Vés al contingut

Usuari:KRLS/Proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Biografia

[modifica]

Infància (1869-1887)

[modifica]

Caterina Albert i Paradís nasqué l'11 de setembre de 1869 a la casa pairal de la família, al carrer Enric Serra número 37 de l'Escala (Alt Empordà).[1] Era la filla gran de Dolors Paradís Farŕés i Lluís Albert Paradeda, ambdós de llinatge terratinent i benestant. Son pare era advocat de professió i va arribar a ser alcalde de l'Escala i diputat provincial. Els seus germans petits foren en Francesc, en Martí i l'Amèlia. Va créixer a cavall de la casa de lloguer del carrer de València 250 de Barcelona i la casa de l'Escala.[1]

Va formar-se principalment a casa de manera autodidacta i per això, rebé una forta influència intel·lectual de la seva àvia materna (Caterina Farrés i Sureda) i de la seva mare.[2][3] Segons reconeix Albert en una carta, no cursà cap tipus d'estudi reglat "per ser la gran" dels germans i per "no poder deixar sols als majors, delicats de salut".[3] Tot i així, va assistir breument a l'escola de la vila el 1873, a l'edat de quatre anys, i on segons relata a Mosaic (1946) no en guardava un bon record.[4] També va internar en un col·legi de monges de Girona durant un any de la seva adolescència on va aprendre francès i piano.[4]

En l'àmbit de les arts, va fer els seus primers passos en la pintura i l'escultura durant l'etapa de l'adolescència amb el mestratge del seu avi patern i padrí (Josep Anton Albert i Massot).[5] També va rebre el mestratge del pintor sevillà Félix-Antonio Alarcón quan s'instal·là a la casa pairal de la família entre 1883 i 1884; amb ell va dominar la figura a l'oli.[5] Va rebre classes de flauta per Rossend Mercader i de piano per Salvador Mundi.[5] Finalment el 1900, va rebre classes d'escultura amb el mestratge de Josep Carcassó, nebot de la família Sitjar-Carcassó; amics de la família que la influenciarien molt i que a través de la qual coneixeria persones claus en la seva trajectòria, com el seu representant literari, Fèlix Clos.[5] A partir de 1884, les seves visites a Barcelona són cada cop més freqüents i explota cada cop més l'oferta cultural de la Ciutat Comtal de nou per l'impuls i l'amistança del matrimoni Sitjar-Carcassó. És a partir de llavors que comença la seva correspondència amb personatges de l'època com Joan Maragall, Narcís Oller o Francesc Matheu.[6]

Primers anys (1888-1906)

[modifica]

Segona etapa (1907-1943)

[modifica]

Postguerra (1944-1966)

[modifica]
Tomba de Caterina Albert al cementiri vell de l'Escala

Influències

[modifica]
  • Àvia i mare (p. 17)

Llegat

[modifica]

Memorials

[modifica]
Biblioteca Caterina Albert de Barcelona

Pòstumament, s'han nomenat diversos espais públics amb el nom de l'escriptora o el seu pseudònim, com a homenatge al seu bagatge literari. Nombrosos carrers de diferents poblacions catalanes duen el nom Víctor Català, entre elles, Figueres, Platja d'Aro, Rubí o Reus. Paral·lelament també existeixen d'altres espais públics en record seu com l'escola Víctor Català al barri Nou Barris de la capital catalana, el jardí Víctor Català de l'Escala, Cadaqués o de Sant Martí d'Empúries, o la mateixa Biblioteca Víctor Català a la vila natal de l'escriptora. Periòdicament, l'ajuntament de l'Escala ha organitzat diferents actes memorials on destaquen els homenatges en dates claus com el 25è aniversari de la publicació de Solitud, el centenari del seu naixement (1969) o el 25è aniversari de la seva mort.[7] L'Ajuntament va fixar una placa commemorativa a la façana de la casa de la família Albert en el centenari del naixement de l'escriptora i hi féu constar que és la "glòria de les lletres catalanes i orgull de la nostra vila".[8]

L'any 2016 s'inicià l'Any Caterina Albert/Víctor Català per commemorar el cinquantè aniversari de la mort de l'escriptora, impulsat per l'Ajuntament de l'Escala, la Generalitat de Catalunya i d'altres entitats i ens locals, per tal de donar a conèixer a Caterina Albert i divulgar la seva obra. Els almenys catorze actes d'homenatge es distribuïren per tot Catalunya i hi hagué rutes literàries, recitals de poesia, presentació de llibres, una exposició itinerant i fins i tot, un documental amb imatges inèdites dels últims dies de Caterina Albert.[7] L'acte de cloenda d'aquest extens homenatge se celebrà el 27 de gener de l'any següent, efemèride de la mort de l'autora escalenca, i fou presidit pel llavors president de Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.[9]

Premis

[modifica]
Any Premi Obra premiada Ref.
1898 9è Certamen Literari d'Olot (monòleg més original) La infanticida [10]
1898 9è Certamen Literari d'Olot (premi de tema lliure) Poema «El llibre nou» [10]
1903 Copa Artística (Jocs Florals de Barcelona) Marines [10]
1909 Premi Fastenrath (Jocs Florals de Barcelona) Solitud [10]
1918 Jocs Florals de Barcelona (2n accèssit, Englantina d'or) Poema «Cavalls del port» [10]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Muñoz, 2016, p. 11-12.
  2. Muñoz, Irene. «Exposició: "Caterina Albert. Victor Català. Itinerari vital, intel·lectual i literari"». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 7 octubre 2017].
  3. 3,0 3,1 Muñoz, 2016, p. 16-17.
  4. 4,0 4,1 Muñoz, 2016, p. 14-15.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Muñoz, 2016, p. 18-19.
  6. Muñoz, 2016, p. 20-21.
  7. 7,0 7,1 Casas, Jordi «A l'Escala enceten l'Any Víctor Català amb imatges inèdites de l'enterrament». El Punt Avui, 15-02-2016 [Consulta: 3 setembre 2017].
  8. Muñoz, 2016, p. 11.
  9. ACN «L'any Caterina Albert/Víctor Català s'acomiada amb un acte coral a la Generalitat». Emporda.info, 27-01-2017.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Muñoz, 2016, p. 61.

Bibliografia

[modifica]