Vés al contingut

Usuari:Masoud.h1368/Annex:Seccions esportives del Futbol Club Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Seccions esportives del Futbol Club Barcelona
Part de {{Barra lateral de Barça}}
Futbol (masc.) Futbol (fem.) Atletisme Bàsquet (masc.) Bàsquet (fem.)*
Bàsquet (fem.)* daga Bàsquet Cadira* Beisbol daga Ciclisme daga Futbol americà* daga
Futbol indoor Futbol platja Futbol sala Gimnàstica daga Handbol
Handbol a 11 daga Hoquei gel Hoquei herba Hoquei patins Judo daga
Lluita daga Natació daga Patí artístic Patí artístic sobre rodes daga Rugbi a 13 daga
Rugbi a 15 Tennis daga Voleibol (masc.) Voleibol (fem.)* eSports
*Equips associats
  • Vegeu aquesta plantilla

El Futbol Club Barcelona és un club poliesportiu que, a més d'equips de futbol, compta amb equips en dotze disciplines esportives més. Aquestes disciplines s'estructuren com a seccions esportives dins del club. El FC Barcelona distingeix, des d'un punt de vista estructural, entre les seccions masculines professionals (5), les masculines no professionals (8) i les seccions femenines (6).

Una de les principals característiques del FC Barcelona és el caràcter poliesportiu, que integra seccions professionals i amateurs, masculines i femenines, de diferents disciplines esportives. A més de la seva secció principal, la de futbol masculina, el club també compta amb altres quatre seccions masculines professionals, que són les de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una secció professional femenina, la de futbol.

Els equips dels sis seccions professionals han guanyat més de 600 títols en competicions catalanes, espanyoles i internacionals. Per primera vegada en la seva història, en la temporada 2011-12, els 5 equips masculins professionals del club van competir per la Copa d'Europa en les seves respectives especialitats, i en la temporada 2012-13 els 5 equips professionals masculins i l'equip de la secció de futbol femení. Entre les sis seccions professionals, el F. C. Barcelona suma 46 Lligues de Campions (o Eurolligues en el cas del bàsquet) la qual cosa li converteix en el segon club més llorejat d'Europa i un dels vuit clubs que han aconseguit el màxim títol continental en 5 esports d'equips diferents.[1]

A la temporada 2020-21 el FC Barcelona va aconseguir una fita històrica en convertir-se en el primer club a guanyar la Champions femenina i masculina, quan l'equip de futbol sènior femení es va proclamar per primer cop campió d'Europa a Göteborg.[2]

A més, va tenir la fita d'haver guanyat la Lliga de Campions consecutivament, durant 17 anys, des de la temporada 1995-96 fins a la 2011-12 amb alguna de les seves seccions professionals i ha aconseguit, fins a l'actualitat, 1 «triplet» europeu amb les seccions de futbol, handbol i hoquei patinis en la temporada 2014-15 i 7 «doblets» europeus amb les seccions d'handbol i hoquei patinis en les temporades 1996-97, 1999-00 i 2004-05, amb les seccions de bàsquet i hoquei patinis en la temporada 2009-10, amb les seccions de futbol masculí i handbol en la temporada 2010-11, amb les seccions de Futbol Sala i Hoquei Patins en la temporada 2013-14, i amb les seccions d'handbol i futbol femení en la temporada 2020/21. Destaca també el fet que des de la temporada 1988-89 que s'inicia amb la victòria de l'equip de futbol, en la final de la Recopa d'Europa a Berna contra la Sampdoria fins a la 2011-12, cada temporada durant 24 anys, alguna de les seccions esportives del club va aixecar un títol europeu.[3]

Respecte a les competicions domèstiques també cal destacar que en la temporada 2017-18 els equips dels cinc esports professionals del club van guanyar els respectius campionats de la Copa, una fita històrica que no s'havia aconseguit fins llavors.[4]. Per primera vegada en la història del club en la temporada 2022-23 les sis seccions professionals de l'entitat blaugrana van aconseguir un ple històric, en guanyar les sis Lligues en disputa: la de futbol masculí, la de futbol femení, la de bàsquet, la d'handbol, la d'hoquei sobre patins i la de futbol sala, i les seccions professionals del club aconsegueixen la suma històrica de 125 Lligues.[5][6][7][8] Les seccions professionals del club també van guanyar totes les lligues domèstiques en la temporada 1998-1999, però llavors, quan es va commemorar amb aquell èxit el centenari del club, no formaven part les seccions professionals de futbol femení ni de futbol sala, la inclusió de la qual es va produir anys després.[9]

Pel que fa al nombre de títols de les seccions professionals a totes les competicions, el rècord històric de l'entitat ha estat un total de 19 títols aconseguits en cinc temporades (2011-12, 2014-15, 2017-18, 2018-19, i 2022-23).[10] En el còmput global de títols aconseguits per totes les seccions professionals, sense comptar els títols de les competicions organitzades per la Federació Catalana de Futbol, les temporades més reeixides van ser la 2022-23 amb 17 títols, les temporades 2011-12 i 2018-19 amb 16 títols, i les temporades 2013-14, 2014-15 i 2020-21 amb 15 títols.

A més de les seccions professionals, el club compta amb seccions amateurs en altres disciplines esportives: hoquei sobre herba masculí i femení, atletisme masculí i femení, patinatge masculí i femení, hoquei sobre gel, voleibol masculí i femení, rugbi, futbol platja, futbol indoor, futbol femení (va ser amateur fins a la temporada 2014-15 ia partir de la temporada 2015-16 es va professionalitzar) i bàsquet en cadira de rodes. Els esportistes de les seccions amateurs també competeixen al nivell més alt del seu esport, amb un notable llistat d'esportistes internacionals i olímpics.[11]

Els equips masculins i femenins sènior de les seccions esportives professionals o amateurs han aportat al club més de 880 títols a les competicions catalanes, espanyoles i internacionals que han disputat.

Seccions masculines professionals

[modifica]

Les seccions professionals masculines són quatre, les de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala. Són les quatre seccions més professionalitzades i prestigioses, que participen en les competicions de més categoria de les seves respectives disciplines a Espanya. A més, els equips masculins d´aquestes quatre seccions formen part de l´elit dels millors clubs d´Europa, per la quantitat de títols de caràcter continental que han aconseguit. Entre aquestes quatre seccions i els equips de futbol masculí i femení, el FC Barcelona suma 15 copes mundials o intercontinentals i 46 copes d'Europa.[12] Els equips d'aquestes quatre seccions tenen la seu i disputen els seus partits al Palau Blaugrana, pavelló poliesportiu annex al Camp Nou amb capacitat per a 8.500 espectadors.

Panoràmica del Palau Blaugrana durant un partit de l'Eurolliga de bàsquet el febrer de 2008
Jugadors de la secció d' handbol durant un partit de la Copa d'Europa al Palau Blaugrana a l'octubre del 2008.

La secció de bàsquet (creada el 1926) és el primer club en nombre de títols de Catalunya, el segon d'Espanya i un dels de major prestigi d'Europa. La secció de bàsquet va viure els seus millors anys en les dècades dels '80 i els '90, en les quals va aconseguir diversos títols espanyols i europeus. El seu títol més preuat, no obstant això, l'Eurolliga (o Copa d'Europa), no el va aconseguir fins a la temporada 2002-2003, quan va guanyar la Final Four celebrada a la mateixa ciutat de Barcelona. Els equips d'aquesta secció han aconseguit un total de 92 títols (32 en tornejos catalans, 52 en tornejos espanyols i 8 en tornejos internacionals). El directiu responsable de la secció és Josep Cubells, el director general és Juan Carlos Navarro, el director tècnic és Mario Bruno Fernández, i l'entrenador de l'equip sènior és Roger Grimau.

La secció d'handbol va ser fundada el 1943, i és l'equip que acumula més títols d'Espanya, d'Europa i del món. Els equips d'aquesta secció (incloent-hi les modalitats de 10 i 7 jugadors) han obtingut 165 títols (42 en tornejos catalans, 96 en tornejos espanyols i 27 en tornejos internacionals). El directiu responsable de la secció és Joan Solé, el director tècnic i de gestió és Xavier O'Callaghan, i l'entrenador de l'equip sènior és Carlos Ortega.

La secció d'hoquei patins va ser creada el 1942. És el més llorejat d'Europa, acumulant 22 Copes d'Europa. Els equips de la secció han aconseguit 131 títols (10 en tornejos catalans, 70 en tornejos espanyols i 51 en tornejos internacionals). El directiu responsable de la secció és Xavier Barbany, el director de gestió de és Xavier O'Callaghan, el director tècnic és Gaby Cairo, i l'entrenador de l'equip sènior és Edu Castro.

La secció de futbol sala que va ser fundada el 1978 es va convertir en una secció professional des del retorn de l'equip a la Divisió d'Honor a la temporada 2006/2007, i des d'aleshores és un dels millors equips de futbol sala a nivell nacional i internacional. A la temporada 2010/2011 va obtenir el seu primer títol professional: la Copa d'Espanya, i posteriorment ha aconseguit tots els títols de les competicions espanyoles i 4 títols de la Copa de la UEFA de futbol sala. Els equips de la secció han guanyat 40 títols (11 en tornejos catalans, 25 en tornejos espanyols i 4 en tornejos internacionals). El directiu responsable de la secció és Aureli Mas, el director tècnic és Jordi Torras,[13] el director de gestió és Xavier O'Callaghan, i l'entrenador és Jesús Velasco.[14]

Seccions professionals masculines Competicions nacionals Competicions internacionals Totals
Copa Lliga Supercopa Altres Copa d'Europa Recopa Altres Supercopa Mundial
1899 Futbol 31 27 17 2 5 4 5 5 3 99
1926 Bàsquet 27 20 6 1 2 2 2 1 1 62
1942 Handbol 27 30 26 18 11 5 1 5 5 128
1942 Hoquei patins 25 33 12 _ 22 1 1 18 6 117
1978 Futbol sala 8 7 4 6 4 1 _ _ _ 30
Total 118 117 64 27 44 13 9 29 15 436

Seccions masculines amateurs

[modifica]
Equip d'hoquei gel del FC Barcelona durant un partit contra HC Anglet Hormadi al Palau de Gel.

A més de les seccions masculines professionals, el club compta amb seccions amateurs en vuit disciplines esportives més: atletisme, patinatge, hoquei sobre gel, voleibol, hoquei herba, bàsquet amb cadira de rodes, rugbi i futbol platja.

La secció d'atletisme és la secció més antiga del club després del futbol. Es va crear oficialment el 1915, tot i que ja existia activitat atlética des del 1900.[15] Al palmarès destaquen més de 30 campionats d'Espanya per clubs en diferents modalitats. L'equip ha comptat històricament amb alguns dels millors atletes d'Espanya, com els medallistes olímpics José Manuel Abascal, i Javier García Chico, i campions d'Espanya com Antonio Corgos, Javier Moracho, Colomán Trabado o Gregorio Rojo que després va continuar fent la seva tasca com entrenador en aquesta secció i va ser considerat un dels millors entrenadors d'atletisme d'Espanya.

La secció de rugbi va ser creada el 1924. Té el seu camp de joc a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. És un dels clubs més llorejats de rugbi a Espanya gràcies als títols conquerits entre els anys 1940 i 1960. Entre els títols guanyats per la secció destaquen 16 Copes espanyoles, 2 Lligues espanyoles i 1 Supercopa d'Espanya.

La secció de futbol platja va ser creada el 2011 i L'any 2015 va guanyar el Mundial de clubs.[16][17]

Seccions amateurs Competicions nacionals Competicions regionals Competicions internacionals Total
Copa Lliga Supercopa Copa Lliga
1924 Rugbi 16 2 1 23 _ _ 42
1923 Hoquei herba 3 _ _ 2 _ _ 5
1970 Voleibol _ _ _ _ _ _ _
1972 Hoquei gel 6 7 _ _ _ _ 13
2001 Bàsquet amb cadira de rodes _ _ _ _ _ _ _
2011 Futbol platja _ _ _ _ _ 1 1
Total 25 9 25 1 61

Seccions femenines

[modifica]
L'equip futbol femení per la final de la Lliga de Campions 2019.

El FC Barcelona ha estat potenciant en els darrers anys les seves seccions femenines, atesa la creixent participació de les dones a l'esport, i la professionalització de les estructures competitives. Les seccions femenines del club són les de futbol, bàsquet, atletisme, patinatge artístic, voleibol i hoquei herba.

La secció de futbol femení milita a Primera Divisió. Al seu palmarès figuren dues Lligues de Campions, vuit lligues, nou copes de la Reina, tres supercopes d'Espanya, deu copes de Catalunya i una Copa Generalitat.[18]

El primer partit de futbol que jugà un equip femení fou el dia de Nadal de 1970, amb motiu d'un festival benèfic. El partit enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugranes, entrenades per Antoni Ramallets, contra la UE Centelles.[19] Posteriorment participà en el primer campionat oficiós de Catalunya (1971-72).[20][21]

Durant els anys 80 i els anys 90 es canvia el nom a Club Femení Barcelona, que feia servir els colors, distintius i instal·lacions del club. Durant aquells anys va obtenir els seus èxits més grans a la Copa de la Reina, de la qual va ser finalista el 1991 i campió el 1994.[22]


El 2002 el FC Barcelona va incorporar definitivament el futbol femení com a secció oficial i va continuar competint a Primera Nacional, la segona categoria espanyola. Després de tres intents, la temporada 2003-04 es va superar la promoció d'ascens i l'equip va ascendir a la Superlliga.[23]

Amb l'ascens, l'equip va obtenir cert ressò mediàtic la temporada 2004-05 amb el fitxatge de l'internacional mexicana Maribel Domínguez.[24] Tot i això no es va traduir en una millora de l'equip i, després de dues temporades, es va perdre la categoria la temporada 2006-07, quan, fins i tot es va parlar de la desaparició de l'equip.[25]

Amb l' arribada a la banqueta de Xavi Llorens la temporada següent la secció milloraria els resultats i aconseguiria retornar a la Superlliga el 2008. Al juny de 2011 aconseguiria la seva segona Copa de la Reina del club després de vèncer al RCD Espanyol per 1-0[26][27][28] i a la temporada 2011-12 aconseguia la primera lliga de la seva història.[29][30][31] A la temporada 2012-13 l'equip va assolir el doblet:campionat de Lliga[32][33][34] i Copa de la Reina.[35][36]


A la temporada 2012-13 va aconseguir la seva segona lliga a l'última jornada, novament contra l' Athletic Club de Bilbao.[37][38][39]

El Barça va professionalitzar la secció de futbol femení el 2015-2016.[40] A la temporada 2016-17 l'equip guanya la seva cinquena Copa de la Reina. A la fi de la temporada, Xavi Llorens es va acomiadar de la banqueta blaugrana després d'onze temporades,[41] en què va liderar el FC Barcelona de futbol femení i va aconseguir sis Copes Catalunya, quatre Copes de la Reina i quatre Lligues.[42]

L'entrenador Fran Sánchez, que va conquistar la Copa de la Reina a la temporada 2017-18, va ser substituït per Lluís Cortés com a nou entrenador el gener del 2019.[43] El 18 de maig del 2019 l'equip blaugrana va disputar per primera vegada una final de la Lliga de Campions, que perdr contra l'Olympique Lyonnais. El 16 de maig de 2021 va jugar la seva segona final i va guanyar la seva primera Copa d'Europa després de golejar al Chelsea (4 a 0).[44] A més, també guanya la Copa de la Reina, juntament amb la Lliga i la Champions League, i assoleix un triplet històric,[45] sent el primer equip de futbol femení estatal que l'obté. Al final de la temporada, Jonatan Giráldez va ser escollit com a nou entrenador de l'equip, després que Lluís Cortés comuniqués que deixava el càrrec.[46] A la temporada 2021-2022 va va assolir el triplet estatal amb la Lliga, la Copa de la Reina i la Supercopa d'Espanya, a banda d’un subcampionat europeu a Torí.[47][48] A la temporada 2022-2023 van guanyar la Lliga i la Supercopa d'Espanya i de la segona Champions en guanyar el Wolfsburg (3-2) a Eindhoven.[49]

L'equip de bàsquet femení era anomenat UB-Barça, ja que era el resultat de l'associació entre el FC Barcelona i l'equip de bàsquet de la Universitat de Barcelona. Competia a la Lliga espanyola de bàsquet femení, que va conquistar dues vegades. L'equip va desaparegué el 2007, pels deutes econòmics ambdós clubs.[50]

La secció d'atletisme femení competeix a la Divisió d'Honor. Han representat l'equip les atletes internacionals espanyoles Montse Mas, especialista en 800 metres llisos, Rosa Morató, campiona d'Europa de cros l'any 2005, o la marxadora María Vasco, medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney 2000.

L'èxit més gran d'una atleta del club ha estat el de l'atleta veneçolana Yulimar Rojas, que va aconseguir la medalla d'or als Jocs Olímpics de Tòquio amb un triple salt de 15,67 metres (rècord mundial), i es va convertir en la primera dona campiona olímpica del seu país i també del club blaugrana. [51] [52] A més, l'atleta blaugrana va aconseguir la medalla d'or en triple salt als campionats mundials d'atletisme a l'aire lliure de Londres 2017 i de Doha 2019, i als campionats mundials d'atletisme a pista coberta de Birmigham 2018 . El 2020 va ser triada la millor atleta femenina de l'any per World Athletics .

La Secció de patinatge artístic sobre gel femení fundat el 1972, coincidint amb la inauguració del Palau de Gel, la pista de gel del club, annexa al Palau Blaugrana, i que és seu de l'equip. L´equip ha donat nombrosos èxits al club, entre els quals destaquen 10 títols del Campionat d´Espanya de clubs. Una de les màximes figures de la secció va ser Marta Andrade, considerada la figura més gran de la història del patinatge artístic espanyol, i que va ser finalista als Jocs Olímpics d'Hivern de Lillehammer i Nagano.

La secció de voleibol femení fundat el juny de 1994.competeix amb el nom CVB Barça i milita en Superlliga 2.

La secció d'hoquei herba femení es fundà 1923 i competeix a la Divisió d'Honor.

  • Resum títols de les seccions femenines
Secciones femeninas Competiciones nacionales Competiciones regionales Competiciones internacionales Totale
Copa Liga Supercopa Copa Liga Copa Europa
1970 Fútbol 9 8 3 11 2 33
1923 Hockey hierba _ _ _ _ _ _ _
1994 Voleibol _ _ _ _ _ _
1985 Baloncesto _ 2 1 2 7 _ 12
1972 Patinaje _ _ _ _ _ _ _
1915 Atletismo 8 _ _ 62 _ _ 70
Total 17' 10 3 75 7 2 115
Datos actualizados hasta el 3 de junio de 2023.

Seccions desaparegudes

[modifica]

A més de totes les seccions esmentades, el Futbol Club Barcelona ha tingut equips fins a vuit disciplines esportives més al llarg de la seva història. Són seccions que, per una raó o per una altra, es van dissoldre. Entre 1924 i 1928 el club va tenir un equip de lluita grecoromana la figura del qual era el campió olímpic Emili Ardèvol.[53] Un altre dels grans esportistes espanyols que va pertànyer a la disciplina del club va ser Joaquim Blume, membre de la secció de gimnàstica que el club va tenir entre 1957 i 1976.

El Barça també va tenir seccions de tennis (1926-1936), natació (1942), patinatge artístic sobre rodes (1952-1956) i judo (1961-1976).

Altres seccions que han desaparegut han estat la de futbol americà, que va formar part del club entre els anys 2001 i 2003, després de la desaparició del Barcelona Dragons, equip que va competir a la NFL Europa, i la de ciclisme que, després de reaparèixer el 2004 sota la direcció de Melcior Mauri, va tornar a extingir-se a finals de 2006 davant la problemes econòmics.

La secció de beisbol el 1941. La secció comptava amb equips masculins a totes les categories. L'equip sènior va guanyar la Lliga espanyola de Beisbol en quatre ocasions els anys 1946, 1947, 1956 i 2011 quan es va anunciar la seva dissolució al juny de 2011.[54]

Secciones desaparecidas Competiciones nacionales Competiciones regionales Competiciones
internacionales 		Totales
Copa Liga Copa Lliga
1942-1959 Balonmano A-11 6 _ _ 10 _ 16
1941-2011 Béisbol _ 4 2 6
2001-2003 Fútbol americano _ _ _ _ _ _
Total 6 4 10 2 22

Medallistes olímpics del Futbol Club Barcelona

[modifica]
Aquesta secció és un extracte de Palmarès del Futbol Club Barcelona § Medalles olímpiques.[modifica]

Els esportistes del club que han guanyat medalles en els jocs olímpics hant estat:[55]

Palmarès resumit de totes les seccions amateurs i desaparegudes

[modifica]

[[Categoria:Seccions del FC Barcelona]] [[Categoria:Futbol Club Barcelona]] [[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]

  1. ↑ La Copa de Europa: el Santo Grial
  2. ↑ «El FC Barcelona, primer Club campeón de la Champions femenina y masculina». fcbarcelona.es, 16-05-2021. [Consulta: 2 juny 2021].
  3. ↑ «15 años ganando la Copa de Europa». fcbarcelona.com, 11-05-2010. [Consulta: 12 maig 2010].
  4. ↑ «Reconocimiento a los cinco Campeones de la Copa». fcbarcelona.com, 09-05-2018. [Consulta: 12 maig 2018].
  5. ↑ «¡El año de las 6 Ligas!». mundodeportivo.com, 23-06-2023. [Consulta: 25 juny 2023].
  6. ↑ «El Barça hace historia y gana seis ligas en una sola temporada». monesport.cat, 24-06-2023. [Consulta: 25 juny 2023].
  7. ↑ «Un sextete de Ligas del Barça para la historia». sport.es, 23-06-2023. [Consulta: 25 juny 2023].
  8. ↑ «El Barça de las 6 Ligas: Un récord único en el mundo». espndeportes.espn.com, 24-06-2023. [Consulta: 25 juny 2023].
  9. ↑ «De las 4 de 4 del Centenari al 6 de 6». mundodeportivo.com, 24-06-2023. [Consulta: 25 juny 2023].
  10. ↑ «Igualado el récord de títulos en una misma temporada». fc.barcelona.es, 24-06-2023. [Consulta: 25 juny 2023].
  11. ↑ «Secciones amateurs del FC Barcelona: algo más que sólo secciones». palco23.com, 01-04-2021. [Consulta: 5 agost 2021].
  12. ↑ https://www.fcbarcelona.es/es/club/noticias/2649863/el-fc-barcelona-gana-su-45a-copa-de-europa El FC Barcelona gana su 45a Copa de Europa, actualizado a fecha 19 de junio de 2022
  13. ↑ «“Volem ser un mirall per a la base del futbol sala català”». [Consulta: 13 setembre 2023].
  14. ↑ «Jesús Velasco, nou entrenador del Barça de futbol sala fins al 2023». [Consulta: 13 setembre 2023].
  15. ↑ El atletismo olímpico español (en castellà). RFEA i AEEA, 1992, p. 16. ISBN 84-604-3552-0. 
  16. ↑ «FC Barcelona, champions of the Mundialito de Clubes!». Beach Soccer Worldwide. [Consulta: 13 desembre 2015].
  17. ↑ «FC Barcelona are world champions of the beach football». FCBarcelona.com. [Consulta: 13 desembre 2015].
  18. ↑ «Quantes Champions té el Barça femení i quantes finals ha jugat. Les blaugranes s'han convertit en un dels millors equips del futbol femení». monesport.cat, 27-04-2023. [Consulta: 9 juny 2023].
  19. ↑ «Barcelona-CSKA, un partido de homenaje al socio, y la novedad de un encuentro entre féminas, notas culminantes de la campaña benéfica de Radio Nacional» (en castellà). La Vanguardia, 25-12-1970. [Consulta: 1r desembre 2022].
  20. ↑ Tomás Berenguer, Manuel. Barça femení. Història des dels orígens fins al triplet. Base, Desembre 2021, p. 41-57. ISBN 978-84-19007-00-1. 
  21. ↑ Fcbarcelona.com, febrer de 2007 Arxivat 2011-08-15 a Wayback Machine. (castellà)
  22. ↑ El Mundo Deportivo, 21 de desembre de 1996 (castellà)
  23. ↑ El Mundo Deportivo, 29 de juny de 2004 (castellà)
  24. ↑ 20minutos, 14 de febrer de 2005 (castellà)
  25. ↑ El Mundo Deportivo, 7 de maig de 2007 (castellà)
  26. ↑ Real Federación Española de Fútbol, 19 de juny de 2011 Arxivat 2011-12-27 a Wayback Machine. (castellà)
  27. ↑ «El Barcelona gana la Copa de la Reina tras vencer al Espanyol en la final» (en castellà). MARCA. [Consulta: 14 setembre 2023].
  28. ↑ fcbarcelona.cat, 19 de juny de 2011 Arxivat 2011-06-24 a Wayback Machine.
  29. ↑ esport3. «El Barça aconsegueix la primera Superlliga femenina en derrotar el Huelva (1-0)», 27-05-2012. [Consulta: 14 setembre 2023].
  30. ↑ Lajornada.cat, 27 de mayo de 2012
  31. ↑ «El Barcelona estrena su palmarés liguero» (en castellà). MARCA. [Consulta: 14 setembre 2023].
  32. ↑ «El FC Barcelona, campeón de la liga femenina de fútbol» (en castellà). La Vanguardia, 05-05-2013. [Consulta: 14 setembre 2023].
  33. ↑ «1-2. El Barcelona arrebata el título al Athletic en San Mamés» (en castellà). Mundo Deportivo, 05-05-2013. [Consulta: 14 setembre 2023].
  34. ↑ esport3 «El Barça femení guanya al camp de l'Athletic i revalida el títol de Lliga per segon any consecutiu (1-2)». CCMA, 05-05-2013.
  35. ↑ «El Barça gana la Copa de la Reina ante el Zaragoza» (en castellà). La Vanguardia, 16-06-2013. [Consulta: 14 setembre 2023].
  36. ↑ «4-0: El Barça femenino, campeón de la Copa de la Reina» (en castellà). Mundo Deportivo, 16-06-2013. [Consulta: 14 setembre 2023].
  37. ↑ Real Federación Española de Fútbol, 19 de juny de 2011 Arxivat 2011-12-27 a Wayback Machine. (castellà)
  38. ↑ Marca, 19 de juny de 2011 (castellà)
  39. ↑ fcbarcelona.cat, 19 de juny de 2011 Arxivat 2011-06-24 a Wayback Machine.
  40. ↑ «El Barça replicará con el femenino su estructura de secciones polideportivas», 12 enero 2017.
  41. ↑ Arroyo, Natàlia. «Xavi Llorens deixa el femení: "Era el moment idoni per marxar"». Ara.cat, 09-05-2017. [Consulta: 6 juny 2023].
  42. ↑ «Xavi Llorens se despide con cuatro Ligas y cuatro Copas», 18-06-2017.
  43. ↑ «Fran Sánchez: "Vull que el futbol femení continuï creixent"». El Nacional, 29-06-2017. [Consulta: 6 juny 2023].
  44. ↑ «El Barça femení, campió d'Europa per la porta gran». NacióDigital. [Consulta: 6 juny 2023].
  45. ↑ «El Triplet ja és nostre!». [Consulta: 6 juny 2023].
  46. ↑ «Jonatan Giráldez, nou entrenador del Barça | betevé», 02-07-2021. [Consulta: 6 juny 2023].
  47. ↑ «Notícies del Barça Femení | Canal Oficial FC Barcelona». [Consulta: 6 juny 2023].
  48. ↑ «El FC Barcelona tanca la temporada 2021/22 amb 16 títols», 26-06-2022. [Consulta: 5 juliol 2022].
  49. ↑ «Barça – Wolfsburg: ¡Campeonas de Europa! (3-2)», 03-06-2023.
  50. ↑ «El Espanyol se beneficia del cierre del UB Barça» (en castellà). Mundo Deportivo, 04-07-2007. [Consulta: 20 juny 2023].
  51. ↑ «La venezolana Yulimar Rojas gana oro en salto triple femenino en Tokio y bate el récord olímpico y mundial». , 01-08-2021.
  52. ↑ «Yulimar Rojas dedica su medalla de oro a todos los culés», 04-08-2021.
  53. ↑ Spaaij, Ramn; Spaaij, Ramón. Understanding football hooliganism: a comparison of six Western European. Amsterdam University Press, 2006. ISBN 978-90-5629-445-8.  p. 19
  54. ↑ Puigdemont, Oriol «El club azulgrana aprieta a sus secciones» (en castellà). El País [Madrid], 02-06-2011. ISSN: 1134-6582.
  55. ↑ [enllaç sense format] http://www.olympic.org/ Base de dades del COI
  56. ↑ [enllaç sense format] http://www.mundodeportivo.com/20120813/fc-barcelona/barca-medallas-olimpicas-londres-2012-azulgrana-cinco-de-veintidos_54336550569.html
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Masoud.h1368/Annex:Seccions_esportives_del_Futbol_Club_Barcelona&oldid=33931960»