Usuari:Jolle/traduccions/Obotrites

El Obotrites o Obodrites (alemany Abodriten, polonè Obodrzyci), també sovint anomenats com Abotrites, o Abodrites, fou una confederació de tribus eslaves occidentals medievals dins del territori dels moderns Mecklemburg i Holstein a Alemanya del nord (vegeu Eslaus polabis).[1] Durant dècades foren aliats de Carlemany en les seves guerres contra els saxons germànics i els eslaus veleti. El 798 el príncep obodrita Droko, o Drasko (llatí Thrasco), va derrotar als saxons a la batalla del riu Swentana. Els saxons encara pagans foren dispersats per l'emperador, i part de la seva anterior terra al Holstein al nord de l'Elba es va atorgar als obotrites el 804, com a recompensa per la seva victòria. Això no obstant no va tenir gaire efecte a causa d'una posterior invasió dels danes.
Història
[modifica]Com aliats dels reis carolingis i l'imperi dels seus successors otonians, els obotrites van lluitar des de 808 al 1200 contra els reis de Dinamarca, que desitjaven governar la regió de la mar Bàltica independentment de l'imperi. Però quan les oportunitats sorgien, per exemple a la mort d'un emperador, procuraven augmentar el seu poder; el 983 Hamburg era destruït pels obotrites sota el seu rei, Mstivoj. De vegades recaptaven homenatge dels danesos i saxons. Sota la direcció de Niklot, van resistir un assalt cristià durant la Croada Wenda.
Els missioners alemanys com sant Vicelí convertiren als obotrites al cristianisme. El 1170 van admetre la sobirania del Sacre Imperi Romanogermànic que va comportar la germanització i assimilació durant els següents segles. Tanmateix fins a finals del segle XV que molts pobladora de l'àrea obotrítica encara parlaven dialectes eslaus (polabi), encara que posteriorment la seva llengua va canviar a l'alemany. La llengua polàbia va sobreviure fins al començament del segle XIX en el que és ara l'estat alemany de Baixa Saxònia.[2]
D'altra banda part dels obotrites va emigrar al sud i es va instal·lar a la plana Pannònia, on el comtat medieval Bodrogiensis del regne d'Hongria va agafar el nom d'aquest poble.
Tribus de la confederació Obotrítica
[modifica]El Geògraf Bavarès, un document medieval anònim compilat a Regensburg el 830, conté una llista de les tribus d'Europa centro-oriental a l'est de l'Elba. La llista inclou els nortabtrezi (obotrites) amb 53 civitates .
Adam de Bremen s'hi referia com els reregi a causa del seu lucratiu emporium comercial de Reric. En comú amb uns altres grups eslaus, eren sovint descrits per fonts germàniques com wends.
Les tribus principals de la confederació Obotrítica foren:[3].
- Els obotrites propis (de la Badia de Wismar al llac de Schwerin);
- Els wagris (l'Holstein oriental que era part del ducat de Saxònia;
- Els warnowis (al Warnow superior i Mildenitz);
Altres tribus associades amb la confederació inclouen:
- Els linons prop de Lenzen,
- Els travnjans (travnjane) prop delTrave,
- Els drevans (drevani) al Hannover wendici el nord de l'Altmark.[4]
Llista de líders obotrites
[modifica]
- Per als governants posteriors cal consultar la llista de ducs de Mecklemburg
- Witzlau I (mort vers 700)
- Aribert I (700 - 724)
- Aribert II) (724 - 747)
- Witzlau II (747 - 795)
- Drożko (795 - 808)
- Slavomir (810 - 818) (aliat de l'Imperi Franc. El 816 es va unir a una rebel·lió dels sòrabs. Finalment fou capturat i abandonat per la seva pròpia gent, sent substituït per Ceadrag el 818).
- Ceadrag (Czedrag) (818 - després de 826) (aliat de l'Imperi Franc. Es va rebel·lar contra els franc amb aliança amb els danesos, però més tard es va reconciliar amb els carolingis)
- Selibur ?
- Nakon (954 - 966)
- Mstivoj (966 - 995)
- Miecislau III (919 - 999) (el 995 fou derrotat per l'emperador Otó III)
- Mstislav (996 - 1018)
- Udó (Przybigniew) ( 1018 - 1028)
- Ratibor (1028 - 1043)
- Gottschalk (1043 - 1066) [5]
- Budivoj (1066)
- Kruto (1066-1069)
- Budivoj (1069)
- Kruto (1069-1093)
- Enric (príncep obotrita) (1093 - 1127)
- Canut Lavard (1128 - 1131), rei per concessió de l'emperador
- Niklot (1090 - 1160), rei 1131-1160, posteriorment "ducs de Mecklemburg"
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- Herrmann, Joachim. Die Slawen in Deutschland. Berlín: Akademie-Verlag GmbH, 1970. (alemany)
- Turasiewicz A., Dzieje polityczne Obodrzyców od IX wieku do utraty niepodległości w latach 1160 - 1164, Warszawa 2004, ISBN 83-88508-65-2 (polonès)
- Thomas Nugant, The History Of Vandalia a Google Books</ref>
Enllaços Externs
[modifica]