Distribució multinomialParàmetres | nombre de repeticions, , amb , probabilitats dels diferents resultats |
---|
Suport | , amb |
---|
Esperança matemàtica | |
---|
Variància |
|
---|
Entropia | |
---|
FGM | |
---|
FC | |
---|
FGP | |
---|
En Probabilitat i Estadística la distribució multinomial és una extensió de la distribució binomial quan en un experiment aleatori hi ha més de dos resultats possibles. Concretament, fem repeticions d'un experiment que té resultats diferents possibles i comptem el nombre de vegades que es produeix cadascun dels resultats possibles. Entre les nombroses aplicacions d'aquesta distribució en Estadística destaca el test de Pearson de la .
Considerem un experiment aleatori que pot tenir resultats diferents, que designarem per , mútuament excloents, amb probabilitats respectives tals que . Fem repeticions independents i denotem per el nombre de vegades que obtenim el resultat , per el nombre de vegades que obtenim el resultat , i així successivament. Aleshores la probabilitat d'obtenir vegades el resultat , vegades resultat , etc., amb , és Cal recordar que a l'expressió de l'esquerra, les comes indiquen interseccions, així,
Es diu que el vector segueix una distribució multinomial
de paràmetres , i s'escriu . Cal notar que cada component té una distribució binomial de paràmetres i , . De fet, una distribució multinomial és una extensió de la distribució binomial quan hi ha més de dos resultats possibles.
Exemple. Tenim una urna amb 4 boles blanques, 3 vermelles i 3 grogues. Traiem boles amb reemplaçament, és a dir, traiem una bola, anotem el color, la retornem a l'urna, en traiem una altra, la retornem, i així successivament fins que hem tret quatre boles. Designem per:
- : nombre de boles blanques que traiem.
- : nombre de boles vermelles que traiem.
- : el nombre de boles grogues que traiem.
Tenim que , i . Llavors, la probabilitat de treure 1 bola blanca, 1 vermella i 2 grogues és
Coeficients multinomials. Recordem que
s'anomena coeficient multinomial [3]. Aquest coeficient intervé en generalització de la fórmula del binomi de Newton quan hi ha més de dos sumands: on la suma es fa sobre totes les -ples tals que . La fórmula (*) intervé a l'estudi de moltes propietats d'aquesta distribució.
Comentari sobre la nomenclatura. Atès que i que els paràmetres són redundants, ja que , alguns autors, per exemple Wilks [4], proposen una notació alternativa: diuen que un vector segueix una distribució multinomial de paràmetres , on , si la funció de probabilitat és
on . Seber [5], quan , diu que és la forma singular de la distribució multinomial , mentre que si és la formulació no singular. La notació que utilitzem en aquest article és la més habitual, però és recomanable comprovar quina definició de distribució multinomial s'està utilitzant.
Esperança, variància i covariància
[modifica]
L'esperança de cada component és La variància és Ambdues propietats es dedueixen del fet que té una distribució binomial .
Per a , la covariància és (vegeu la demostració després de la funció característica)
D'aquí resulta que el coeficient de correlació entre i és que és independent de .
La matriu de variàncies-covariàncies és , on
que té rang .
Escriptura compacta de la matriu
La matriu es pot escriure de la següent forma:
on (en aquest article escriurem tots els vectors en fila), és una matriu diagonal on a la diagonal principal hi , i per una matriu (o vector) , denotarem per la seva transposada.
Càlcul del rang de la matriu
El determinant d'aquesta matriu és zero
[6] degut fet que hi ha una relació lineal entre les variables
, concretament, que
. Per calcular el rang de la matriu utilitzarem la següent propietat: Siguin
. Aleshores
Aquesta propietat pot obtenir-se com a conseqüència de resultats generals sobre matrius amb estructura (o patró)
[7]. Una demostració directe és la següent: traient factor comú
a la primera fila,
a la segona , etc., tenim que
i per inducció es demostra que
Ara s'aplica aquest resultat a la matriu
i s'obté
, tal com ja sabíem. A l'aplicar-la al seu menor
tenim
.
Funció característica i funció generatriu de moments
[modifica]
La funció característica del vector és La funció generatriu de moments és La funció generatriu de probabilitats és
Càcul de la funció característica
Per a
,
on a l'última igualtat hem aplicat la fórmula (*).
Càlcul de la covariància entre dues components
Per buscar
, calculem
, la qual cosa es pot fer a partir de la funció característica
[8]: atès que totes les components del vector
són positives i estan afitades per
, existeixen els moments de tots els ordres i per
,
Aleshores,
d'on
D'aquí,
Siguin i independents. Aleshores . Es diu que la distribució multinomial és reproductiva respecte de [4]. També s'escriu on designa la convolució de probabilitats.
Prova
Aquesta propietat es deriva del fet que la funció característica de la suma de dos vectors aleatoris independents és igual al producte de les funcions característiques
[8].
La distribució multinomial és asimptòticament normal
[modifica]
Com a conseqüència del teorema central del límit multidimensional, si considerem una successió , , aleshores
on , és la matriu que hem introduït abans i és una distribució normal multidimensional centrada amb matriu de variàncies covariàncies . Normalment, aquesta propietat s'escriu en components suprimint el subíndex de les variables :
Prova
Considerem els vectors aleatoris
-dimensionals
, amb distribució
Aquests vectors són independents, ja que es refereixen a repeticions diferents, i tots tenen distribució
. El vector d'esperances és
i la matriu de variàncies-covariàncies
. Pel teorema central del límit multidimensional,
Per la propietat reproductiva que hem vist abans,
d'on resulta la propietat demanada.
La distribució χ2 entra en escena
[modifica]
Tenim la convergència:
on és una distribució -quadrat amb graus de llibertat. Aquest resultat és molt important ja que en ell reposen el test de la de Pearson i va ser demostrar per Pearson l'any 1900 [9] [10].
Prova
Sigui
i designem per
la matriu diagonal
De (**) i del fet que la funció és contínua [11], es dedueix que on, per una matriu (o vector) , denotem per la seva transposada. Notem que i, d'altra banda, que és una suma de normals estàndards al quadrat, però que no són independents tal com mostra la matriu . Però hi ha indicis per conjecturar que tindrà una llei . Aquesta propietat pot deduir-se de resultats generals sobre formes quadràtiques de variables normals [12] [13], però és interessant fer-ne una demostració directa per tal de veure les sorprenents cancel·lacions que tenen lloc.. Amb aquest objectiu retornem a . Atès que , existeix una relació lineal entre les variables [6]. La relació és ja que de la convergència (**) es dedueix [11] quePerò Escrivim , on és la matriu que hem introduït anteriorment, i considerem la matriu amb files i columnes
Tenim que Aleshores, Però on l'última igualtat es comprova multiplicant la matriu del mig per [14] [15]. D'altra banda, la matriu és definida positiva[16], i llavors té una matriu arrel quadrada [17] que designarem per , que també és definida positiva; la notació és consistent ja que . Llavors,
Però per les propietats de les lleis normals multidimensionals,
, on
és la matriu identitat de dimensió
. Si escrivim
finalment tindrem,
.
Relació amb les distribucions de Poisson
[modifica]
Siguin variables independents, amb distribucions de Poisson . Aleshores la distribució de condicionada a és una distribució multinomial on .
Prova de la de Pearson
- ↑ Olver, F.W.J; Lozier, D.W.; Boisvert, R. F.; Clark, C.W.. NIST handbook of mathematical functions. Cambridge: Cambridge University Press, 2010, p. Fórmula 26.4.9. ISBN 978-0-521-19225-5.
- ↑ 4,0 4,1 Wilks, S. S.. Mathematical statistics. New York: Wiley, 1962, p. 139. ISBN 0-471-94644-3.
- ↑ Seber, G. A. F.. Statistical models for proportions and probabilities, 2013, pp. 28 i 31. ISBN 978-3-642-39041-8.
- ↑ 6,0 6,1 Seber, G. A. F.. A matrix handbook for statisticians. Hoboken, N.J.: Wiley-Interscience, 2008, p. 428, item 20.3. ISBN 978-0-470-22678-0.
- ↑ Franklin A., Graybill. Matrices with applications in statistics, 1983, p. 203. ISBN 0-534-98038-4.
- ↑ 8,0 8,1 Sato, Ken-iti. Lévy processes and infinitely divisible distributions. Cambridge, U.K.: Cambridge University Press, 1999, p. 9. ISBN 0-521-55302-4.
- ↑ Pearson, Karl «On the criterion that a given system of deviations from the probable in the case of a correlated system of variables is such that it can be reasonably supposed to have arisen from random sampling». Philosophical Magazine, vol. 50, 302, 1900, pàg. 157–175. DOI: 10.1080/14786440009463897.
- ↑ Vegeu l'interessant treball de W. G. Cochran on explica de forma molt clara l'article de Pearson: Cochran, William G. «The $\chi^2$ Test of Goodness of Fit». The Annals of Mathematical Statistics, 23, 3, 9-1952, pàg. 315–345. DOI: 10.1214/aoms/1177729380. ISSN: 0003-4851.
- ↑ 11,0 11,1 Serfling, Robert J. Approximation theorems of mathematical statistics. New York: Wiley, 2002, p. 25. ISBN 0-471-21927-4.
- ↑ Serfling, Robert J. Approximation theorems of mathematical statistics. New York: Wiley, 2002, p. 130. ISBN 0-471-21927-4.
- ↑ Seber, G. A. F.. Statistical models for proportions and probabilities, 2013, p. 30-31. ISBN 978-3-642-39041-8.
- ↑ És un resultat general sobre matrius amb estructura, vegeu: Franklin A., Graybill. Matrices with applications in statistics, 1983, p. 187. ISBN 0-534-98038-4.
- ↑ tots aquests càlculs es poden simplificar escrivint de manera compacta totes les matrius, tal com hem fet abans amb la matriu a l'apartat de Propietats
- ↑ Per definició, una matriu definida positiva és simètrica
- ↑ Totes les propietats de les matrius definides positives que utilitzem es troben a Seber, G. A. F.. A matrix handbook for statisticians. Hoboken, N.J.: Wiley-Interscience, 2008, p. 220-221. ISBN 978-0-470-22678-0.
Johnson, N. L.; Kotz, S.; Balakrihsnan, N. Discrete Multivariate Distributions. New York: Wiley, 1997. ISBN 0-471-12844-1.
Forbes, C.; Evans, M.; Hastings, N.; Peacock, B. Statistical distributions.. 4th ed.. Oxford: Wiley-Blackwell, 2010, pp.135-136. ISBN 978-0-470-62724-2.
Per a , la funció de probabilitat marginal del vector és on amb . En particular, per a , tenim és a dir, es tracta d'una distribució binomial .
Fórmules anàlogues es dedueixen per a les marginals , amb distints.
Siguin tals que ; escrivim . Aleshores
Càlcul de l'esperança, la variància i la covariància
En particular, tal com hem dit, . D'aquí resulta que i .
Per buscar , calculem : Aleshores,
La distribució condicionada de respecte és una multinomial on i .