Vés al contingut

Usuari:Jferralla/esborrany

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

> Esborrany per a millorar l'article sobre Irene Solà <<

Irene Solà Sàez

[modifica]

Irene Solà Sàez (Malla, 17 d'agost de 1990) és una poeta, escriptora i artista catalana.[1]

Biografia

[modifica]

Va estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona i va cursar un màster en literatura, cinema i cultura visual a la Universitat de Sussex.[2] Ha viscut a Barcelona, Reykjavík, Brighton (Anglaterra) i Londres.[3]

Obra literària

[modifica]

S'inicia en la literatura escrivint narrativa breu i poesia. L'any 2012 surt a la llum el seu poemari Bèstia, guanyador del 48è Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits i publicat per l'editorial Galerada. El jurat del guardó en va destacar la poesia «suaument violenta, colpidora i tènue», plena d'idees i amb «incorporacions d'objectes aparentment impoètics», en un «univers surrealista molt suggerent i ben sostingut». Aquest poemari ha estat traduït a l'anglès, l'italià i el castellà.[2][4]

L'any 2018 publica Els dics, una novel·la en què es teixeixen múltiples relats ideats per la seva protagonista sobre les seves relacions i el seu entorn. L'any següent guanya el Premi Anagrama de novel·la en català amb l'obra Canto jo i la muntanya balla,[5] que també li mereixerà, entre d'altres guardons, el Premi de Literatura de la Unió Europea.[6][7][8] L'obra ha venut més de quaranta-sis mil exemplars en català i s'ha traduït a una vintena d'idiomes, incloent-hi l'alemany, l'anglès, el basc, el danès, el francès, l'hongarès, l'italià, el lituà, el polonès o el castellà, en què ha venut més de dotze mil exemplars.[9][10]

La seva última novel·la és Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, una obra que ressegueix les històries d'un llinatge femení i maleït de les Guilleries on apareixen caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, bruixes, maquis, fantasmes i dimonis.[11]

La crítica ha acollit molt positivament l'obra literària de Solà, sobretot les seves dues últimes novel·les, destacant-ne aspectes com ara la coralitat, el protagonisme de la naturalesa i el món rural, l'interès pel fet narratiu mateix o un estil proper al realisme màgic.[2][12][13] La seva figura és considerada de manera unànime una de les veus de referència de la literatura catalana actual.[11]

Obra artística

[modifica]

A més de l'activitat literària, ha conreat les arts visuals. Entre les galeries i les mostres on ha exposat la seva obra, de manera individual o col·lectiva, figuren el centre d'art ACVic de Vic, el Museu de l'Empordà, la Biennal d'Art Contemporani Català, el centre d'arts visuals Can Felipa, la Sala d'Art Jove, la Fundació Tàpies, el Festival Loop, el CCCB, el Museu de l'Art de la Pell, el Centre d'Art la Panera de Lleida, el Bòlit de Girona o el MAC de Mataró.[14][15][16][17] En el pla internacional, ha exposat a la Galeria José de la Fuente (Santander), a la Galeria Whitechapel (Londres), a Jerwood Arts (Londres) i a la Biennal d'Art Contemporani JCE.[18][19]

Col·laboració amb mitjans de comunicació

[modifica]

Solà també ha estat col·laboradora assídua en diversos mitjans de comunicació, com ara La Llança, la revista Time Out Barcelona o La Vanguardia, on publica una columna quinzenal.[3][18]

Obra publicada

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • Bèstia (Barcelona: Galerada, 2012)

Narrativa

[modifica]
  • Els dics (Barcelona: L'Altra Editorial, 2018)
  • Canto jo i la muntanya balla (Barcelona: Anagrama, 2019)
  • Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Barcelona: Anagrama, 2023)

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rivera, Jordi. «Irene Solà: "Canto jo i la muntanya balla"». La Bellesa, blog cultural, 01-08-2019. [Consulta: 10 febrer 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Irene Solà». Lletra: La literatura catalana a Internet.
  3. ↑ 3,0 3,1 Piera, Marc Farràs. «Irene Solà, set tota la vida», 04-09-2018. [Consulta: 10 febrer 2024].
  4. ↑ «Shearsman Books 2017 Titles | Alphabetical by Author», 15-08-2020. [Consulta: 10 febrer 2024].
  5. ↑ Geli, Carles «Irene Solà guanya el Llibres Anagrama de novel·la amb una fantasia rural». El País [Madrid], 21-01-2019. ISSN: 1134-6582.
  6. ↑ «European Union Prize for Literature announces 2020 laureates | EU Prize for Literature». [Consulta: 10 febrer 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Irene Solà, Premi de Literatura de la Unió Europea 2020». [Consulta: 10 febrer 2024].
  8. ↑ «Sento jo i la muntanya parla». [Consulta: 10 febrer 2024].
  9. ↑ «Cerca d'obres d'Irene Solà al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya». [Consulta: 10 febrer 2024].
  10. ↑ «Irene Solà: “Se puede ser contemporáneo desde tu pueblo” - Ultime Notizie», 11-04-2021. [Consulta: 10 febrer 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres - Solà, Irene - 978-84-339-0513-0». [Consulta: 10 febrer 2024].
  12. ↑ «Irene Solà». Lletra: La literatura catalana a Internet.
  13. ↑ «Faberllull». [Consulta: 10 febrer 2024].
  14. ↑ «Irene Solà: CV», 24-06-2021. [Consulta: 10 febrer 2024].
  15. ↑ «A=A, B=B». [Consulta: 10 febrer 2024].
  16. ↑ «Pantalla CCCB, un mes un artista. Irene Solà. Videocreació online y presencial | Vídeos | CCCB». [Consulta: 10 febrer 2024].
  17. ↑ «SIRENA.», 14-05-2022. [Consulta: 10 febrer 2024].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Autores: Irene Solà Sáez» (en castellà). [Consulta: 10 febrer 2024].
  19. ↑ «Jerwood Staging Series, Slant - for the Unsettling» (en anglès britànic). [Consulta: 10 febrer 2024].
  20. ↑ «Sento jo i la muntanya parla». [Consulta: 10 febrer 2024].
  21. ↑ «Solà wins Nota Bene Prize for 'paean to Catalan culture'» (en anglès). [Consulta: 10 febrer 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Jferralla/esborrany&oldid=33084639»