orgueners com Salvador Aragonés, Basílio Giménez y Gabriel Blancafort i París.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Castejón Domènech, Nativitat; Mercadé Pascual, Xavier. Silvio Puggina i la restauració desconeguda de l'orgue del Vendrell de 1939. Segona edició revisada i actualitzada. El Vendrell: Associació d'Amics de l'Orgue del Vendrell, octubre de 2022, p. 11.
- ↑ 2,0 2,1 «Silvio Puggina» (en castellà). Museo Virtual del Órgano. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ La Vanguardia (20 de gener de 1959), p. 34
- ↑ Castejón; Mercadé (2022), p. 12
- ↑ Escalona, Josep Maria. L'orgue a Catalunya: història i actualitat. Primera edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2000, p. 103 (Lectura i so ; 3). ISBN 9788439352174.
- ↑ Vallès Altés, Joan. Ramon Rogent i el seu entorn. Primera edició. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 59 (Biblioteca Serra d'Or ; 249). ISBN 9788484152330.
- ↑ Bada i Elias, Joan. El Seminari Conciliar de Barcelona (1868-1982). Barcelona: Seminari Conciliar de Barcelona, 1983, p. 37. ISBN 8430087346.
- ↑ Castejón; Mercadé (2022), p. 14
- ↑ 9,0 9,1 Castejón; Mercadé (1922), p. 15
- ↑ «Publicidad Nou orgue elèctric de la Catedral de Tarragona. Fàbrica d´orgues de Nostra Dona de Montserrat, S.A., Silvi Puggina, 1930» (en castellà). Museo Virtual del Órgano. [Consulta: 2 novembre 2024].