Vés al contingut

Usuari:Freutci/singular

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Sigui espai mesurable, és a dir, és un conjunt arbitrari i una -àlgebra sobre . Es diu que dues mesures i sobre aquest espai són mútuament singulars [1] si existeix un conjunt tal que on és el complementari de . S'escriu . En paraules, si una mesura pren valors en un conjunt que té mesura zero per l'altra mesura i recíprocament. Malgrat la simetria de la definició, és molt habitual dir que la mesura és singular respecte .

Quan la mesura és una probabilitat, és a dir, , és diu que és una distribució singular respecte de . Un cas especialment important és quan , és una probabilitat i és la mesura de Lebesgue, que designarem per .

Exemples.

1. Sigui la distribució de Poisson, que pren valors sobre els nombres natural . Llavors , ja que

.

En general, totes les distribucions discretes són singulars amb la mesura de Lebesgue.


2. Però és realment notable l'existència de distribucions de probabilitat que prenen valors en un conjunt amb la potència del continu (és a dir, amb el mateix cardinal que ) i que són singulars respecte a la mesura de Lebesgue, com la distribució de Cantor.

Mesura absolutament contínua respecte d'una altra

La noció antitètica amb la singularitat és la continuïtat absoluta [1]:

És diu que una mesura és absolutament contínua respecte [1] si per qualsevol tal que tenim que . S'escriu .

Tal com diu Halmos[2], la singularitat entre dues mesures és una forma extrema de no continuïtat absoluta.

Exemple. Sigui una funció mesurable no negativa, . Definim la funció de conjunt Aleshores és una mesura [1] i s'anomena la seva funció de densitat. A més, atès que la integral sobre un conjunt de mesura zero és zero, tindrem que i per tant és absolutament contínua respecte .

Per concretar més l'exemple, siguin , és la -àlgebra de Borel sobre i la mesura de Lebesgue. Sigui la distribució normal estàndard , és a dir, la mesura definida perAleshores .


Nota. El famós teorema de Radon-Nikodym estableix el recíproc de l'exemple anterior, sotmès a que les mesures implicades siguin -finites.

Descomposició de Lebesgue

Sigui un espai de mesura tal que sigui -finita. Considerem una altra mesura -finita. Aleshores existeixen dues mesures (úniques) i , amb i , tals que Vegeu Royden [3].

Parts discreta i contínua d'una distribucions de probabilitat a

[modifica]

Aplicant la nomenclatura de les mesures sobre [4] a una distribucions de probabilitat sobre , es diu que és

  • discreta si existeix un conjunt finit o numerable tal que .
  • contínua si per a qualsevol .
  • singular si existeix un conjunt tal que i on és la mesura de Lebesgue a .
  • absolutament contínua si per qualsevol conjunt tal que , tenim que .


D'acord amb el Teorema de Radon-Nikodym, si és absolutament contínua, aleshores existeix una funció mesurable tal que La funció s'anomena la funció de densitat de .

Si (respectivament, i ) llacors (respectivament , o ) s'anomena la part discreta (resp. la part contínua singular o la part absolutament contínua de) de


Distribucions singulars. Parts discreta i contínua d'una distribució de probabilitat a

[modifica]

Recordem la nomenclatura estàndard de les mesures sobre [4]: una mesura es diu que és

  • discreta si existeix un conjunt finit o numerable tal que , on és el complementari del conjunt .
  • contínua si per a qualsevol .
  • singular si existeix un conjunt tal que i on és la mesura de Lebesgue a .
  • absolutament contínua si per qualsevol conjunt tal que , tenim que .


Quan és discreta (respectivament absolutament contínua) també es diu que és purament discreta (resp. purament absolutament contínua). Cal notar que les definicions de continuïtat i singularitat no són incompatibles, sinó que hi ha mesures alhora contínues i singulars; la distribució de Cantor n'és un exemple. Una mesura contínua i singular es diu que és purament contínua singular.
Descomposició de mesures. [4] Existeixen tres mesures, discreta, contínua singular i absolutament contínua tals queAquestes mesures són úniques. La mesura (respectivament i ) s'anomenen la part discreta (resp. part contínua singular i part absolutament contínua) de . La mesura s'anomena la part contínua de . Òbviament, aquestes mesures poden ser nul·les: per exemple, si és discreta, aleshores i .
Finalment, d'acord amb el Teorema de Radon-Nikodym, si és -finita (en particular, si és finita), aleshores existeix una funció mesurable tal que La funció s'anomena la funció de densitat de .
Adaptació a les distribucions de probabilitat. Totes aquestes definicions i propietats s'adapten directament al cas de les distribucions de probabilitat sobre . Així, per exemple, es diu que una distribució de probabilitat sobre és una distribució discreta si existeix un conjunt finit o numerable tal que . O que és una distribució singular si existeix un conjunt tal que i .

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Royden, H. L.. Real analysis. 3rd ed. New York: Macmillan, 1988, p. 276. ISBN 0-02-404151-3. 
  2. Halmos, Paul R. Measure theory. New York: Van Nostrand, 1950, p. 126. ISBN 0-387-90088-8. 
  3. Royden, H. L.. Real analysis. 3rd ed. New York: Macmillan, 1988, p. 278. ISBN 0-02-404151-3. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Sato, Ken-iti; 佐藤, 健一. Lévy processes and infinitely divisible distributions. Cambridge, U.K.: Cambridge University Press, 1999, p. 174. ISBN 0-521-55302-4.