Vés al contingut

Usuari:Ketsia23/Hampstead (Camden)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Parada de metro (underground) de Hampstead

Hampstead és un barri de Londres.

Situació i accés

[modifica]

Hampstead és situat a aproximadament 6  al nord-oest de Trafalgar Plaça i format part del districte de Camden.


La parada del London Overground més pròxima és la de Hampstead Heath, per a la part Oest de Hampstead, la parada Finchley Road & Frognal pot ser més pràctica.

Origen del nom

[modifica]

El nom Hamstead ve del vell anglès hamstede, que significa propietat o solar[1].

Història

[modifica]

Fins l'any 1900

[modifica]

Encara que molt antics arxius mencionen Hampstead, com un estudi de 986 a. JC, subvencionada pel rei d'Anglaterra Æthelred II d'Anglaterra per al monestir de St Peter's a Westminster, la història de Hampstead només és seguida a partir del segle XVII.

Hampstead ha estat reconegut al segle  XVIII per la bondat de les seves aigües que va fer d'aquest barri un lloc de moda, però la seva popularitat va baixar els anys 1800 en benefici d'altres fonts termals londinenques. El centre termal va ser enderrocat l'any 1882, només ha estat salvaguardada una font.

Després de l'obertura als anys 1860, dels ferrocarrils del Nord de Londres (actual Overground, metro que envolta el centre de Londres), el barri de Hampstead va començar a desenvolupar-se i es va començar a estendre's amb l'obertura, l'any 1907, de la companyia dels ferrocarrils de Charing Cross, Euston i Hampstead (Charing Cross, Euston & Hampstead Railway) les vies dels quals formen part avui de la Northern Line del metro londinenc. Aquestes noves línies van permetre trajectes ràpids entre Hampstead i el centre de Londres.

Entre 1870 i 1900 es van construir luxoses residències, la majoria de les quals són encara existents.

Segle XX

[modifica]

Barri en ple auge al final del segle  XIX, una part de Hampstead – 98 hectàrees de terrenys comprats a Eton College, situats a 2 km al nord del barri – és condicionada a partir de 1907 com a « suburbi-jardí » (batejat Hampstead Garden Suburb) pels arquitectes Raymond Unwin i Barry Parker, els mateixos que havien creat la primera citat-jardí de Letchworth dos anys abans, sota la influència de la un dels fundadors del moviment de les ciutats-jardins (Garden City Movement), Ebenezer Howard.

En l'origen d'aquesta « ciutat-jardí », hi ha una dona de temperament, Henrietta Barnett, i una concepció idealitzada d'una ciutat

« pour des milliers de familles, de toutes les classes de la société, d'opinions, de revenus, de conditions, qui vivent ensemble, dans le cadre agréable d'arbres, d'herbe et de jardins »

 per a milers de famílies, de totes les classes de la societat, d'opinions, de tornats, de condicions, que conviuen, en el marc agradable d'arbres, de gespa i de jardins 

« pour des milliers de familles, de toutes les classes de la société, d'opinions, de revenus, de conditions, qui vivent ensemble, dans le cadre agréable d'arbres, d'herbe et de jardins »

[2].

Al segle XX han estat construïts nombrosos immobles rellevants:

  • Estació de Hampstead tube (1907), l'estació més profunda del metro ;
  • »Isokon building (1932), immoble que va ser habitat per molts personatges famosos com Agatha Christie;
  • Hillfield Court (1932), famosa residència d'estil Art déco;
  • 2 Willow Road (1938), edifici construït per l'arquitecte Ernő Goldfinger;
  • Swiss Cottage Central Library (1964), biblioteca central del districte de Camden.

Moltes atraccions culturals són igualment presents a Hampstead, com el Freud Museum, antiga casa de Sigmund Freud i de la seva família, i el Camden Arts Centre, centre d'art contemporani que presenta artistes de l'escena internacional.

Avui

[modifica]

Des de maig 2015, el barri és representat al consell de Camden pels consellers del Partit conservador Tom Currie, Oliver Cooper i Stephen Stark. [[Categoria:Articles amb coordenades de Wikidata]]

  1. (anglès) Christopher Wade, The Streets of Hampstead, High Hill Press in association with Camden History Society, 1984 ISBN 0 900462 21 3.
  2. J.F. et N. Champeaux, Les Cités Jardins, Éd. Ellébore, Coll. écologie urbaine.