Funció de densitat i parametritzacions
[modifica]
Distribució GammaFunció de densitat de probabilitat |
Funció de distribució de probabilitat |
Paràmetres |
- forma
- escala
|
---|
Suport | |
---|
fdp | |
---|
FD | |
---|
Esperança matemàtica | |
---|
Mediana | No té expressió tancada |
---|
Moda | |
---|
Variància | |
---|
Coeficient de simetria | |
---|
Curtosi | |
---|
Entropia | |
---|
FGM | |
---|
FC | |
---|
Informació de Fisher | |
---|
Hi ha dues parametritzacions diferents de la distribució gamma. La primera [1] utilitza un paràmetre d'escala i un paràmetre de forma , i és àmpliament utilitzada tant en Estadística com en Probabilitats; a més, és la més habitual en el programari estadístic [2]. La funció de densitat és
|
on és la funció gamma . Si és una variable aleatòria amb aquesta distribució, s'escriu o .
La segona parametrització utilitza un paràmetre d'escala inversa, que també s'anomena paràmetre de taxa (rate parameter), , , i el paràmetre de forma . Aquesta parametrització també s'utilitza molt, per exemple en teoria de la probabilitat [3] o en Estadística bayesiana [4]. La funció de densitat, amb aquesta parametrització és
En aquest article utilitzarem la primera parametrització.
on és la funció gamma incompleta inferior.
La distribució gamma té moments de tots els ordres. Si , aleshores per a ,
|
En particular,
d'on
|
Prova
Reduirem la integral que intervé el càlcul dels moments a la funció gamma:
on a la igualtat (*) hem fet el canvi de variables
per retrobar una funció gamma, i a la igualtat (**) hem utilitzat l'equació funcional de la funció gamma
.
Funció generatriu de moments i funció característica
[modifica]
La distribució gamma té funció generatriu de moments en una semirecta que conté el zero:
Prova
De nou, utiitzarem aquí la funció gamma:
Si
, fem el canvi
i tenim
La funció característica és [3]
on és la branca principal del logaritme, és a dir, amb la part imaginària a .
Si i independents, aleshores ; és diu que la distribució és reproductiva [5] respecte el paràmetre . Aquesta propietat es demostra utilitzant les funcions característiques (o les funcions generatrius de moments) de i .
Més generalment, si són independents, , aleshores .
La distribució gamma és infinitament divisible
[modifica]
La distribució gamma és infinitament divisible (o infinitament descomposable) [6], això és, sigui , aleshores per a qualsevol enter , existeixen (en algun espai de probabilitat) variables aleatòries independents i idènticament distribuïdes tals que on indica la igualtat en distribució o llei. Aquí cal prendre .
La representació de Lévy-Khintchine [7] de la funció característica és
Per tant, la mesura de Lévy té densitat
i la part gaussiana i la deriva (drift) són zero (vegeu Sato [8] per a les definicions d'aquests termes).
Quan , la funció de densitat de la distribució té un únic màxim al punt ; és diu que aquest valor és la moda de la distribució i que la distribució és unimodal. El valor del màxim és , que per la fórmula de Stirling, per a valors grans de es pot aproximar per [9].
Quan , aleshores la densitat no està afitada, ja que, en aquest cas,
Distribució gamma amb tres paràmetres
[modifica]
Johnson et al. introdueixen la distribució gamma amb tres paràmetres: a més dels paràmetres de forma i escala , consideren un paràmetre de posició ; la distribució ve definida per la funció de densitat
Nosaltres hem considerat el cas .
- ↑ Forbes, C; Evans, M.; Hastings, N.; Peacock, B. Statistical distributions.. 4th ed.. Oxford: Wiley-Blackwell, 2010, p. 109. ISBN 978-0-470-62724-2.
- ↑ «The R project for statistical computing». [Consulta: 9 febrer 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Sato, Ken-iti. Lévy processes and infinitely divisible distributions. Cambridge, U.K.: Cambridge University Press, 1999, p. 13. ISBN 0-521-55302-4.
- ↑ Bernardo, J. M.; Smith, A. F. M.. Bayesian theory. Chichester, Eng.: Wiley, 1994, p. 118. ISBN 0-471-92416-4.
- ↑ Wilks, S. S.. Mathematical statistics. New York: Wiley, 1962, p. 176. ISBN 0-471-94644-3.
- ↑ Loeve, Michel. Teoría de la probabilidad. Madrid: Tecnos, D.L. 1976, p. 289. ISBN 84-309-0663-0.
- ↑ Sato, Ken-iti. Lévy processes and infinitely divisible distributions. Cambridge, U.K.: Cambridge University Press, 1999, p. 45. ISBN 0-521-55302-4.
- ↑ Sato, Ken-iti. Lévy processes and infinitely divisible distributions. Cambridge, U.K.: Cambridge University Press, 1999, p. 37-39. ISBN 0-521-55302-4.
- ↑ Feller, William. Introducción a ls probabilidades y sus aplicaciones, vol. 2. Mexico: Editorial Limua, 1978, p. 76.