Usuari:Lohen11/Òperes del segle XX

Data	Títol	Autor	Comentari
1900	Tosca	PucciniGiacomo Puccini	Tosca és la més wagneriana de les òperes de Puccini amb l'ús freqüent del leitmotiv. És la seva òpera més famosa en un febril drama d'amor, gelosia i mort. La partitura, guiada pel temperament ferotge de Tosca, és plena d'inquietants àries i duets.
1900	Louise	CharpentierGustave Charpentier	En un intent de proporcionar un equivalent francès al verisme italià, Louise se situa en un districte de classe treballadora de París.
1900	El conte del tsar Saltan	Rimski-KórsakovNikolai Rimski-Kórsakov	Peça colorista que els anys 1920 i 1930 va tenir èxit pel seu vestuari vistós i luxós. Després va sobreviure amb dificultats. Tanmateix, la seva música no deixa de passar per moments que ens recorden l'òpera wagneriana.
1901	Rusalka	DvořákAntonín Dvořák	L'única òpera de Dvořák que ha tingut audiències internacionals, està basada en un conte folklòric danès sobre una nimfa aquàtica.
1901	Feuersnot	StraussRichard Strauss	Temàticament, l'òpera s'ha interpretat com una paròdia de la idea de Wagner de «la redempció a través de l'amor», amb el personatge de Kunrad representant al mateix compositor. A Strauss li agradava citar-se o parodiar-se a si mateix i a altres músics.
1902	Pelléas et Mélisande	DebussyClaude Debussy	El drama simbolista de Debussy és una de les òperes més significatives del segle XX. Amb aquesta obra Debussy es desempallegava de la dependència de la música alemanya a la qual tan insensiblement s'havia anat lliurant els darrers trenta anys.
1902	Adriana Lecouvreur	CileaFrancesco Cilea	Cilea combina alguns dels ideals del belcantisme del passat amb les necessitats expressives del teatre verista.
1902	Saul og David	NielsenCarl Nielsen	En essència una òpera dramàtica, com les òperes tardanes de Verdi o Wagner, però com la música del seu temps li semblava massa «sentimental», Nielsen va acabar per forjar un llenguatge musical propi enriquit gràcies a profunds estudis de la música gregoriana i en general dels segles xvi i XVII.
1903	Terra baixa	D'AlbertEugen d'Albert	Basada en la comèdia realista d'Àngel Guimerà, però ambientada en una Espanya amb tots els tòpics, va tenir una carrera brillant per tot Europa. Actualment s'interpreta molt ocasionalment.
1903	Le donne curiose	Wolf-FerrariErmanno Wolf-Ferrari	El mateix Wolf-Ferrari creia que aquesta òpera passaria a la història només com un «accident». Però la veritat fou que li valgué el sobrenom de «Mozart redivivo» i en els anys de 1920 fou portada a l'escena ni més ni menys que en 27 teatres alemanys.
1904	Risurrezione	AlfanoFranco Alfano	Basada en una obra de Tolstoi, va ser l'òpera que va donar prestigi a Alfano i el va fer ocupar un lloc destacat en el panorama del verisme italià; per això li fou confiat l'acabament de Turandot de Puccini.
1904	Jenůfa	JanáčekLeóš Janáček	Pròxima al verisme italià, retrata la vida rural i inclou balls folklòrics i cors, però un ambient obscur es va cruspint l'obra. Va tardar 10 anys a completar-la.
1904	Madama Butterfly	PucciniGiacomo Puccini	Puccini va investigar la música popular i la cultura japoneses per conferir autenticitat a l'obra. Tanmateix, tot i que pren alguns motius japonesos, la música segueix sent italiana. Ell mateix la va definir com la seva òpera més profunda i imaginativa.
1905	La vídua alegre	LehárFranz Lehár	Una de les operetes vieneses més famoses. És una barreja de celebració imperial a l'antic estil vienès i de càlida nostàlgia per una època feliç. És famós el vals Lippen schweigen del tercer acte.
1905	Salomé	StraussRichard Strauss	El llibret és la traducció literal a l'alemany de l'obra homònima d'Oscar Wilde. En acabar l'estrena de Salomé a Dresden, el públic l'ovacionà trenta-vuit vegades. Pel seu contingut decadentista evident, les crítiques foren variades i va trobar dificultats per a la seva difusió en els primers temps. Actualment és considerada una obra mestra i potser la primera òpera autènticament moderna.
1906	Francesca da Rimini	RakhmàninovSerguei Rakhmàninov	L'escassa entitat del relat, imaginat a partir del cant V de l'Infern de la Divina Comèdia, ha impedit que aquesta petita obra mestra tingui la fama que es mereix.
1906	El cavaller avar	Serguei RakhmàninovSerguei Rakhmàninov	Composta quasi paral·lelament amb Francesca da Rimini, es van estrenar juntes. Escrita tan sols amb personatges masculins, l'òpera va ser escrita pensant que el baró fos interpretat pel baix Fiódor Xaliapin, que tant va contribuir a l'èxit d'Aleko, però aquest va desestimar aquest rol per no acabar d'agradar-li la gran escena a ell destinada (la segona).
1907	Der Traumgörge	ZemlinskyAlexander von Zemlinsky	Va ser programada, però Felix Weingartner la va treure de la programació, tot i que que l'obra ja havia estat assajada. Zemlinsky es va dedicar a altres projectes i va pensar que l'obra necessitava ser revisisada. Els materials originals es van descobrir en els arxius de l'Òpera estatal de Viena en els anys 1970, un període de renovat interès en la música de Zemlinsky. Això va fer que l'òpera s'estrenés amb retard a Nuremberg el 1980.
1907	La llegenda de la ciutat invisible de Kítej	Rimski-KórsakovNikolai Rimski-Kórsakov	Basada en llegendes russes, amb un argument fantàstic i folklòric, típicament rimskià. Es convertí en una de les òperes més representatives del repertori rus.
1907	Osud	JanáčekLeóš Janáček	No representada en vida del compositor. És una obra de conversació, menys rural i més urbana que Jenůfa, que demostra un fervent estil líric vocal rarament aconseguit en les obres de maduresa del compositor.
1909	Elektra	StraussRichard Strauss	Aquesta tragèdia fosca porta la música de Strauss a les fronteres de l'atonalitat. Aquesta va ser la primera de les nombroses col·laboracions entre el músic i el llibretista Hugo von Hofmannsthal. Elektra és un paper important que atrau sopranos amb gran talent dramàtic i vocal per aguantar llargues notes.
1909	Il segreto di Susanna	Wolf-FerrariErmanno Wolf-Ferrari	Un intermezzo còmic. El secret de Susanna és que fuma. Amb una cuidada i luxosa instrumentació.
1909	El gall d'or	Rimski-KórsakovNikolai Rimski-Kórsakov	Sovint considerada la millor obra de Rimski, almenys és la més representada. Aquesta sàtira sobre la incompetència militar va comportar problemes al compositor amb els censors, ja que només feia dos anys de la derrota de la Rússia imperial contra el Japó.
1910	Don Quichotte	MassenetJules Massenet	L'últim gran èxit de Massenet és una comèdia inspirada en El Quixot de Cervantes.
1910	La fanciulla del West	PucciniGiacomo Puccini	Destaca pel seu sentit teatral: és de les poques òperes del repertori en les quals el que succeeix a l'escena atreu l'espectador gairebé per si mateix, i fa que la música es converteixi en un mer subratllat de l'acció. Així només conté una veritable ària en el tercer acte (Ch'ella mi creda).
1911	El cavaller de la rosa	StraussRichard Strauss	El treball més popular de Strauss i Hofmannsthal, aquesta comèdia se situa al segle xviii a Viena. Ens porta a l'època de Mozart amb una sensibilitat moderna. Per cantar els papers d'aquesta òpera s'ha de tenir alguna cosa més que una bona formació musical. El trio vocal del final del tercer acte es considera un dels moments més exquisits de tota la història de l'òpera.
1911	L'Heure espagnole	RavelMaurice Ravel	La primera òpera de Ravel és una farsa de dormitori ambientada a Espanya. Amb música divertida i variada i un tragí escènic considerable, converteixen aquesta petita òpera en una veritable delícia.
1912	Ariadne auf Naxos	StraussRichard Strauss	Una mescla de comèdia i tragèdia amb una òpera dins d'una òpera. En la figura de Zerbinetta compareix la primera de les grans figures d'exhibició vocal de Strauss.
1912	Der ferne Klang	SchrekerFranz Schreker	La seva segona òpera i la primera d'interès, va ser la sensació operística del 1912. És la més radical de totes les seves composicions operístiques i resumeix tota la seva preocupació sobre la interacció de la tímbrica en l'espai acústic. Plena de dissonàncies en les fustes esdevé tremendament expressionista en la seva estètica. Emparentada amb el sensual cromatisme de Strauss, s'ha dit que és l'òpera que a Mahler li hagués agradat escriure.
1913	La vida breve	FallaManuel de Falla	Un apassionat drama espanyol influït pel verisme i per l'estètica típica de la sarsuela castissa, però amb una tècnica orquestral i una brillantor que han fet d'aquesta obra l'òpera en espanyol més representada.
1913	L'amore dei tre re	MontemezziItalo Montemezzi	És la primera òpera del postverisme. En aquesta òpera són especialment notables els leitmotiv.
1914	El rossinyol	StravinskiÍgor Stravinski	Aquesta petita òpera recorda, tant per la forma en què es va realitzar com per la música, a les òperes sobre contes fetes per Rimski-Kórsakov, professor de Stravinski. També s'hi poden veure trets de l'impressionisme, sobretot del llenguatge musical de Debussy.
1914	Francesca da Rimini	ZandonaiRiccardo Zandonai	En aquesta obra, Zandonai ja ha abandonat l'estètica verista per centrar-se en episodis històrics de la Itàlia renaixentista. El llenguatge simfònic de l'orquestra rep un tractament molt eficaç.
1915	Mona Lisa	SchillingsMax von Schillings	Després de l'enorme buit que havia deixat la mort de Wagner en els escenaris alemanys, Schillings va ser considerat un possible successor. Tanmateix Schillings desitjava una dramatúrgia canviant, més melodia, més color en l'orquestra i més erotisme den l'argument. El tema era de gran actualitat en el moment, perquè la pintura de Leonardo da Vinci havia estat robada del Louvre el 1911 i redescoberta a Florència el 1913.
1916	Goyescas	GranadosEnric Granados	Amb influències del verisme italià, és mundialment famós el seu intermezzo, sovint interpretat en concert. Malgrat el seu prestigi, no és un títol freqüent en el repertori.
1917	La rondine	PucciniGiacomo Puccini	No va ser un èxit al principi i Puccini la va revisar força dues vegades. Tanmateix, no ha aconseguit quallar mai i encara avui es representa molt poc.
1917	Arlecchino	BusoniFerruccio Busoni	Es va estrenar conjuntament amb Turandot. Escrita en estil neoclàssic, inclou al·lusions iròniques a convencions operístiques i situacions típiques de final del xviii i principis del XIX.
1917	Turandot	BusoniFerruccio Busoni	Busoni conserva el to desimbolt i burlesc de l'obra teatral de Carlo Gozzi, basada en l'antic conte de Les mil i una nits.
1917	El gato montés	Penella MorenoManuel Penella Moreno	El seu èxit es deu en gran part a la seva visió a l'estranger com a obra exòtica d'Espanya pel seu tractament del món taurí. Malgrat això, ha desaparegut del repertori. N'és molt famós el pasodoble tocat en tota mena d'ambients.
1917	Palestrina	JanáčekHans Pfitzner	Hans Pfitzner recuperà el motiu de la llegenda de la salvació de la música eclesiàstica a mans de Palestrina, estudiant la història de la música d'August Wilhelm Ambros. Estilísticament mantingué la polifonia de l'època de Palestrina, però no es va atendre realment a la historia. Per transmetre el colorit de l'època, estudià la Missa Papae Marcelli de Palestrina i afegí a la partitura cites d'aquesta obra.
1918	El castell de Barbablava	BartókBéla Bartók	L'única òpera de Bartok és un drama psicològic intens i un dels seus treballs més importants. Bartok va cuidar la tonalitat en què està compost cada un dels passatges, amb una orquestració diferent dedicada a cada una de les portes.
1918	Die Gezeichneten	Franz Schreker	Comparat amb Wagner pel seu talent i la seva doble condició de compositor i llibretista, Schreker enlluerna en aquesta òpera per la seva sumptuosa imaginació sonora. Die Gezeichneten requereix una orquestra de gairebé 120 membres. Una partitura que en la seva època va ser considerada molt complexa, tant, que els músics que la van estrenar van exigir un sobresou.
1918	Il Trittico	PucciniGiacomo Puccini	Trilogia composta per Il tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi. Actualment aquestes tres òperes d'un acte no se solen representar juntes. Normalment els teatres en representen dues o n'enllacen una amb una altra òpera curta.
1918	La dona sense ombra	StraussRichard Strauss	L'alt contingut simbòlic del complex llibret d'Hugo von Hofmannsthal ens parla de la immortalitat i la vida terrenal. Tot i algunes idees una mica vagues, l'admiració per aquesta obra creix a mesura que l'escoltes.
1920	Der Schatzgräber	SchrekerFranz Schreker	Fou una de les òperes més representades a Alemanya a l'època de la República de Weimar (1920-1932): en aquest període de temps se'n feren 385 representacions. Amb l'arribada del nacionalsocialisme al poder, es va prohibir la representació de les seves obres i a ell se li imposà la prohibició de treballar com a director d'orquestra i com a professor de música per motius racials.
1920	La ciutat morta	KorngoldErich Wolfgang Korngold	L'òpera més coneguda de Korngold, amb rivets simbolistes, fortíssimament influenciada per l'obra de Strauss.
1920	Les excursions del Sr. Brouček	JanáčekLeóš Janáček	És interessant per la originalitat i la radical construcció musical, contenint fragments d'excel·lent música: el duet amorós entre entre Málinka i Mazal, la descripció musical del retorn del Sr. Brouček des de la lluna o els cors del segon acte.
1921	Il piccolo Marat	MascagniPietro Mascagni	Ja amb un estil postverista, l'òpera la va estrenar a Roma el tenor català Hipólito Lázaro, un dels pocs que tenia la potència i la resistència física necessàries per a aquest paper esgotador.
1921	Kàtia Kabànova	JanáčekLeóš Janáček	La primera de les grans òperes de l'última maduresa de Janáček, basada en una obra d'Aleksandr Ostrovski sobre el fanatisme religiós i l'amor prohibit en la Rússia provincial.
1921	L'amor de les tres taronges	ProkófievSerguei Prokófiev	Una òpera còmica basada en un conte de fades de Carlo Gozzi. El seu enorme repartiment i el ritme ràpid deixen poc espai a les àries, encara que la partitura estigui plena de vida i humor. La melodia més famosa és la marxa del segon acte.
1921	Assassí, esperança de les dones	HindemithPaul Hindemith	Estructurada en quatre seccions diferents, equivalents als moviments d'una simfonia. Hindemith es basa en models de Richard Strauss pel que fa a la instrumentació, de Richard Wagner pel lirisme i Franz Schreker per l'«opulència». Fou estrenada conjuntament amb El Nusch-Nuschi, que juntament amb Sancta Susanna -estrenada un any després-, totes tres d'un sol acte, formen una trilogia expressionista.
1922	Giulietta e Romeo	ZandonaiRiccardo Zandonai	A part del tractament postverista, destaca la integració del cinema en la narració, amb el recorregut a cavall de Romeo, mentre es veu avançar, filmada, una carretera amb arbres que van passant.
1922	Venus	JanáčekOthmar Schoeck	L'obra més romàntica de Schoeck. Armin Rüeger, inspirat en un conte de Prosper Merimée, redactà un llibret en tres actes, l'acció de la qual es desenvolupà aproximadament el 1920, en una mansió rural del sud de França.
1922	Mavra	StravinskiÍgor Stravinski	Òpera curta que conté dues àries, un duet, i un quartet, interpretats per quatre personatges. L'òpera és alhora un homenatge als escriptors russos i una sàtira dels costums burgesos i del subgènere romàntic Romeu i Julieta, i en definitiva una sàtira de les òperes del segle XIX.
1923	El retablo de Maese Pedro	FallaManuel de Falla	Per a aquesta nova obra, Falla va utilitzar material de diversos cançoners renaixentistes, iniciant així una nova etapa allunyada de les anteriors obres "andaluses" i acostant-se a la tendència neoclàssica a la que s'havien adherit personalitats com Stravinski.
1924	Erwartung	SchönbergArnold Schönberg	L'obra és un monòleg per a soprano i gran orquestra. D'una duració propera a una mitja hora, se sol interpretar amb El castell de Barbablava de Béla Bartók, donat el seu caràcter i temes semblants. L'òpera és d'una gran complexitat i exigència, fet que, donada la seva brevetat, fa que sigui poc representada.
1924	La guineueta astuta	JanáčekLeóš Janáček	Una de les obres més populars del compositor, la història es basa en uns dibuixos sobre animals del camp txecs. Curiosa faula amb un equip de cantants que han de representar animals en una de les peces més coloristes i curioses del repertori operístic.
1924	Die glückliche Hand	SchönbergArnold Schönberg	Els colors exerceixen en aquesta obra un paper molt important. No només els colors tímbrics de la gran orquestra, sinó els que suggereixen els llums sobre l'escena, amb un crescendo lumínic.