Vés al contingut

Usuari:Flamenc/Col·legiata Saint Barthélemy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Església de Sant Bartomeu».
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Flamenc/Col·legiata Saint Barthélemy
Plànol

La col·legiata de Sant-Barthélemy (Sant Bartomeu) a Lieja, avui a Bèlgica, és una església en estil romànic carololingí, construïda de la fi del segle XI als últims anys del segle XII. Es caracteritza per les típiques torres a ponent, del romànic del Rin. Va ser restaurada una primera vegada l'any 1876, i una segona vegada entre 1999 i 2006 quan va recuperar el seus colors de pintura a la calç d'origen.[1]

L'interior en barroc francès, resultat d'una modernització data del segle XVIII. Durant l'ocupació francesa i l'abolició del capítol el 1797, va ser transformada en magatzem. El 1803 va ser transformada en església la parròquial després del concordat entre l'Església i Napoleó. Durant la primera meitat del segle xix va recuperar moltes obres d'art d'altres esglésies abolides o enderrocades, del qual el més famó és el la pila baptismal de bronze, considerada com una de les obres majors de Lieja. És una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja: Sant-Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant-Joan, Sant-Diónis, Sant MartÍ.

Va conèixer, com la majoria dels edificis religiosos, moltes modificacions en el transcurs dels segles. To i aixó l'estructura romànic es va conservar. Al segle xviii  s'hi van afegir dues naus laterals i es va construir el portal neoclàssic Jacques-Barthélemy Renoz.

Història

[modifica]

Va ser construïda sota el regne del príncep-bisbe Balderic II, per iniciativa Godescal de Morialmé, prebost del capítol de la Catedral de Sant Llambert. Aleshores era un camp, fora de les muralles de lavors va ser construïda a un lloc on hi havia un petit sanctuari dedicat a Sant Servasi on hi eren l Garius i Ulbert, dotada d'un capítol de dotze canonges. Va ser consegrada l'any 1015 per Balderic II[2], successor de Notger. Després del 1025, el bisbe Reginard de Lieja va crear canonges més i el 1043, el bisbe Wazon en porta el nombre a trenta per la fundació de deu noves prebendes.[3]

El 1078, Hermengarda, parent del príncep-bisbe Henri de Verdun, dota la col·legiata de dos molins i dues cerveseries a Waremme.[4] El capítol de Sant-Barthélemy captava també el delme d'Oud Heverlee.

En cedir una granja a Lieja l'any 1236, el capítol estipular qu'una eventual explotació de carbó si s'hi trobava del carbó, l'explotació es faria als costos del propietari i de l'ocupant.[5]

Patrimoni artístic

[modifica]
Estat força degradat l'any 1900

L'església conserva moltes obres d'art com ara la pintura La Glorificació de la Santa-Creu pel pintor liégeois Bertholet Flémal, La crucificació d' Englebert Fisen, així com l'estàtua de sant Roc per Renier Panhay de Rendeux (1684-1744).

L'orgue va ser construït entre 1848-1951 per Merklin & Schütze, és un típic instrument romàntic. va ser restaurat el 2013 pel taller Schumacher Orgelbau de Eupen l'any 2013.[6]

El carilló és una obra de Matthias van den Gheyn que a l'origen prové de l'Abadia de Val-Sant-Llambert (Seraing) on havia estat instal·lat l'any 1774. L'església de Sant-Barthélemy el va adquirir el 1804 després de la supressió de l'abadia. Té 37 campanes a més d'una de nova dels tallers Causard afegit el 1897. Va funcionar fins el 1945. Va ser desmuntat l'any 1976, per a raons d'inestabilitat de la torre del rellotge. El carrilló va ser restaurat entre 2004 i 2014 i s'hi van afegir dotze noves campanes.[7] Pesa un total de 7802 kg. El bordó pesa 900 kg.[8] L'antic tambor-rellotge va ser reemplaçat per un sistema pneumàtic amb un automatisme per a tocar les melodies.[9]

El carilló sona l'Àngelus a les huit i a migdia.

Galeria

[modifica]
  • La col·légiale i l'església Sant-Tomàs al XVIe segle per Joan Blaeu
    La col·légiale i l'església Sant-Tomàs al XVIe segle per Joan Blaeu
  • Nau i cor
    Nau i cor
  • Grans orgues
    Grans orgues
  • Vista de l'església des del carreró Impasse de la Vignette
    Vista de l'església des del carreró Impasse de la Vignette
  • Golgotha, d'Englebert Fisen (1655–1733)
    Golgotha, d'Englebert Fisen (1655–1733)
  • Pila baptismal
    Pila baptismal

Referències

[modifica]
  1. ↑ Forgeur, Richard «La restauration de la collégials Saint-Barthélemy à Liège» (en francès). Bulletin de la Commissions Royale des Monuments et des Sites, 1979, pàg. 15-38.
  2. ↑ Anselme. «Gesta episcoporum Tungrensium, Traiectensium et Leodiensium». A: Monumenta Germaniae Historica (en llatí). 7. Hanovre: Koepke, 1846, p. 207. 
  3. ↑ Anselme, 1846, p. 726.
  4. ↑ Le patrimoine monumental de la Belgique. vol. 18/2 : Wallonie. Province de Liège, arrondissement de Waremme. Leija: Mardaga, 1994, p. 6. ISBN 2870095821. 
  5. ↑ {{{títol}}}. 
  6. ↑ «Orgelbau Schumacher restaurierte Merklin-Orgel in Lüttich» (àudio) (en alemany). BRF Nachrichten, 19-10-2014.
  7. ↑ Union Internationale de la Presse Francophone Belge «Liège : Inauguration du carillon restauré de la collégiale Saint-Barthélemy» (en francès). UPF-Be Agenda, 19-11-2014.
  8. ↑ Muller, Fabrice. «Collégiale Saint-Barthélemy» (en francès). Carillons de Liège, s.d. [Consulta: 1r febrer 2018].
  9. ↑ Fotos del carilló restaurat: Gaudry, Stéphane. «Mécanismes d’horloge de cloche» (en francès), 19 avril 2015.

Bibliografia

[modifica]
  • Daris, Joseph. «Cartulaire de l'église Saint-Barthélemi à Liège». A: Notices historiques sur les églises du diocèse de Liège,. VI. Lieja: Demarteau, 1875, p. 177-223. 
  • Vanderheyden, E.; Zumkir, I.; Kinet, J-M.; Longrée, A.; Baiwir, J. La collégiale Saint-Barthélemy de Liège. Namur: Institut du Patrimoine wallon, 2013, p. 64 (Carnets du Patrimoine (núm. 102)). ISBN 978-2-87522-102-5. 
  • Dumas, Alexandre. Impressions de voyage : Excursions sur les bords du Rhin. vol. Illlengua = francès. 1re éd. 1841. Michel Lévy Frères, 1869, p. 2182 (Oeuvres complètes d'Alexandre Dumas). «l'église Saint-Barthélemy, la plus vieille de Liége» 
  • Hansotte, Georges. L'église Saint-Barthélemy à Liège, 1967, p. 30 (Feuillets archéologiques de la Société royale Le Vieux-Liège). 
  • Paquay, Jean. La collégiale Saint-Barthélemy à Liège. Inventaire analytique des chartes, 1935 (Analecta Ecclesiastica Leodiensia). 
  • Hoyoux, J. «Les chanoines de la collégiale Saint-Barthélemy à Liège au xvie siècle». Bulletin de l'Institut Historique Belge de Rome, 55-56, 1985-1986, pàg. 109-122. ISSN: 0073-8530.
  • Schoolmeesters, Émile «Les doyens et les prévôts de la collégiale Saint-Barthélemy à Liège». Leodium, 10, ‎ 1911, pàg. 29-36.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Flamenc/Col·legiata_Saint_Barthélemy&oldid=30977407»