Usuari:Injomar

Willakuy!

Willakuy!

Fitxa
Direcció	Sairah Choque
Protagonistes	Luna: Carolay Rodríguez Cap de producció: Areli Castillo Osorio Enginyer: Angel Campodónico Reporter: Alfredo Choque Entrevistada: Luanca Condori
Director artístic	Carolina Laguna La Rosa
Producció	Producció general: Fàtima Cari - Sairah Choque Productor executiu: Yamys Sadam Huanacuni Assistent de producció: Nora Oliva
Guió	Sairah Choque - Percy Encinas
Música	Danza de las Tijeras "Unu Cajas de Azángaro - Puno"
Dissenyador de so	Alonso Izaguirre
Fotografia	Luis Basurto
Maquillatge	Ana Villavicencio
Dades i xifres
País d'origen	Perú
Estrena	2023
Durada	17 minuts
Idioma original	Castellà Quítxua
Descripció
Tema	Cinema indígena En femení i plural Identitat

Willakuy en llengua quítxua vol dir "noticia"

El curtmetratge “Willakuy!” està dirigit per Sairah Choque i fet l’any 2023, amb una durada de 17 minuts, les llengües parlades en aquest curtmetratge són el castellà i el quítxua. Resumidament, tracta sobre “una periodista que viu sota una gran pressió laboral que li causa ansietat i estrès. Un dia ha de fer una entrevista sense estar preparada, però aconsegueix sortir-se amb la seva parlant quítxua, una llengua que havia oblidat”, tota una reivindicació de la identitat i les llengües de les poblacions indígenes, però també fent presència de la importància de la dona en aquest tema.

Ha estat present a la XVII edició del Festival de Cine Indígena de Barcelona Indifest 2024.

Argument

En el curtmetratge, el primer que ens mostra és una dona peruana de arrels indígenes que porta un moment d’estrès d’insomni, es troba a la seva habitació buscant informació sobre l’insomni, més tard es posa a veure xarxes socials on es mencionen mètodes per poder-li tallar el cabell d’altres tècniques per millorar el físic. Mentre pren una til·la li arriba un missatge sobre un nou treball, una entrevista a la televisió, qui li dona notícia sobre el nou treball li diu a més que és important que llegeixi el guió i li comenta que és molt important que no surti de la pauta del guió que ja li havien enviat. A causa d'haver-se'n anat al llit tard es desperta molt tard i amb les preses s’oblida d’agafar el seu mòbil i les seves claus (s'adona més tard que s’havia oblidat les claus i quan vol tornar ja no podia obrir la porta), però tot i això, decideix anar a l’entrevista.

Durant l’entrevista es comenta que fan un Mega projecte, suposadament per millorar les condicions de la població indígena, població que sembla estar aparentment a favor aparentment a favor del projecte. Fan una trucada l’entrevistador que està amb ells i en deixar que una dona que es trobava allà parlés, s'adonen que no parlava bé l’espanyol sinó que parlava la llengua quítxua (Les llengües quítxues son una família de llengües indígenes d' América del Sud, la seva distribució geogràfica s’estén per la zona occidental a través de diversos països, especialment a la serralada dels Andes), llengua la qual la protagonista en sabia parlar i gràcies a això pot comunicar-se amb ella i fer-li saber de que tractava el Mega projecte.

Quan li comunica això la dona li fa saber que la població que habita aquella zona no està a favor del projecte i que ni tan sols han permès ni volien permetre que aquest projecte es dugui a terme, però li fa saber a l’entrevistadora que li van fer firmar-ho sense tan sols explicar-li en què consistia. Gràcies a la seva llengua nativa a poder haver-se comunicat amb aquella dona, va poder aclarir les coses amb el precursor del Mega projecte i també va poder ajudar al poble quítxua.

Direcció i Guió

Aquest curtmetratge ha estat creat dins del marc del curs "Taller de Guiones Cinematográficos de la Facultat de Letras y Ciencias Humanas de la Universidad Nacional de San Marcos", a càrrec del professor Percy Encinas.

Percy Encinas és especialista en Cultura, Teatre, Literatura i Neuroeducació. Docent del postgrau de la "Universidad Nacional Mayor de San Marcos". Investigador y director de projectes a l' "Asociación Iberoamericana de Artes y Letras"(AIBAL).

La direcció ha estat a càrrec de Sairah Choque, (Puno, Perú), és una comunicadora quítxua, presentadora, locutora de radio y mestra de cerimònies.

El guió ha estat realitzat conjuntament per tots dos.

El Cinema Indígena

Logo video nas aldeias

Aquest curtmetratge s’inclou en el que es denomina “cinema indígena”. Com Paul Henley indica, el terme "mitjans indígenes" va ser introduït per Faye Ginsburg a la dècada de 1980, i van ser afavorits durant els 70 del segle passat pel gran desenvolupament de la tecnologia dels mitjans cinematogràfics. Això va permetre que els que tradicionalment eren els subjectes de les pel·lícules etnogràfiques, es convertissin en els autors de les seves pròpies pel·lícules sobre les seves vides. Resultant en una gran quantitat de projectes per tot el mon. Un dels projectes inicials més important va ser el projecte "Video nas Aldeias" amb el documental d'en Vincent Carelli el 1989. En el Sud global va esdevenir una potent eina de comunicació per molts grups i comunitats, com un mitja de denuncia i de documentació de situacions d’injustícia i d’explotació, per part dels “Estats colonitzadors” sobre les minories indígenes, per demanar els seus drets i exigir les corresponents reparacions.

Organitzacions com alterNativa, fundada al 1986, que promou, protegeix i defensa els drets dels pobles indígenes, conjuntament amb la plataforma especialitzada miradaNativa, son els impulsors de l'Indifest, Festival de Cinema Indígena de Barcelona, que aquest any ha celebrat la seva XVII edició i ja prepara la propera per l'any 2025. Amb la col·laboració de la Coordinadora Llatinoamericana de Cinema i Comunicació dels Pobles Indígenes (CLACPI), que segons ells mateixos "ha impulsado, durante estos casi cuarenta años, cientos de actividades, eventos, procesos e iniciativas ligados a la lucha política por la preservación de la identidad cultural y territorial de los Pueblos Indígenas, así como a lograr el ejercicio pleno del derecho a la comunicación de los Pueblos Indígenas mediante la apropiación de las tecnologías de la comunicación en sus diferentes formatos".

Els pobles Quítxua

Subgrups quechua

Els Quítxua son diferents pobles indígenes presents a la serralada dels Andes i a la Amazonia, que comparteixen l'ús d'una mateixa família de llengües i les seves variants. Es troben de forma discontinua des de Colòmbia fins a Xile, presents a Colòmbia, Perú, Bolívia, Equador, Argentina, i Xile.

Dades demogràfiques

La població Quítxua està al voltant dels 9 milions de persones a tot el continent Sud-americà, sent la més important la del Perú amb més de 5 milions de persones, estant presents a les 23 regions del país.

Segons el cens del 2017, hi havia al Perú 3.799.780 parlants com a primera llengua (13,6 % de la població), el que suposa un augment respecte al cens de 2007 (3.360.331 parlants i el 13,02 % de la població). D'aquests, uns 727.000 vivien a la regió de Lima, d'ells 107.000 al Districte de San Juan de Lurigancho. Mes detall a la informació de Viquipèdia sobre els Quítxua.

Les llengües quítxues

Les llengües quítxues tenen una gran diversitat interna, encara que tant en quítxua com en espanyol es consideren con un sol idioma. La paraula quítxua per un parlant d'aquesta llengua és runa que vol dir "persona". El proto-quítxua va aparèixer, al primer mil·lenni, a la part centre-occidental del Perú i es va diferenciar en dues branques el Quítxua I que es va estendre cap al Nord i el Quítxua II que ho va fer cap el Sud per la vessant pacífica, al Perú l'any 2021 el nombre de parlants que la tenien com llengua materna era de 3.375.682 (13,9% de la població), tot i que al cens de 2017 més de 5 milions de persones s'identifiquen com a ètnicament quítxues. Mes detall a la informació de Viquipèdia sobre les llengües Quítxua.

Dades geogràfiques

El poble quítxua és una societat indígena originari d'Amèrica del Sud, principalment es troba a les regions andines del Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia, Xile i l'Argentina. Són descendents dels antics habitants de l'Imperi Inca, que va ser una de les civilitzacions de l'Amèrica precolombina.

Dades culturals

Entre les diferents societats del poble quítxua, podem trobar als Chopcca, els Chankas, els Huancas, els Huaylas, els Kanas, els Q’ero i els Cañaris.

Antigament, eren un poble basat en agricultors i ramaders, conreadors i criadors d'espècies que no eren conegudes en altres parts del món fins a la colonització, també tenien nombroses tècniques en ceràmica, en teixits, metal·lúrgia, arquitectura, medicina i agricultura constituint una complexa civilització que va ser part central de l'Imperi Inca.

Els problemes de les comunitats indígenes al Perú

Mineria a Perú

Des de la colonització i posteriorment amb la independència dels diferents països sud-americans, el principal problema sempre ha estat la discriminació dels pobles indígenes pels colonitzadors i pels estats postcolonials creats posteriorment. A més de negar-los els seus drets i explotar-los, se’ls hi han arrabassat i sobre-explotat les seves terres sense tenir-los mai en compte. Per això han sorgit una important quantitat d’organitzacions que lluiten per defensar els seus drets i per denunciar les seves problemàtiques socials i territorials al mon sencer.

Un dels problemes més importants és el de la utilització dels seus territoris sense el seu coneixement ni aprovació i sense respectar les seves maneres de entendre la vida. Aquesta és una de les denuncies que el curtmetratge Willakuy! està donant a conèixer.

Respecte al Perú podem trobar informació a IWGIA al seu informe “El Mundo Indígena 2024: Perú”, on es dona informació sobre les concessions mineres existents, que suposen el 47,8% del territori de les comunitats indígenes, i dels conflictes que generen, tant territorials com socioambientals, tot i que el Perú va subscriure i ratificà el “Convenio sobre Pueblos Indígenas 169 de la Organización Internacional del Trabajo (OIT)” i també votà favorablement la “Declaración de la ONU sobre los Derechos de los Pueblos Indígenas” l'any 2007.

Informació sobre els riscos que pateixen les comunitats indígenes es pot trobar a Mongabay al seu article sobre els "Cuatro puntos claves para conocer los riesgos que sufren las comunidades indígenas en la frontera peruana", de la situació de precarietat en la que viuen al article "Comunidades indígenas en el Perú: diversidad, desigualdad y pandemia" de Gonzalo Bueno, César García i Jesús Gutiérrez i dels problemes derivats dels canvis de la legislació forestal al article de Nacions Unides "Perú: las reformas de la legislación forestal amenazan la supervivencia de los pueblos indígenas, advierte experto de la ONU".

Bibliografia

Henley, Paul (2020). 7 The subject as author: Indigenous media and the Video nas Aldeias project. In Beyond observation: Ahistory of authorship in etnographic film (pp. 197-220). Manchester University Press