Vés al contingut

Usuari:Llangardaix/La Ràpita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Objectiu: Reescriure l'apartat La Ràpita (Montsià)#Història i l'apartat Consulta sobre el canvi del nom de Sant Carles de la Ràpita#Antecedents afegint-hi referències (sobretot) de la Gran Enciclopèdia Catalana.

La Ràpita

[modifica]

Història

[modifica]

El castell de la Ràpita: de la rábita andalusí al monestir cristià

[modifica]

El primer emplaçament humà que existí allà on avui s'alça la ciutat de la Ràpita fou una ràbita que formava part del territori de l'Al-Àndalus. Les ràbites eren fortificacions amb finalitats alhora religioses i militars. El terme àrab ràbita o ribat més tard donaria lloc al topònim «la Ràpita». L'any 1097, quan encara era en mans andalusines, Ramon Berenguer III [, en plena campanya militar,] va donar formalment el castell de la Ràpita –és a dir, l'edifici que allotjava la ràbita– al monestir de Sant Cugat del Vallès, donació que no es feu efectiva fins al 1150, quan Ramon Berenguer IV conquerí la zona.

La ciutat reial

[modifica]

Referències

[modifica]


Consulta sobre el canvi del nom de Sant Carles de la Ràpita

[modifica]

Antecedents

[modifica]

La Ràpita era el nom de la localitat des de l'edat mitjana fins al segle xviii, quan es va canviar a «San Carlos» arran la construcció d’un port i un canal per connectar la badia dels Alfacs amb el riu Ebre impulsat pel rei Carles III d'Espanya.[1][2] Va passar a dir-se «Sant Carles de la Ràpita» en la Segona República Espanyola.[1]

Es tractava de la tercera consulta popular celebrada durant l'alcaldia de Josep Caparrós i Garcia.[3] La primera es va celebrar el maig de 2016 i tractava sobre l'ús dels locals situats als baixos del Parc de Garbí. La segona, el juliol de 2017, va ser sobre els pressupostos participatius.[4][5] En els dos casos, la participació fou molt baixa, amb el 8,6% i el 3,1% del cens respectivament.[4][5]

Referències

[modifica]