Quítxua I

Quítxua I

Tipus	família lingüística
Ús
Parlants nadius	750.000
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua
Codis
Glottolog	quec1386

Quechua I, conegut també com o Quítxua Wáywash, o Quítxua B, és una de les dues branques o grups genealògics de les llengües quítxues. Està composta per una gran diversitat de varietats lingüístiques distribuïdes en la serra del centre del Perú, en els departaments de Áncash, Huánuco, Pasco, Junín i Lima.

Aquest Quítxua I es diferencia del Quítxua II per l'ús de vocals allargades i en diversos morfemes. Segons els lingüistes Torero i Carranza, són més antics que el Quítxua II.

Classificació

El quítxua de Pacaraos és la varietat més divergent del Quítxua I; en els primers treballs de Torero va ser considerada dins de la subbranca A del Quítxua II, el grup "de transició", però posteriors treballs d'Adelaar i Taylor la van permetre situar en la branca I.

El grup restant i majoritari, les llengües quítxues centrals en sentit estricte, conformen un continu dialectal amb isoglosses que no permeten dividir en àrees discretes. En el seu treball inicial, Torero (1964) va delinear vuit varietats dialectals:

Huaylas

Conchucos

Huayhuash occidental

estès per la conca alta del riu Pativilca

Huayhuash mitjà

estès per la conca alta del riu Huaura i la del riu Chaupihuaranga

Huayhuash oriental

Estès des del sud de la província d'Ambo fins a la província de Tarma, passant per l'altiplà de Bombó.

Vall del Mantaro

Huánuco-Marañón

Huánuco-Huallaga

Posteriorment (1974), Torero presenta dues maneres d'agrupar aquestes llengües. La primera, en relació a la seva proximitat als dialectes més extrems, el del Carreró de Huaylas i el huanca, de nominant a tots dos grups com Wáylay i Wánkay respectivament. Tots dos es diferenciarien en la pluralització dels verbs. Paral·lelament, presenta cinc zones amb base en la intercomunicació dels parlants:

• Zona 1: Ancash-Conchucos (Wáylay)
• Zona 2: Alt Marañón-Alt Huaura-Alt Huallaga (Intermedi entre Wáylay i Wánkay)
• Zona 3: Yaru
• Zona 4: Jauja-Huanca
• Zona 5: Huangáscar-Toparà (eventualment sumida en el quítxua de Yauyos)

Comparació dels grups de clasificaciónde els quítxues centrals de Torero

Wáylay / Wánkay	Zona de intercomprensión	Dialectes en Torero 1964	Dialectes per codi ISO/DIS 639-3
Wáylay	Zona 1: Dialectes Huaylas-Conchucos	Huaylas	Huaylas (qwh)
		Conchucos	Corongo (qwa)
			Sihuas (qws)
			Conchucos nord (qxn)
			Conchucos sud (qxo)
			Huamalíes (qvh)
Wáylay/Wánkay	Zona 2: Dialectes Alt-Pativilca-Alt Marañón-Alt Huallaga	Huayhuash occidental	Chiquián (qxa)
			Cajatambo-Lima nord (qvl)
		Huánuco-Marañón	Margos-Yarowilca-Lauricocha (qvm)
Wánkay		Huánuco-Huallaga	Huallaga (qub)
			Panao o Pachitea (qxh)
Wánkay	Zona 3: Dialectes Yaru	Huayhuash mig	Alt Huaura
			Chaupihuaranga (qur)
			Santa Ana de Tusi (qxt)
		Huayhuash oriental	Ambo o San Rafael-Huariaca (qva)
			Junín Nord (qvn)
	Zona 4: Dialectes Jauja-Huanca	Vall del Mantaro	Huaylla Wanka (qvw)
			Jauja Wanka (qxw)
	Zona 5: Dialectes Huangáscar-Toparà		Yauyos (qux)
			Chincha (qxc)

Intel·ligibilitat mútua

La gran diversitat d'isoglosses acumulades en aquesta zona produeix una gran complexitat entorn del grau de comprensió mútua entre els diversos lectos que la componen.

Segons els treballs de Torero anteriors a 1974, el conjunt de les zones 1, 2 i 3 és altament divergents amb les zona 4 així com amb la 5, per la qual cosa no podrien sumir-se en una sola llengua estàndard o en algun interlecte al conjunt waywash o almenys a les quatre primeres zones. Entre les zones 4 i 5 tampoc hi ha una bona intel·ligibilitat mútua.

Respecte al primer conjunt (1, 2, 3), la intercomprensió d'aquests sistemes és dels més complexos de la família quítxua.