Usuari:Kingjosu3/proves/American Broadcasting Company

Kingjosu3/proves/American Broadcasting Company (ABC)

Lema	Start Here (Comença aquí)
Dades
Nom curt	Kingjosu3/proves/American Broadcasting Company (ABC)
Camp de treball	TV
Especialitat	Generalista
Idioma oficial	Anglès
País d'origen	Estats Units
Història
Creació	12 d'octubre de 1943 (Canal de ràdio) 19 d'abril de 1948 (Canal de televisió)
Fundador	Edward John Noble
Activitat
Serveis	Canal de televisió Canal de Ràdio
Governança corporativa
Seu	Upper West Side, Manhattan, Nova York Burbank, Califòrnia
Propietat de	Independent (sortit de NBC, 1943—1953) United Paramount Theatres (1953—1965) Independent (1965—1985) Capital Cities Communications (1985—1995) The Walt Disney Company (1995—Present)
Altres
Terrestre
Varis	Varis canals
Altres	Canal 9 (Ciudad Juarez, Chihuahua, Mèxic)
Cable
Cablemás, Ciudad Juarez, Mèxic	Canal 44 (Feed Nord) Canal 132 (Cablemás Digital) Canal 133 (Cablemás Digital, HD)
Cable Color	Canal 65 (Analògic), Canal 530 (Digital)
Claro TV	Canal 87 (Normal), Canal 307 (Avançat)
Lloc web	(anglès)abc.go.com (castellà)abcla.com

L'American Broadcasting Company (ABC) és una de les quatre cadenes televisives de radiodifusió comercial als Estats Units. Creada el 1943 a partir de la xarxa anterior NBC Blue Network, l'ABC ara és propietat de The Walt Disney Company i forma part del Disney-ABC Television Group. La primera emissió d'aquesta cadena a la televisió el 1948. Com una de les Tres Grans cadenes de Televisió la cadena ha contribuït a la cultura popular dels Estats Units amb la seva programació.

La seu corporativa de l'ABC està ubicada al barri Upper West Side de Manhattan a la ciutat de Nova York i les operacions informàtiques també es centren a Manhattan, mentre que les seves oficines per programació d'entreteniment estan ubicades a Burbank, Califòrnia, adjacent als estudis de Walt Disney i la seva seu corporativa.

El nom formal de la companyia és 'American Broadcasting Companies, Inc., i aquest no apareix als seus avisos de copyright de les seves produccions internes i en tots els seus documents oficials, incloent els seus xecs de pagament i els seus contractes. Una entitat separada anomenada ABC Inc., anteriorment coneguda com Capital Cities/Abc Inc., és la matriu directa d'aquesta companyia, i aquesta companyia pertany al mateix temps a Disney. La cadena a vegades se l'anomena Alphabet Network ja que el seu logotip actual conte les lletres ABC, les primeres tres lletres de l'alfabet llatí en ordre.

La companyia està constituïda per vàries unitats, incloent, entre d'altres, la seva divisió de televisió (la cadena principal de l'ABC), una divisió d'emissions radiofòniques (ABC Ràdio), una divisió de notícies (ABC News), una divisió d'esports (ESPN on ABC) i una divisió d'entreteniment (ABC Entertainment).

Història

Creació de l'ABC

Des de l'organització de les primeres cadenes de ràdio a finals dels anys 1920, la radiodifusió als Estats Units fou dominada per dues companyies: la Columbia Broadcasting System (CBS) i la [[National Broadcasting Company (NBC). Abans de formar la NBC el 1926, la Radio Corporation of America (RCA)) havia comprat WEAF, una emisora de l'AT&T per la ciutat de Nova York, que més tard es canvià el nom a WNBC i és actualmente WFAN, una emissora peranyent a la CBS. Amb WEAF vingué un sistema poc organitzat que va alimentar la programació d'altres emissores del nord-est dels Estats Units. RCA, abans de l'adquisició del grup WEAF a mitjans del 1926 havia posseït un segon grup amb WJZ a Nova York com l'emissora principal (comprada per RCA el 1923 a partir de Westinghouse Electric). En conseqüència, els dos serveis de programació de RCA, la NBC Red Network i la NBC Blue Network, van ser fundades. La llegenda explica que les designacions de color es van originar a partir dels colors de les tatxes utilitzades pels enginyers per designar els afiliats de WEAF (vermelles) i WJZ (blaves).

Al maig de 1940, després d'una investigació de tres anys, la Federal Communications Commission (FCC) va publicar un informe sobre radidifusió de cadenes. Van trobar que NBC Red, NBC Blue, CBS i MBS dominaren la radiodifusió estatunidenca. Aquest informe proposava un divorci que necessitava la venta d'una de les cadenes de RCA. NCB Red fou la xarxa de ràdio més gran, amb programes populars d'entreteniment i música. A més, molts afiliats de la NBC Red tingueren emissores d'alt poder, escoltades a tot el país. NBC Blue va oferir la majoria dels programes informatius i culturals de la companyia, molts d'ells sense patrocini. Entre altres conclusions, la FCC afirmà que RCA va utilitzar NBC Blue per suprimir la competència contra la NBC Red. La FCC no va regular ni llicenciar cadenes directament, però podria influir en ells per la concessió de llicències per estacions individuals. En conseqüència, la FCC va publicar una resolució que afirmava que No s'expedirà una llicència a una emissora de radiodifusió estàndard afiliada amb una cadena que manté més d'una xarxa. La NBC va argumentar que aquest estil indirecte de regulació era il·legal i va apel·lar als tribunals. No obstant, la FCC va guanyar l'apel·lació i el 8 de gener de 1942 la NBC va decidir separar la Red Network i la Blue Network amb la intenció de desfer-se de la segona.

La feina de vendre NBC Blue fou donada a Mark Woods i al llarg de 1942 i el 1943 NBC Red i NBC Blue van dividir els seus actius. Van assignar un preu de vuit milions de dòlars pel grup Blue i Woods ho anuncià en torn a possibles compradors. Un d'ells, el banc d'inversió Dillon, Read & Co. féu una oferta de set milions i mig de dòlars, però Woods i David Sarnoff (el cap de RCA) estigueren ferms en vuit milions de dòlars. El paquet de Blue tenia contractes de lloguer en línies terrestres i en instal·lacions d'estudis a Nova York, Washington DC, Chicago i Los Ángeles; contractes amb prop de seixanta afiliars; la marca i la bona voluntat associada amb el nom de Blue; i llicències per tres estacions (WJZ a Nova York, KGO a San Francisco i WENR a Chicago — realment una mitja estació, ja que WENR va compartir el seu temps i una freqüència amb WLS, l'estació Prairie Farmer amb la que més tard es fusionaria sota propietat completa d'ABC el 1954).

RCA finalment va trobar un comprador, Edward John Noble, propietari dels dolços Life Savers i la cadena de farmàcies Rexall. Per completar la transferència de llicències per les emissores, Noble va haver de vendre WMCA, la seva emissora de ràdio a Nova York. Les audiències de la FCC contenien controvèrsia sobre la intenció de Noble per mantenir a Mark Woods com president, el que portà a la sugerència que Woods continuaria treballant amb els seus antics empleats. Això tingué el potencial suficient per descarrilar la venta. Durant les audiències, Woods va dir que la nova xarxa no vendria temps en antena a la Federació Estatunidenca de la Feina. Noble va evadir les preguntes sobre punts similars, amagant-se sota el control de la National Assotiation of Broadcasters (NAB). Frustrat, el president li aconsellà a Noble que es repensés la situació. Aparentment, ho féu i la venta es tancà el 12 d'octubre del 1943. La nova xarxa, coneguda com The Blue Network era propietat d'American Broadcasting System, una companyia que Noble va formar per l'acord.

Al setembre de 1944 Noble va comprar els drets dels noms American Broadcasting Company (del llicenciatari de WOL-AM), American Broadcasting Corporation (del llicenciatari de WLAP) i American Network (d'un grup difunt de radiodifusors de FM), deixant net el camí pel canvi de nom de American Broadcasting System a American Broadcasting Company, i canviant el nom del grup Blue per ABC. Això provocà una onada de reanomenaments. Per eviat confusions, la CBS va canviar les sigles de la seva estació principal a Nova York, de WABC-AM 880 a WCBS-AM el 1946. El 1953, WJZ a Nova York i la seva estació germana a la televisió adoptaren les sigñes abandonades de WBAC-AM i WABC-TV, respectivament. Westinghouse més tard reclamà l'indicatiu WJZ quan va comprar una estació de televisió a Baltimore el 1959; aquesta estació, WJZ-TV a Baltimore, és actualment propietat de CBS, junt amb la seva estació germana a la ràdio.

ABC Ràdio va començar lentament amb poques sèries d'èxit o celebritats majors i va haver de construir una audiència. Noble va comprar més estacions, entre elles WXYZ a Detroit, una filial de la NBC Blue/ABC des del 1935. WXYZ fou l'autor de vàries sèries diàries, entre elles The Lone Ranger, Sergeant Preston of the Yukon i The Green Hornet (encara que aquests programes no s'inclogueren a la venta). Nomble també va comprar KECA (ara KABC) a Los Ángeles, per donar a la cadena una base de producció a Hollywood. La contra-programació es convertí en una especialitat de l'ABC, per exemple, amb la col·locació del concurs Stop the Music! contra programació més reflexiva de la NBC i la CBS. La política industrial va prohibir l'ús de programes pregravats. Així, l'ABC va haver de canviar la seva manera de fer, i va atraure algunes celebritats, com ara Bing Crosby, que volien llibertat d'horaris rígids. A finals dels anys quaranta, l'ABC havia començat a apropar-se a les cadenes millor establertes, en quarta posició.

1948: Leonard Goldenson i l'entrada d'ABC a la televisió

L'ABC no estava en condicions d'assumir els costos addicionals exigits per la televisió després de les despeses de la construcció d'una emissora de ràdio. No obstant, per assegurar-se un lloc a la taula, el 1947 l'ABC va presentar sol·licituds per llicències a les cinc ciutats on tenia emissores de ràdio (que juntes sumaven un 25% de l'audiència de tot el país en aquell temps). Les cinc peticions demanaven que casa estació faria l'emissió al Canal 7. Frank Marx, el vicepresident d'enginyeria de l'ABC, va pensar al moment que els canals de televisió de banda baixa (del dos al sis) es reassignarien per ús militar, causant que aquestes cinc emisores de radio en VHF al canal 7 seran les més baixes a l'esfera de la televisió i, per tant, les millors posicions del canals. Aquest moviment mai es va fer, encara que fortuïtament, seixanta anys després, la freqüència de Canal 7 demostraria ser tècnicament favorable per la transmissió de televisió digital, una tecnologia no prevista als inicis de la radiodifusió televisiva.

La cadena de televisió ABC va sortir a l'aire el 19 d'abril de 1948. La cadena va recollir les seves primeres filials, WFIL-TV de Filadèlfia (ara WPVI-TV) i WMAL-TV de Washington (ara WJLA-TV) abans que la seva estació principal, WJZ-TV a Nova York (ara WABC-TV), signés l'acord l'agost d'aquell any. La resta de la flota d'estacions afiliades de la cadena ABC a mercats importants (a Detroit, Chigado, San Francisco y Los Ángeles) signarien durant els propers tretze mesos, donat-li paritat amb la CBS i la NBC amb una presència important en ciutats grans, així com un avantatge de llarg plaç en un abast garantit sobre el seu rival, DuMont Television Network, la tardor del 1949.

Pels propers anys, l'ABC fou una cadena de televisió principalment en el seu nom. Amb excepció dels mercats més grans, la majoria de les ciutats tingueren només una o dues estacions. La FCC va aturar aplicacions per estacions noves el 1948 mentre tractava de resoldre els milers de sol·licitants i es repensava les normes de tecnologia i assifnació estabñertes entre el 1938 i el 1946. El que estaba destinat a ser una interrupció de sis mesos, s'allargà fins a mitjans del 1952. Fins aquell moment, només hi havia cent vuit estacions als Estats Units. Mentre que les grans ciutats amb un desenvolupament televisiu lent, com ara Pittsburgh i San Luis, només tingueren una estació a l'aire durant un període prolongat, unes altres grans ciutats com Boston només en tingueren dues i moltes altres considerables, incloent Denver, Colorado i Portland, Oregón, no tingueren servei de televisió fins la segona meitat de 1952, després que la interrupció acabés. Per un endarrerit com l'ABC, això va voler dir una relegació a un estat secundari en molts mercats i una falta de transmissió en altres. L'ABC tenia poca lleialtat pels filials encara que, a diferència de la cadena DuMont, com a mínim va tenir una cadena de ràdio en la que va basar la seva lleialtat i els seus ingressos. També va tenir un complement complet de cinc estacions de la seva propietat, que va incloure les estacions als mercats crítics de Chigado (WENR-TV, ara WLS-TV) i Los Ángeles (KECA-TV, ara KABC-TV). Fins i tot aleshores, el 1951 l'ABC estava mal estesa i molt a prop de fer fallida. Només va tenir nou filials de temps complet per augmentar les seves cinc estacions en possessió i que operaven: WJZ, WENR, KECA, WXYZ-TV a Detroit i KGO-TV a San Francisco.

Noble finalment va trobar un cavaller blanc en United Paramount Theater. Divorciat de Paramount Picture a finals del 1949 per la decisió United States v. Paramount Pictures, Inc. del Tribunal Suprem dels Estats Units, UPT fou rica en diners i va controlar molts béns importants. El cap d'UPT, Leonard Goldenson, va decidir buscar oportunitats d'inversió. Enclòs de la indústria del cine, Goldenson va veure la radiodifusió com una possibilitat i el 1951 va discutir amb Noble les possibilitats de comprar l'ABC. Noble estava essent abordat per altres pretendents, incloent la CBS (que en aquell moment era gestionada per William S. Paley), així que no va tenir pressa per acomodar Goldenson. Després d'algunes negociacions difícils, la fusió entre ABC i UPT es va tancar l'acord, i fou anunciat a la primavera del 1951. Perquè la transferència de llicències per estacions s'involucrés cada vegada més, les audiències de la FCC resultaren ser contencioses.

La FCC va deliberar sobre el divorci entre Paramount Pictures i UPT durant un any abans de finalment aprovar la compra per part d'UTP en una decisió dividida el 9 de febrer de 1953. Parlant a favor de l'acord, un comissari va assenyalar que UTP va tenir els diners per comvertir l'ABC en una cadena viable i competitiva. La companyia va obtenir el nom corporatiu d'American Broadcasting-Paramount Theatres, Inc. Edward Noble es quedà a la junta directiva de la nova ABC fins la seva mort el [[1958]. ELl i Goldenson no estaven d'acord a vegades sobre la direcció que ara l'ABC hauria de prendre. Robert Kinter, el president originalment contractat per la cadena per Noble, fou obligat a renunciar de la seva posició el 1956 a pesar de les objeccions vigoroses de Noble, perquè Goldenson i els seus executius eventualment van prendre un comandament sòlid.

Poc després de la fusió entre ABC i UPT, Goldenson s'apropà a DuMont amb una oferta de fusió. DuMont estava en problemes financers per vàries raons, incloent una decisió de la FCC que va prohibir la seva adquisició de dues estacions més que eren propietat de Paramount. No obstant, l'estat pioner de DuMont a la televisió i en la seva creativitat de programació li va fer donar un pas endavant d'ABC i, durant un temps, va semblar que DuMont estava a punt d'establir-se com la tercera cadena de televisió. Tot això va canviar amb la fusió entre ABC i UPT, la qual va posar DuMont en teràpia intensiva. Goldenson va arribar ràpidament a un acord amb el director general de DuMont, Ted Bergmann. Sota la fusió proposada, la cadena combinada s'hauria anomenat ABC-Dumont per un mínim de cinc anys. DuMont rebria cinc milions de dòlars en efectiu i en un temps garantit de publicitat de publicitat pels receptors televisius de DuMont. A canvi, l'ABC es va comprometre a respectar tots els compormisos de la cadena de Dumont. La cadena combiada hauria estat un colós rivalitzant CBS i NBC, amb estacions en propietat i operant en cinc dels sis mercats més grans (tots menys el de Filadèlfia, que més tard es convertiria en una estació en propietat i operativa). Hauria d'haver venut WJZ.TV o WABC-TV (ara WNYW), així com dues estacions més per acomplir el límit de cinc estacions encarregat per la FCC. La cadena combinada també hauria comprat el monopoli mencionat a Pittsburgh amb WDTV (ara KDKA-TV, posseïda aleshores per DuMont però irònicament afiliada per la CBS en l'actualitat) com a part de la fusió. No obstant, Paramount en vetà la venda. Uns mesos abans, la FCC va determinar que Paramount controlés DuMont, i encara hi hagueren preguntes pendents sobre si ambdues companyies estaven realment separades. El 1956 la cadena DuMont va tancar.

Després de la seva adquisició per UPT, l'ABC no va tenir mitjans encara per oferir un servei televisiu de temps complet a l'escala de la CBS i la NBC. A mitjans de 1953 Goldenson havia començat una campanya de dos fronts, demanant als seus antics companys d'estudis de Hollywood (havia estat cap de la cadena de teatres Paramount des del 1938) per convèncer-los d'entrar a la programació televisiva (en pocs anys, va canviar la seva programació televisiva de programes predominantment emesos en directe des de Nova York a pel·lícules realitzades per la televisió a Hollywood). També va començar a intentar convèncer els propietaris d'estacions de que una renovació estava a punt d'explotar per l'ABC. També va convèncer afiliats veterans de NBC i CBS en diferents mercats per pasar a l'ABC. La seva campanya de dues parts va donar els seus fruits quan la nova ABC va sortir a l'aire el 27 d'octubre de 1954. entre els programes que van comportar rècords d'audiències hi havia Disneyland, produïda i protagonitzada per Walt Disney. La Metro-Goldwyn-Mayer, Warner Bros i Twentieth Century-Fox també van estar presents en aquella primera temporada. En dos anys, Warner Bros produïa deu hores de programació per l'ABC cada setmana, generalment sèries de detectius i westerns (incloent Cheyenne, Maverick, 77 Sunset Strip, Surfside 6, Bronco, Hawaiian Eye i Colt 45). Eventualment, l'ABC va tenir programes al top deu. Altres sèries d'èxit d'ABC des del principi durant aquest període que l'ajudaren a establir-se foren The Lone Ranger (l'únic programa d'ABC al top deu abans de Disneyland, The Adventures of Ozzie and Harriet (protagonitzada per la família Nelson), Leave It to Beaver (que es va traslladar des de la CBS), The Detectives Starring Robert Taylor i The Untouchables. No obstant, encara tenia un llarg camí per recórrer. Fou relegada a un estat secundari en molts mercats fins a finals de 1960 i, en alguns casos, fins la dècada de 1980.

El 1955 l'ABC va establir una divisió de gravació, l'AmPar Record Corporation, que va fundar i operar l'etiqueta popular d'ABC Paramount Records (que es va convertir en ABC Records el 1965 i el segell de jazz Impulse Records, creat el 1961. ABC-Paramount posteriorment va comprar més etiquetes de Famous Music, una divisió de Gulf+Western - Dot, Steed, Acta, Blue Thumb i Paramount, junt amb el segell llegendari de country y R&B Duke/Peacock el 1974. El grup sencer fou venut a MCA Records el 1979. Com a resultat de les adquisicions posteriors, la resta del grup de música d'ABC ara pertanyen a Universal Music Group. després de la seva fusió amb Disney, l'ABC es va convertir en la companyia germana a un grup de segell discogràfic, el Buena Vista Music Group (que inclou etiquetes com Walt Disney Records i Hollywood Records).

1961—1965: Creixement i reestructuració

Mentre l'ABC-TV continuava llanguint al tercer lloc a nivell nacional, freqüentment va superar qualificacions locals als mercats més grans. Amb l'arribada de sèries hàbilment produïdes a Hollywood, l'ABC va començar a fer-se popular entre els espectadors joves i urbans a qui volien arribar els anunciant. Al mateix temps, una sèrie de mesures de la FCC obriren la banda més desitjable de VHF per altres estacions en plena potència als mercats considerables de l'est i de mitjà orient entre el 1958 i el 1963, permetent-li a l'ABC obtenir contractes d'afiliació completa per estacions addicionals de cobertura total en parts clau del país. Això li permetria a la cadena construir un major creixement d'audiència al llarg del país durant la pròxima dècada. La cadena va guanyar qualificacions més altes, es va convertir en una propietat atractiva i durant els anys següents l'ABC es va apropar a General Electric, Howard Hughes, Litton Industries, General Telephone and Electronic i la International Telephone & Telegraph Corporation. ABC i ITT acordaren la seva fusió a finals del 1965, però aquest acord es va descarrilar per preguntes de la FCC i del Departament de Justícia dels Estats Units sobre la influència de la propietat estrangera d'ITT en l'autonomia i la integritat periodística d'ABC. La gestió d'ITT va prometre que l'autonomia de l'ABC seria preservada. A pesar que fou capaç de convèncer la FCC, els reguladors antimonopolis del Departament de Justícia van prohibir que es signés l'acord. Després de nombrosos retards, l'acord fou suspès l'1 de gener del 1968. L'ABC continuaria essent una companyia independent per casi dues dècades.

El 1960, l'ABC Radio Network va trobar que la seva audiència estava gravitant cap a la televisió. Les emissores de ràdio que eren propietat d'ABC no estaven gaudint d'una gran audiència ja fos, amb l'excepció de WXYZ a Detrot (actualment coneguda com WXYT-AM), que s'havia reinventat a sí mateixa com una emissora d'èxits musicals contemporanis dos anys abans sota la direcció de Harold L. Neal i va trobar un èxit renovat. En veure que WXYZ era l'única radiofònica d'ABC que feia diners en aquell temps i que existia una disminució en oients i programació per les altres emissores d'ABC. Neal, després de traslladar-se a WABC-AM a Nova York per convertir-se en el director general d'aquella estació, va contractar a Mike Joseph (més tard conegut com el revelador del format Hot Hits) com a consultor de música per programar música contemporània per la WABC. Neal també va contractar a Dan Ingram per presentar la programació de la tarda i Bruce Cousin Brucie Morrow per presentar la programació nocturna. L'èxit immediat de la WABC va conduir al nomenament de Neal com president de les set estacions de ràdio en possessió d'ABC. Neal després va ampliar la programació de música popular a WLS a Chicago i KQV a Pittsburgh i aconseguiren una gran audiència. La KABC a Los Ángeles i la KGO a Pittsburgh van començar programes de notícies i entrevistes, i es convertiren en èxits (WXYZ, WABC, WLS, y KQV també més tard canviarien a programacions de notícies i entrevistes uns anys més tard). Rick Sklar fou contractat per Neal el 1963 per programar l'estació i introduir noticiaris, comentaris i serials que van romandre a l'horari de l'ABC Radio Network. El programa de varietats The Brakfast Club, presentat per Don McNeil, fou un dels millors. Romper Room, un programa d'aprenentatge per nens, fou emès tant a Nova York com a les filials d'ABC, amb Nancy Terrel de presentadora com Miss Nancy.

El 23 de setembre de 1962, l'ABC va començar a televisar la sèrie Els supersònics en color. Ua altra sèrie animada, Els picapedra, s'habia filmat en color des del seu debut el 1960 i d'hora es va mostrar en color per la cadena. A la temporada 1965-1966, l'ABC es va unir a la NBC i a la CBS a televisar la majoria dels seus programes en color.

El 1967 Ralph Beaudin, el gerent general de WLS, fou proposat per dirigir la ràdio ABC. Beaudin féu el pas l'1 de gener de 1968, quan va dividir l'ABC Radio Network en quatre noves cadenes,, cadascuna amb notícies específiques d'un sol format i característiques per estacions orientades a la música pop, les notícies o les entrevistes. Les quatre emissores (Contemporània, Entreteniment, Informació i FM) més tard s'uniren en dos (Direcció i Rock) i durant el 1968 KXYZ i KXYZ-FM a Houston van ser comprades per ABC, donant a la xarxa el màxim de set emissores en possessió i operatives al mateix temps.

El 1969 Neal i Beaudin contractaren a Allen Shaw, un programador que havia treballat per la WCFLa Chicago, per programar les set estacions radiofòniques de FM en possessió d'ABC. Shaw fou pioner en el format rock orientat en àlbums de les set estacions i va canviar els seus indicatius de senyal a WPLJ (Nova York), WDAI (Chicago), WDVE (Pittsbutgh), WRIF (Detroit), KAUM (Houston), KSFX (San Francisco) i KLOS (Los Ángeles). A mitjans dels anys setanta, l'ABC Radio Network i les seves emissores d'AM i FM foren les operacions radiofòniques més exitoses als Estats Units en termes d'audiència i guanys. Leonard Goldenson va acreditar l'ABC Radio freqüentment per ajudar en el finançament del desenvolupament de l'ABC Television Network en aquells primers anys.

Durant la dècada de 1960, l'ABC va fundar una unitat de producció interior, ABC Films per crear material nou especialment per la cadena. Poc després de la mort del productor David O. Selznick, l'ABC va comprar els drets per una part considerable de la filmoteca teatral de Selznick, incloent Rebecca, Portrait of Jennie, però no Allò que el ven s'endugué, que Metro-Goldwyn-Mayer havia comprat absolutament als anys quaranta.