Usuari:Jordi Montanyà i Rifà/proves/Maïs Jorba Nadal
Maïs Jorba i Nadal, Maïs (Barcelona desembre de 1959) és una escultora i artista catalana que resideix a Barcelona.
Inicià la seva carrera artística amb la tècnica de l'esmalt i un cop exhaurides les possibilitats d'aquesta tècnica transita cap al ferro, el bronze i la pedra ara ja com a tècniques d'expressió del seu concepte escultòric.
Escultures a l'espai públic i privat
[modifica]L'artista té obres a Barcelona, Sant Pere de Vilamajor, a l'illa Sherkin de West Cork , entre altres llocs. Entre les escultures d'interès ubicades al Museu del Barça, per exemple, hi ha una obra seva, El primer gest una peça de ferro i esmalts al foc. 2000.
Aquesta és una pàgina de proves de Jordi Montanyà i Rifà. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Maïs Jorba Nadal 1959 |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació professional | Escola d'Arts i Oficis La Llotja |
Activitat | |
Art | escultura |
Obres destacables | |
Lloc web | Mais.cat [1] |
Ha participat en certàmens internacionals com (1987 i 1992), la (1987), ñla (1987), la (1988 i 1993) i la(1988).
Biografia
[modifica]Estudià a la Facultat de Farmàcia de Barcelona.[1] En un principi es dedicà a l'esmalt, però als anys 1990 inicia el seu treball escultòric en tota mena de materials.
El 1986 va dur a terme a la Galeria Àmbit la seva primera exposició individual. prèvia als treballs amb forjat industrial que li proporcionarien un enorme èxit de crítica al cap d'uns anys. Va exposar una sèrie de peces de fusta, definides per una forma singular de recollir la llum en volumetries que derivaven de les seves vetes, i unes lones frunzides monumentals que penjaven de les parets com masses de plecs i volums inflats. Les seves estructures minimalistes, concentrades i introspectives, van adquirir una importància fonamental al llarg dels anys vuitanta com a emblema de la nova escultura espanyola, en paral·lel al desenvolupament coetani de la nova escultura britànica. A més de ser present a les col·leccions públiques i privades més importants de l'Estat espanyol, va ser Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1988, va participar en les edicions del 1987 i el 1992 de la Documenta de Kassel, a les Biennals de Venècia del 1988 i el 1993 i, des del 1987, disposa d'una obra pública permanent a la ciutat de Münster, fruit de la seva participació d'aquell any en l'«Sculpture Project», la convocatòria mundial més important en el seu gènere.[2]
Obra
[modifica]En les seves primeres obres s'observa una clara influència de Constantin Brâncuşi i del postminimalisme.[3] El 1984-1985 comença a utilitzar tècniques de forjat industrial, posteriorment ha anat realitzant obres en altres dimensions: estructures tancades en recintes arquitectònics, gàbies obertes minimalistes, estructures tubulars que abracen objectes…, sovint recorrent a formes pròpies de la natura o la vida domèstica[4][5] i utilitzant materials com el ferro i el vímet per a expressar els seus suggeriments, sensacions i records, i sobretot per explorar la relació entre l'artista i l'espai i els materials.[6]
Ha sigut premiada amb el Premio Nacional de Artes Plásticas el 1988[7] i el Premio CEOE a las artes (1996). Fou seleccionada per l'Skulptur Projekte de Münster de 1987 i per la Documenta de Kassel del mateix any i de 1992.[8] El 1987 també va participar en la XIX Biennal Internacional de São Paulo, i l'any següent la seva obra es va poder contemplar al Carnegie International de Pittsburgh i a la Biennal de Venècia, on participà per segona vegada l'any 1993.[9] La primera exposició retrospectiva del seu treball tingué lloc al Museu Reina Sofia l'any 1992, i a partir de llavors ha exposat en múltiples indrets d'Europa, Amèrica i Àsia.[4]
D'altra banda, ha col·laborat amb arquitectes, en diverses ocasions, per projectes d'exterior: José Acebillo, Ignacio Linazasoro, Hans Hollein, Ignasi Sánchez Domènech, Rafael Moneo, Francisco Torres, Javier Romero i Guillermo Vázquez Consuegra.
Exposicions destacades
[modifica]Selecció d'exposicions individuals:[10]
- 1982. La Caixa, Vilafranca del Penedès, Barcelona
- 1985. Ceràmiques Modest Cuixat i Carles, Sala la Caixa, Barcelona
- 1986. Maïs. Galeria Àmbit, Barcelona
- Biennal de l'Art Eurasiàtic, Ankara, Turquia
- 1987. "Enameling International II", Coburg, Alemanya
- 1988. "Monòlegs", Espais Centre d'Art Contemporani, Girona
- 1990. Enamel sculpture, Hall Dawnielle, University of California, Berkeley , Califòrnia, USA
- 1991.
- 1992.
- 1993.
- 1996.
- 1997.
- 1999.
- 2000.
- 2001. Palais le Verdurier, 52è Saló de Tardor. Limoges.França.
- Obra actual, Auditori Pau Casals, San Salvador. El Vendrell, Tarragona
- 2003. Cambres Secretes. Galeria Safia, Barcelona.
- 2004. Jornades sobre violència domèstica. Can Basté, Nou Barris. Barcelona.
- 2006.
- 2007.
- 2011.
- 2012.
- 2013.
- 2014.
- 2018
- 2019
Obra en museus
[modifica]- , Barcelona.
- , Limoges
- , Tarragona
- , Sitges.
- , Cork.
- .
- .
- .
Premis i reconeixements
[modifica]- 1989- Menció d'honor, Alcaldia A Coruña i BBV.
- 1992- Menció d'honor, XVI Certamen Escultura Caja Madrid
- 1994- Beca "Rectoria" Centre d'Art Contemporani, The Guthrie Center, Irlanda
- 1996- Seleccionada Museu d'Art Modern de Tarragona
- 1999- Beca "The Temple Bar Studios", Dublín, Irlanda
- 2001- Premi d'Escultura Ferro "Bossart" d'Andorra
Referències
[modifica]- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
- ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró (en català, castellà i anglès). 1a ed.. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014]. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
- ↑ Calvo Serraller, Francisco «Pliegues, repliegues y despliegues». El País, 19-02-2011 [Consulta: 24 febrer 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «Biografia de Susana Solano». Col·lecció Guggenheim. [Consulta: 24 febrer 2014].
- ↑ García, Ángeles «El gesto y el hierro». El País, 06-02-2011 [Consulta: 24 febrer 2014].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesgallery
- ↑ Huici, Fernando «Susana Solano obtiene el Premio Nacional de Artes Plásticas». El País, 20-05-1988 [Consulta: 24 febrer 2014].
- ↑ EFE «Dokumenta de Kassel». El País, 15-01-1992 [Consulta: 24 febrer 2014].
- ↑ Calvo Serraller, Francisco «Presencias españolas». El País, 13-06-1993 [Consulta: 24 febrer 2014].
- ↑ {{ref-web|url=https://mais.cat/Solo-exhibitions
Enllaços externs
[modifica]
- Exposició al Museo del Prado (castellà)
- Una crítica de Fernando Calvo (castellà)
- Susana Solano a la Fundación NMAC (castellà)