Usuari:Jordiventura96/proves/Teorema de Gelfond-Schneider
Aparença
Aquesta és una pàgina de proves de Jordiventura96. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
En matemàtiques, el teorema de Gelfond-Schneider serveix per establir la transcendència d'una gran quantitat de nombres. Va ser demostrada originalment i de manera independent l'any 1934 pel matemàtic rus Alexader Gelfond[1] i per l'alemany Theodor Schneider. Aquest teorema demostra afirmativament el setè problema de Hilbert.
Enunciat
[modifica]Si a i b són nombres algebraics amb a≠0,1 i b irracional, llavors qualsevol valor de ab és un nombre transcendent.
Comentaris
[modifica]- Els valors de a i b no estan restringits als nombres reals, els nombres complexos també estan permesos (sempre que un nombre tingui la part imaginària diferent que 0, serà irracional, encara que tant la part real com la imaginària siguin racionals).
- En general, ab = exp(b log a) és multivaluat, on log vol dir logaritme complex. D'aquí ve el qualsevol valor de de la formulació del teorema.
- Si traiem la restricció que a i b són nombres algebraics, llavors el teorema no es compleix de manera general, ja que, per exemple:
- :
- Aquí pren el valor de l'arrel quadrada de la constant de Gelfond-Schneider, que, segons el mateix teorema és un nombre transcendent, per tant, no algebraic.
Corol·laris
[modifica]La transcendència dels següents nombres procedeixen directament de l'aplicació de la definició del teorema:
- Constant de Gelfond-Schneider: i la seva arrel quadrada
- Constant de Gelfond: , així com
Referències
[modifica]- ↑ Aleksandr Gelfond «Sur le septième Problème de Hilbert». Bulletin de l'Académie des Sciences de l'URSS. Classe des sciences mathématiques et na, vol. VII, 4, 1934, pàg. 623–634.