Vés al contingut

Usuari:Gambardella/proves/Partites per a teclat (Bach)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les partites per a teclat (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bach_Werke_Verzeichnis 825-830) són un conjunt de sis https://ca.wikipedia.org/wiki/Suite o danses per a teclat compostes per https://ca.wikipedia.org/wiki/Johann_Sebastian_Bach. Van ser escrites entre 1726 i 1731 i tenien una intencionalitat pedagògica, és a dir, servien com a exercici d'aprenentatge dels alumnes del propi Johann Sebastian Bach. Les partites es publicaven individualment, però per tal de difondre-les a més aprenents, Bach mateix va finançar la publicació d'aquestes partites l'any 1731 i de fet representen les primeres obres en ser editades, dins del limitat conjunt publicat en vida. Les partites van rebre el nom de Clavier Übung I (Exercicis per a teclat I) en honor a https://ca.wikipedia.org/wiki/Johann_Kuhnau, predecessor i mestre de Bach a l'esglèsia de Sant Tomàs de Leipzig. Tot i ser composicions posteriors a moltes altres, van rebre la numeració de Opus I per ser la primera obra publicada del compositor. Estil i agrupació Les sis partites segueixen la tradicional composició de la suite o dansa i van ser composades desprès de les https://ca.wikipedia.org/wiki/Suites_angleses i les https://ca.wikipedia.org/wiki/Suites_franceses, per la qual cosa sovint reben el nom de Suites Alemanyes encara que no hi hagi res específicament germànic en elles. En comparació amb les altres mostren un refinament tècnic més elevat i una estructura més flexible a l'introduir-hi una peça introductòria diferent en cadascuna d'elles. Segons deixà escrit en la publicació individual de la cinquena partita, Bach pretenia tancar el conjunt amb set partites, però aquesta última no va ser finalment inclosa per criteris editorials, que obligaven a cenyir-se a múltiples de sis. Les partites segueixen una estructura tonal clara: si bemoll major (Partita núm. 1, BWV 825) - do menor (Partita núm. 2, BWV 826), la menor (Partita núm. 3, BWV 827) - re major (Partita núm. 4, BWV 828) i sol major (Partita núm. 5, BWV 829) - mi menor (Partita núm. 6, BWV 830), quedant fa menor com a culminació. El més probable és que el https://ca.wikipedia.org/wiki/Concert_itali%C3%A0_%28Bach%29, que és en fa menor i que és la primera peça del Clavier Übung II fos el desenvolupament de la Partita núm. 7. Composició 

   Partita núm. 1 en si bemoll major, BWV 825

   Praeludium, Allemande, Corrente, Sarabande, Menuet I, Menuet II, Gigue

   Partita núm. 2 en do menor, BWV 826

   Simfonia, Allemande, Courante, Sarabande, Rondeaux, Capriccio

   Partita núm. 3 en la menor, BWV 827

   Fantasia, Allemande, Corrente, Sarabande, Burlesca, Scherzo, Gigue

   Partita núm. 4 en re major, BWV 828

   Ouvertüre, Allemande, Courante, Aria, Sarabande, Menuet, Gigue

   Partita núm. 5 en sol major, BWV 829

   Praeambulum, Allemande, Corrente, Sarabande, Tempo di Minuetto, Passepied, Gigue

   Partita núm. 6 en mi menor, BWV 830

   Toccata, Allemanda, Corrente, Air, Sarabande, Tempo di Gavotta, Gigue
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Gambardella/proves/Partites_per_a_teclat_(Bach)&oldid=14858349»