Sabalites longirhachis

Sabalites longirhachis és el terme parataxonòmic que inicialment es va utilitzar per anomenar un tipus de fòssils de fulles de palmera del Cretaci superior (Santonià superior–Maastrichtià) trobats en diferents localitats dels Pirineus catalans, França, Àustria i Romania^[1]^[2]^[3]^[4]. Les referències més antigues d'aquests fòssils de fulles de palmera són dels treballs que van realitzar Franz Unger el 1850^[5] i Gaston de Saporta i Antoine-Fortuné Marion el 1885^[2] a partir dels materials recuperats de la conca de Neue Welt (Àustria) i de la localitat de Fuveau (Aix-en-Provence, França). La majoria de fòssils de Sabalites consisteixen en impressions o adpressions parcials de làmines. No obstant, les superfícies margoses amb petjades de titanosaure dels jaciments de Fumanya conserven els exemplars més complerts, que inclouen làmines quasi senceres amb el pecíol.

Descripció

Les fulles de Sabalites tenen forma oval-lanceolada i són costapalmades. Les làmines no estan dividides. Amiden entre 43 i 75 cm de longitud i entre 10 i 41 cm d'amplada. Estan formades per entre 25 i 30 parells de segments fol·liars oposats, induplicats i fusionats. Els segments emergeixen formant angles aguts d'un eix central robust anomenat "costa". Aquesta estructura és una prolongació del pecíol que forma l'eix central de la làmina, és ample de la base i acabada en punta. Els pecíols amiden entre 44 i 53 cm de longitud. Cada segment presenta un nervi central i varis nervis paral·lels de fins a quatre ordres menors a cada costat. Les cutícules de l'anvers i del revers presenten cèl·lules elongades. Els estomes són tetracítics i es troben a la cutícula del revers de les fulles.

Altres òrgans

yjyjyjyjryjyr

Paleoecologia

hjyjtjtjtjtjyjr

Referències

↑ Marmi, J., Gomez, B., Martín-Closas, C., «Presencia de macrorestos parautóctonos de Sabalites cf. longirhachis (Unger, 1850) Kvaček & Herman, 2004 en facies parálicas del Cretácico Superior del Pirineo oriental». Revista Española de Paleontología, vol. 23, 2008, pàg. 7–14.
↑ ^2,0 ^2,1 Saporta, G. de, Marion, A.-F.,. L’évolution du règne végétal. Les Phanérogames, tome 2. Bibliothèque Scientifique Internationale. París: Félix Alcan Editeur, 1885, p. 247.
↑ Kvaček, J., Herman, A.B., «Monocotyledons from the Early Campanian (Cretaceous) of Grünbach, Lower Austria». Review of Palaeobotany and Palynology, vol. 128, 2004, pàg. 323–353.
↑ Popa, M.E., Kvaček, J., Vasile, S., Csiki-Sava, Z., «Maastrichtian monocotyledons of the Rusca Montană and Haţeg basins, south Carpathians, Romania». Review of Palaeobotany and Palynology, vol 210, 2014, pàg. 89–101.
↑ Unger, F.,. Genera et species plantarum fossilium. Academia Caesareae Scientiarum,. Vindobonae: Wilhelm Braumueller, 1850, p. 627.

Aquesta és una pàgina de proves de Jmarmi. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

[1] Marmi, J., Gomez, B., Martín-Closas, C., «Presencia de macrorestos parautóctonos de Sabalites cf. longirhachis (Unger, 1850) Kvaček & Herman, 2004 en facies parálicas del Cretácico Superior del Pirineo oriental». Revista Española de Paleontología, vol. 23, 2008, pàg. 7–14.

[:0-2] 2,0 ^2,1 Saporta, G. de, Marion, A.-F.,. L’évolution du règne végétal. Les Phanérogames, tome 2. Bibliothèque Scientifique Internationale. París: Félix Alcan Editeur, 1885, p. 247.

[3] Kvaček, J., Herman, A.B., «Monocotyledons from the Early Campanian (Cretaceous) of Grünbach, Lower Austria». Review of Palaeobotany and Palynology, vol. 128, 2004, pàg. 323–353.

[4] Popa, M.E., Kvaček, J., Vasile, S., Csiki-Sava, Z., «Maastrichtian monocotyledons of the Rusca Montană and Haţeg basins, south Carpathians, Romania». Review of Palaeobotany and Palynology, vol 210, 2014, pàg. 89–101.

[5] Unger, F.,. Genera et species plantarum fossilium. Academia Caesareae Scientiarum,. Vindobonae: Wilhelm Braumueller, 1850, p. 627.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]