Usuari:Jordi Lafuente/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Jordi Lafuente. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La videodansa és un art interdisciplinari a cavall entre les arts escèniques, concretament la dansa, i les audiovisuals, mitjançant el vídeo, que crea obres coreogràfiques específicament per a la pantalla. Dintre de la dansa se'n considera un gènere al mateix nivell que l'espanyola, el clàssic, el neoclàssic, el contemporani i la dansa-teatre.[1][2]
Caracterìstiques
[modifica]L'espai de creació de la videodansa es l'espai de filmació com en la dansa pel teatre es l'escenari. En aquest espai es desenvolupa una coreografia que fusiona l'espai, el temps i el moviment que és propi de la mateixa dansa amb els que són propis del mitjà de filmació i el muntatge, creant una peça que només pot existir en aquest espai.[3]
No s'ha de confondre la videodansa amb la filmació d'un espectacle de dansa ni amb el documental sobre dansa. S'ha de distingir entre la filmació que és merament documental, encara que s'utilitzin diferents enquadraments o focals només amb motius estètics i la filmació on el vídeo forma part, com la mateixa dansa o la música, de la dramatúrgia de la peça, es a dir, el vídeo és part o enriqueix la dansa, com la dansa es part o enriqueix el vídeo.
Les obres de videodansa s'interessen per la relació del moviment dels ballarins amb la càmera, utilitzant especialment recursos de vídeo que generin nou sentit o complementin l'expressió de la coreografia, com la creació d'imatges que no es poden aconseguir en una interpretació en directe: zooms, detalls, angles concrets, alentiments, acceleracions, repeticions i diferents manipulacions espai-temporals que d'altra manera són impossibles de mostrar a l'espectador. Aquestes obres poden ser narratives, abstractes o experimentals i dels més diversos estils.[4]
La videodansa trenca amb la natura efímera de la dansa com a art escènica, i permet que cada visionat sigui idèntic, en vegi on vegi. Permet una més fàcil difusió de la dansa, ja que pot ser visualitzat més econòmica i fàcilment a festivals, des de casa o per Internet. També es pot combinar una obra de videodansa amb un espectacle de dansa en directe o fins i tot amb els mateixos intèrprets.[4]
En una peça de videodansa, normalment trobem dos persones provinents de dos arts diferents que treballen en col·laboració: Per una part el coreograf, expert en dansa, que treballa en la creació de la coreografia dels ballarins i per altre part el videoartista, expert en vídeo, que treballa en els moviments de càmera i la manipulació de la imatge. Entre tots dos troben una tercera dimensió que és pròpia dels arts interdisciplinaris i que no es troba ni en la dansa ni en el vídeo: la relació i nutrició entre ambdues arts.
Història
[modifica]La historia de la dansa gravada es remunta als mateixos inicis del cinema on els primers films de Georges Méliès o Segundo de Chomón, tenen coreografies simples. No és així amb el que definim en aquest article com a videodansa.
Una de les primeres autores en donar a la filmació un pes fonamental en el global de la narrativa va ser Maya Deren. Entre les seves obres més destacades trobem Meshes of the Afternoon (1943) [5], At Land (1944) [6] o A Study in Coreography for Camera (1945)[7]. En aquesta darrera, que té la relació més clara amb la videodansa, l'artista experimental utilitza els canvis d'angle i focal en la filmació i els canvis d'escenari durant la dansa (que serien impossibles de fer en directe), com a part de la narrativa i dramatització de la peça.
Més tard Charles Atlas i el creador de dansa contemporània Merce Cunningham fan l'obra Blue Studio (1976) que podem veure en el tribut del videoartista Nam June Paik a Merce Cunningham Merce by Merce by Paik (1978)[8].
Als anys 90 hi han dos artistes de gran importància per la videodansa. Per una banda tenim al belga Walter Verdin que va realitzar, junt a la coreògrafa Anne Teresa de Keersmaeker, Monologue by Fumiyo Ikeda (1989)[9] o Ottone/Otonne I i II (1991) [10] i amb el coreògraf Wim Vanderkeybus les obres Roseland (1991)[11] i La Mentida (1992-1993)[12].
Per altre banda, la parella Nicole i Norbert Corsino van evolucionar de la dansa al vídeo i es van convertir en un dels casos on el coreògraf i videoartista coincideix a la mateixa persona. D'aquest tàndem, un dels màxims exponents de la videodansa actual, van néixer les obres Marsella, Trieste, Rótterdam, Riga, Lisboa, Vigo[13] i Vancouver, que formen part del projecte Circumnavigation (1992-1994) on els artistes fan una lectura poètica, per mitjà del moviment del cos, de l'ambient marítim d'aquestes ciutats. Més tard produirien la peça Totempol (1995)[14] on es comença a veure el gradual desplaçament posterior cap a la relació dansa-vídeo-ordinador.
En aquesta línea trobem l'artista Scott deLahunta, director del laboratori de cos, moviment i tecnologia Transdance[15]. També el treball Biped (1999) de Paul Kaiser i Merce Cunningham crea una coreografia electrònica amb animacions projectades sobre una pantalla transparent que fa que les imatges d'ordinador flotin entre la dansa dels ballarins a escena[16].
A una de les últimes creacions dels Corsino, Signs, Surfaces and the instant (2014)[17], els artistes aposten per la creació interactiva on transposen la dansa a la esfera virtual recreant els moviments amb mapes de gràfics i cal·ligrafia oriental al museu Aurora de Shanghai[18].
Els últims treballs d'en Paul Kaiser on utilitza tecnologia 3D en les filmacions ens recorden que en paral·lel amb la videodansa es desenvolupa la mateixa tecnologia de filmació ampliant les possibilitats creatives[19]. Les diferents formes d'interacció de la videodansa; primer com a interacció dansa-vídeo, després com a dansa-vídeo-ordinador i dansa-ordinador i finalment amb la interacció dansa-ordinador-públic fa pensar que és tracta d'un llenguatge que encara té molt a dir.
Principals autors
[modifica]| Nom | Any | Nacionalitat | Enllaç extern | Comentaris |
|---|---|---|---|---|
| Maya Deren | 1917-1961 | Russa | http://www.algonet.se/~mjsull/ | No existeix una entrada en català a la viquipedia |
| Merce Cunningham | 1919-2009 | Estatunidenc | http://www.mercecunningham.org | |
| Walter Verdin | 1953 | Belga | http://www.walterverdin.com/ | Només existeix una entrada a la wiki Holandesa |
| Nicole Corsino | 1965 | Francesa | http://www.nncorsino.com/en/ | |
| Norbert Corsino | Francès | http://www.nncorsino.com/en/ | No hi ha cap entrada a cap wiki | |
| Douglas Rosenberg | Estatunidenc | http://www.art.wisc.edu/art/people/faculty-staff/4d-video-faculty/douglas-rosenberg/ | No hi ha cap entrada a cap wiki |
Relació amb altres disciplines
[modifica]Amés dels autors que s'han dedicat específicament a la videodansa, trobem d'altres que han treballen en diferents disciplines que són properes i s'han influenciat i creat influencies a la videodansa. Aquestes obres formen part de la dimensió de la videodansa i serveixen per entendre la capil·laritat dels seus límits.
Entre els exemples de peces properes o relacionades amb la videodansa encara que els autors es classifiquin en altres disciplines tenim la pel·lícula Dancer in the Dark (2000) del director Lars von Trier amb la cantant Björk que pertany al gènere de Cinema musical i el Videoclip de Spike Jonze Drop (1996)[20] o el del grup OK Go (es) I won't let you down (2014)[21].
També hi han relacions amb la dansa-teatre com en el cas de la coreògrafa Pina Bausch, a la pel·lícula El Lamento de la Emperatriz (1990) dirigida per ella mateixa o a la pel·lícula Pina (2011) que tracta sobre la seva obra, com també amb el teatre físic del grup DV8 (es) i la pel·lícula The Cost of Living.
Per últim trobem relacions d'una forma natural en el videoart com en l'obra Tango (1980) [22] del videoartista Zbigniew Rybczyński (es) i en el camp de l'animació amb la peça de l'animador Norman McLaren (es) Ballet Adagio (1971)[23] i amb Thought of You[24] de Ryan Woodward.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Claudia Rosiny, Vidéodantz, Panorama einer intermedialen Kunstform, Theatrum Elveticum, Chronos, 1999 (alemany)
- ↑ Diccionari del teatre a les Illes Balears, L'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 9788484158325 (català)
- ↑ Douglas Rosenberg, Video Space: A Site For Choreography, Essay Text online (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 Karen Schupp, Studying Dance, Human Kinetics, 2014. ISBN 9781492503262 (anglès)
- ↑ Maya Deren, Meshes of the Afternoon, 1943, clip vídeo online
- ↑ Maya Deren, At Land, 1944, [1]
- ↑ Maya Deren, A Study in coreography for camera, 1945, clip vídeo online
- ↑ Nam June Paik, Merce by Merce by Paik, 1976, clip online
- ↑ Anne Teresa de Keersmaeker, Monologue by Fumiyo Ikeda, 1989, informació online
- ↑ Anne Teresa de Keersmaeker, Ottone/Otonne I i II, 1991, informació online
- ↑ Wim Vanderkeybus, Roseland, 1991, informació online
- ↑ Wim Vanderkeybus, La Mentira, 1991, informació online
- ↑ n+n Corsino, Circumnavigation-Vigo, 1993, informació online
- ↑ n+n Corsino, Totempol, 1995, informació online
- ↑ Scott deLahunta, Transdance, pàgina del projecte
- ↑ Paul Kaiser, Biped, informació online
- ↑ n+n Corsino, Signs, Surfaces and the instant, 2014, [2]
- ↑ n+n Corsino, Signs, Surfaces and the instant al museu Aurora, 2014, [3]
- ↑ Paul Kaiser, After Ghostcatching, 2010, [4]
- ↑ Spike Jonze, Drop, 1996, [5]
- ↑ OK Go, I won't let you down, 2014, [6]
- ↑ Zbigniew Rybczyński, Tango, 1980, [7]
- ↑ Norman McLaren, Ballet Adagio, 1971, [8]
- ↑ Ryan Woodward, Thought of You, 2010, [9]
Bibliografia
[modifica]- Video-Dansa a Catalunya, Canal Dansa, 1992. (català)
- Dansa: noves tendències de la coreografia catalana, Diputació de Barcelona, 1994. ISBN 9788477943242 (català)
- Contrapeso. La video danza, o la coreografía de la mirada, Alejandra Toro, Universidad del Valle, Colombia, 2014. article online (castellà)
Enllaços externs
[modifica]- Maya Deren Forum(anglès)
- Merce Cunningham(anglès)
- Wim Vanderkeybus(anglès)
- Nicole i Norbert Corsino(anglès)
- Making Video Dance: A Step-by-Step Guide to Creating Dance for the Screen de Katrina McPherson (anglès)
- Selecció de vídeos Generalitat de Catalunya (català)
- Més vídeos Generalitat de Catalunya (català)
- Contrapeso de Cassio Carvalho, creació de videodansa(bretó)
- Pàgina oficial del grup de teatre físic DV8(anglès)
- Breu historia de la videodansa a Argentina(castellà)
- Lloc web amb informació i vídeos sobre la videodansa(castellà)