Vés al contingut

Usuari:Josep Azuara/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHilari Mañas Pellicé
Biografia
Naixement3 de juliol de 1956
Horta, Barcelona
Dades personals
NacionalitatCatalana
Activitat
OcupacióEmpresari informàtic i cineasta
Obra
Obres destacables
Stupor Mundi, Pasolini a Barcelona

Hilari Mañas i Pellicé (Horta, Barcelona, 3 de juliol del 1956), conegut artísticament com a Hilari M. Pellicé, és un director i guionista cinematogràfic i escriptor en català i castellà.

Ha dirigit, entre altres, els documentals Stupor Mundi: una aproximació a l'obra de Ramon Herreros i Pasolini a Barcelona sobre la relació de Pier Paolo Pasolini amb la capital catalana. Ha presentat documentals a la Filmoteca de Catalunya. També ha estat adjunt a la ponència de la secció de cinema de l'Ateneu Barcelonès (2021-2023) amb el periodista i crític cinematogràfic Salvador Llopart.

Per altra banda, ha estat membre i ponent del Cafè Filosòfic d’Esplugues de Llobregat i de l'Ateneu Santfeliuenc de Sant Feliu de Llobregat i col·labora en revistes culturals com El Temps de Les Arts[1], Licencia Poética[2], La Charca Literaria[3] i en diverses publicacions de l'Euro-Mediterranean University Institute.

Hilari Mañas i Pellicé participant en les jornades cinematogràfiques de l'Ateneu Barcelonès.

Biografia[modifica]

Hilari Mañas i Pellicé va néixer a Barcelona en el si d'una família establerta a Horta.

Va començar els estudis universitaris en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona. Interessat en les arts i l'humanisme, durant tota la vida compaginà el seu treball com a empresari informàtic amb creacions culturals que realitzava fruit de la seva curisoitat intel·lectual.

El 1976 va organitzar amb Sergi Bort sessions de curtmetratges en Súper 8 als Lluïsos d’Horta coïncidint en el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta de Josep Montanyès, i va participar en mostres cinematogràfiques a Sant Esteve de Palau Tordera amb Esteve Rovira.

Va pertànyer a la Unió de Cineastes Amateurs de Tomàs Mallol (Union Internationale du Cinéma Amateur, 1976 -1981) on hi convergien altres realitzadors com Raúl Contel, Santiago Lapeira, Eugeni Anglada, Juan Bibian i Joan Mas. Es va moure dins del moviment de cinema underground barceloní de la dècada de 1970 i 1980, com Acció Súper 8 i el col·lectiu gay Els 5 QK's i al voltant de la revista sobre cinema en format Súper-8, Paso Estrecho de Emilio López Manzano.

Entre 1976 i 1980, va fer diverses representacions de teatre amateur sota la direcció de Juan Pecellin, com a actor i creador audiovisual en el Teatre del Club Helena de Gràcia i el Teatre de la Penya Cultural Barcelonesa. Entre algunes obres, destaquen A Dos Barajas de José Luís Martín Descalzo, amb l’actor Joan Romeu, i Anillos para una Dama d'Antonio Gala.

El 1980 va fundar conjuntament amb Xavier Ripoll el Taller de Cinema de l'Ateneu Popular la Flor de Maig coincidint en l'etapa en la qual el periodista Josep Maria Huertas Claveria en fou el seu dinamitzador. Allí va codirigir amb Xavier Ripoll, l’adaptació al cine de Urn de Djlnl (1980) de Manuel De Pedrolo i el curtmetratge satíric Viatge turístic al Poble Nou (1981).

El 1981 va intervenir com actor en la pel·lícula La Nit Més Llarga de Joan Mas amb l’actriu Remei Barrio.

El 2012 va realitzar el documental Stupor Mundi, una aproximació a la obra de Ramon Herreros. Estrenat a la 58ª Setmana Internacional de Cinema de Valladolid i projectat en altres festivals com Docucambrils 2014 o el Bucharest IFFEST. Posteriorment, l'obra s'ha projectat als Cinemes Girona, la Cineteca Matadero de Madrid, els Cinemes Truffaut de Girona o la Filmoteca de Catalunya, entre d'altres.

El 2014 realitza el curtmetratge Imago Maris amb la poetessa i actriu valenciana Salut Navarro Girbés, estrenat a l’Ateneu Barcelonès.

El 2015 dirigeix el documental Pasolini a Barcelona estrenat a la Filmoteca de Catalunya.

El 2019 participa a les jornades Convegno Internazionale a Roma: Pasolini e la Cultura Spagnola. Rafael Alberti 20 anni dopo, organitzat per l’Instituto Cervantes, la Real Academia de España en Roma i l'Euro-Mediterranean University Institute.

El 2022 és convidat a les jornades Pasolini en la casa de Alberti, un homenatge de la Fundación Rafael Alberti i l’Ajuntament de Puerto de Santa Maria en motiu de les celebracions pel centenari del naixement de Pier Paolo Pasolini.

Obra cinematogràfica[modifica]

La carrera cinematogràfica de Hilari M. Pellicé es va iniciar el 1976. La seva mirada se centra en documentals al voltant de la vida cutural del seu temps dins de l'àmbit català.

Filmografia[modifica]

  • 1976: La Carrera, curtmetratge
  • 1977: Monòleg, curtmetratge
  • 1979: Angoixa, curtmetratge
  • 1980: Cal dir Adéu, Adieu?, curtmetratge
  • 1980: Urn de Djlnl, curtmetrarge co-dirigit amb Xavier Ripoll Soria
  • 1981: Viatge turístic al Poblenou, llargmetrarge co-dirigit amb Xavier Ripoll Soria
  • 2009: El Sur, curtmetratge (adaptació del relat de Jorge Luis Borges)
  • 2010: Els Rivals, curtmetratge basat lliurament en Adiós al otoño de Stanisław Ignacy Witkiewicz
  • 2011: La Métèque, curtmetratge
  • 2013: Stupor Mundi , Una aproximació a la obra de Ramon Herreros, llargmetrarge documental sobre l'artista Ramon Herreros
  • 2014: Imago Maris, curtmetrarge
  • 2015: Pasolini a Barcelona, llargmetratege documental sobre xxxxx

Filmografia com a actor[modifica]

  • 1977: La Jarra, curtmetratge de Sergi Bort
  • 1981: La Nit Més Llarga, de Joan Mas

Com a actor dramàtic[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Hilari M. Pellicé» (en català). El temps de les arts.
  2. Mañas Pellicé, Hilari «LOS DESCARTADOS DE LA SOCIEDAD SON LOS HÉROES DEL CINE DE PASOLINI». LICENCIA POÉTICA N.º 17 Pasolini | La verdad aunque duela (II). Ars Poética, 15-01-2023, pàg. 31-39.
  3. «Hilari M. Pellicé» (en castellà). La Charca Literaria.

Bibliografia[modifica]