Vés al contingut

La Masia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «La Masia (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióLa Masia
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Epònimmasia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscamp d'entrenament de futbol Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 octubre 1979
Data de dissolució o abolició2011 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Propietat deFutbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://www.fcbarcelona.cat/ca/club/masia-360

La Masia és un camp d'entrenament situat al costat del Camp Nou que ha estat la residència dels joves de les categories inferiors del FC Barcelona, i s'ha convertit en referència mundial del futbol base i formatiu.[1] En els seus primers trenta anys d'història hi van passar 503 nens amb el somni de convertir-se algun dia en esportistes d'elit.[2] El 85% provenien dels diferents equips de futbol i l'altre 15% de la resta de seccions professionals. Un dels majors reconeixements a nivell mundial es va produir el 10 de gener del 2011, quan tres jugadors formats a la Masia, Xavi, Iniesta i Messi, van quedar en les tres primeres posicions de la Pilota d'Or, premi que distingeix al millor jugador de l'any anterior; una fita mai assolida per cap altre club.[3] L'any 2011 va traslladar-se a la nova Masia, a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Història

[modifica]
Can Planes el 1925

Can Planes

[modifica]

La masia de Can Planes, construïda l'any 1702, està catalogada com a bé cultural d'interès local.[4] Formava part dels terrenys adquirits pel FC Barcelona destinats a la construcció del Camp Nou amb l'acord favorable d'una Assemblea de compromissaris convocada pel president Agustí Montal i Galobart el 14 de novembre de 1950. La compra oficial s'ajornà tres anys, i encara en passaria mig més fins que el 28 de març de 1954 es procedís a iniciar les obres. Una comitiva de 60.000 persones, presidides per Francesc Miró-Sans, van fer el recorregut des del Camp de Les Corts fins a la masia de Can Planes, a l'ombra de la qual, va celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, revestida de solemnitat.[5] Tres anys després, el 24 de setembre de 1957, festa de La Mercè, la junta d'en Miró-Sans inaugurava el Camp Nou amb el precepte de conservar-hi per sempre la Masia.[1]

En el curs de les obres del Camp Nou, la Masia va servir com a taller de confecció de les maquetes i lloc de reunions i treball d'arquitectes i constructors, i també com a local de recepció d'autoritats. Després d'uns anys de romandre tancada, en el període presidit per Enric Llaudet es procedí a fer-hi unes obres de restauració i el 26 de setembre de 1966 passà a albergar la seu social i oficines del Club, que deixaren la Via Laietana per a traslladar-se al costat al Camp Nou.[1]

Etapa de Núñez i Mussons (1978-2000)

[modifica]
Guillem Amor, Albert Ferrer, Josep Mussons i Pep Guardiola, en una foto que durant molts anys va estar al menjador de La Masia, encoratjant als nous jugadors: «Amb esforç i sacrifici, també (hi) podreu arribar».

Quan la Junta de Josep Lluís Núñez va començar a regir el Club, l'1 de juliol de 1978, va decidir ampliar i traslladar les oficines a l'edifici del Palau Blaugrana i Palau de Gel, i convertir La Masia en una residència per a joves futbolistes vinguts de fora i que fins llavors vivien disseminats en pensions i pisos, amb poc control, i amb els riscos que les nits de la gran ciutat comporten per a joves adolescents. Johan Cruyff, que en la temporada 1977-78 finalitzà la seva etapa com a jugador del Barça, va ser una de les persones que ho havien proposat al president.[6] Al cap de pocs mesos, el 20 d'octubre del 1979, el desig de Núñez es convertia en realitat i naixia oficialment La Masia.[1]

Inicialment es va formar una Comissió Rectora molt nombrosa per gestionar La Masia, que només durà unes setmanes, presidida pel Cap responsable del futbol base, Jaume Amat i Curto.[7] Un dels tutors del futbol base, Francesc Segarra Malons, va ser el primer director executiu i Xavier Comenges, primer administrador, substituïts uns anys més tard, per Joan Cèsar Farrés, i per Carles Naval respectivament.

El novembre de 1979, coincidint amb la dimissió del directiu Jaume Amat, quan fou designat director general de carreteres de la Generalitat, en Josep Mussons i Mata, Vicepresident de l'àrea esportiva del club, va ser nomenat responsable de tota la parcel·la del futbol base i de La Masia, tasca que va desenvolupar fins al final del seu mandat el juny de l'any 2000. D'entrada, Mussons va rodejar-se d'un grup de bons tutors – dos per cada equip, conduïts per l'Ernest Llirinós - amb absoluta renúncia a immiscir-se en qüestions esportives que eren d'exclusiva autoritat dels tècnics respectius. Va marcar un programa d'actuació per assegurar que els nois que començaven la seva carrera esportiva sentissin el compromís de pertànyer a un club com el Barça: allò que, amb el temps ha quedat com l'esperit de La Masia.[1]

La primera novetat va ser la formació integral dels residents, amb obligatorietat d'anar a l'Escola, Acadèmia o Universitat amb cost a càrrec del Club. Una decisió criticada al principi però que posteriorment altres clubs van copiar, establint la formació integral com a norma educativa, cosa actualment generalitzada i corrent. Per a mantenir el nivell d'estudis, La Masia va tenir professors de repàs a hores lliures.[1]

A nivell esportiu, l'entrenador Oriol Tort fou una de les ànimes del projecte.[6] El primer jugador format a la Masia que debutà amb el primer equip va ser Ángel Pedraza, el 16 de setembre de 1980,[8]

]</ref> i els dos següents van ser Luis Milla i Esteve Fradera.[cal citació]

Consolidació i reconeixement mundial (2000-actualitat)

[modifica]
La nova Masia, situada a la Ciutat Esportiva Joan Gamper

Des de l'any 2002 és dirigida per Carles Folguera, exporter de la secció d'hoquei patins del FC Barcelona.[9]

Un dels majors reconeixements a nivell mundial es va produir el 10 de gener de 2011, quan tres jugadors formats a la Masia, Xavi, Iniesta i Messi, van quedar en les tres primeres posicions de la Pilota d'Or, premi que distingeix al millor jugador de l'any 2010. Una fita mai assolida per cap altre planter. L'estiu de l'any 2011, la residència dels joves i l'activitat formativa es traslladà a la Ciutat Esportiva Joan Gamper situada a Sant Joan Despí, on el futbol base s'entrena i juga els partits i on el primer equip s'entrena. La nova Masia, anomenada Centre de Formació Oriol Tort,[10] ocupa un modern edifici de 6.000 m² i amb capacitat per a entre 80 i 120 joves, superior als 60 joves que acollien les antigues instal·lacions. La masia de Can Planes passà a ser seu social del club.[2]

Estadístiques dels residents

[modifica]

Llista de jugadors formats a La Masia

[modifica]

La següent taula inclou jugadors de futbol formats a La Masia que han jugat almenys 50 partits a lligues de primera divisió, o que actualment juguen al primer equip del FC Barcelona. Inclou partits i gols marcats en competició de lliga.

Nom Origen Posició Any de naixement Carrera[a] Partits Gols Club[b]
Alvarez, QuiqueQuique Álvarez[c] Galícia Defensa 1975 1995–2009 200 005 Vila-real CF
Amor, GuillermoGuillermo Amor País Valencià Centrecampista 1967 1988–2002 402 048 FC Barcelona
Arteta, MikelMikel Arteta País Basc Centrecampista 1982 2000– ¤ 241 039 Arsenal Football Club
Barjuán, SergiSergi Barjuán Catalunya Catalunya Defensa 1971 1993–2002 352 006 FC Barcelona
Busquets, CarlesCarles Busquets[d] Catalunya Catalunya Porter 1967 1990–1999 079 000 FC Barcelona
Cruyff, JordiJordi Cruyff Països Baixos Països Baixos Centrecampista 1974 1994–2010 256 042 Alavés
Fabregas, CescCesc Fàbregas Catalunya Catalunya Centrecampista 1987 2004– ¤ 187 032 FC Barcelona
Ferrer i Llopis, AlbertAlbert Ferrer i Llopis Catalunya Catalunya Defensa 1970 1990–2003 297 001 FC Barcelona
Garcia, LuisLuis García Catalunya Catalunya Centrecampista 1978 1999– ¤ 225 040 Racing Santander[13]
Guardiola, JosepPep Guardiola Catalunya Catalunya Centrecampista 1971 1990–2006 291 009 FC Barcelona
Hernandez, XavierXavi Hernández Catalunya Catalunya Centrecampista 1980 1998– ¤ 367 037 FC Barcelona
Iniesta, AndresAndrés Iniesta Castella-La Manxa Centrecampista 1984 2002– ¤ 228 022 FC Barcelona
Krkic, BojanBojan Krkić Catalunya Catalunya Davanter 1990 2007– ¤ 092 023 Ajax
Messi, LionelLionel Messi Argentina Argentina Davanter 1987 2004– ¤ 159 106 FC Barcelona
Motta, ThiagoThiago Motta Brasil Brasil Centrecampista 1982 2001– ¤ 152 020 Paris Saint-Germain Football Club
Navarro, FernandoFernando Navarro Catalunya Catalunya Defensa 1982 2001– ¤ 194 003 Sevilla
Pique, GerardGerard Piqué Catalunya Catalunya Defensa 1987 2005– ¤ 071 005 FC Barcelona[14]
Peña, Iván de laIván de la Peña Cantàbria Centrecampista 1976 1995– 2011 369 024 RCD Espanyol
Presas, OleguerOleguer Presas Catalunya Catalunya Defensa 1980 2002– ¤ 146 002 Ajax[15]
Puyol, CarlesCarles Puyol Catalunya Catalunya Defensa 1978 1999– ¤ 345 007 FC Barcelona
Reina, PepePepe Reina Comunitat de Madrid Porter 1982 2002– ¤ 317 000 Nàpols
Rodriguez, PedroPedro Rodríguez Illes Canàries Davanter 1987 2007– ¤ 060 021 FC Barcelona
Valdes, VictorVíctor Valdés Catalunya Catalunya Porter 1982 2002– ¤ 281 000 FC Barcelona
GabriGabri Catalunya Catalunya Centrecampista 1979 1999– ¤ 287 026 Umm Salal Sport Club
Suarez, JeffrenJeffrén Suárez Veneçuela Veneçuela Davanter 1988 2009– ¤ 23 003 Sporting de Lisboa
SantosGiovani dos Santos Mèxic Mèxic Davanter 1989 2007– ¤ 81 006 Vila-real CF
Garcia, RogerRoger Garcia Catalunya Catalunya Centrecampista 1976 1995– 2007 258 029 RCD Espanyol
Garcia, OscarÒscar Garcia Catalunya Catalunya Migcampista 1973 1992– 2005 169 031 FC Barcelona
Milla, LuisLuis Milla Aragó Centrecampista 1966 1986– 2001 298 006 Madrid
NayimNayim Ceuta Centrecampista 1966 1987– 2000 341 028 Tottenham
Arpón, ÓscarÓscar Arpón La Rioja Centrecampista 1975 1995– ¤ 138 005 Salamanca
Carreras, LluísLluís Carreras Illes Balears Defensa 1972 1992– 2007 220 010 Mallorca
Celades, AlbertAlbert Celades Catalunya Catalunya Centrecampista 1975 1995– ¤ 267 011 FC Barcelona
Cembranos, LuisLuis Cembranos  Suïssa Centrecampista 1972 1994– 2004 176 037 Rayo Vallecano
García, SergioSergio García Catalunya Catalunya Davanter 1983 2003– ¤ 166 031 Reial Saragossa
Moreno, JaviJavi Moreno País Valencià Davanter 1974 1999– 2010 134 040 Alavés
Rufete Rufete País Valencià Migcampista 1976 1995– ¤ 280 029 Alavés
Velamazán, ToniToni Velamazán Catalunya Catalunya Migcampista 1977 1995– ¤ 198 027 Hospitalet
Pinilla, AntoniAntoni Pinilla Catalunya Catalunya Davanter 1971 1990– 2008 242 040 Tenerife
Pedraza, AngelÁngel Pedraza Andalusia Defensa 1962 1982– 1997 129 005 Mallorca
Fradera, EsteveEsteve Fradera Catalunya Catalunya Defensa 1963 1981– 1995 211 007 Mallorca
CristóbalCristóbal Parralo Andalusia Defensa 1967 1987– 2003 517 014 RCD Espanyol
FontàsAndreu Fontàs Catalunya Catalunya Defensa 1989 2009–¤ 007 000 Real Club Celta de Vigo
ArnauFrancesc Arnau Catalunya Catalunya Porter 1975 1996–2011 169 000 Málaga CF

Palmarès de jugadors sortits de la Masia amb els seus clubs

[modifica]

Palmarès de jugador que han jugat almenys 50 partits a lligues de primera divisió, o que actualment juguen al primer equip del FC Barcelona.[e]

Internacionals

[modifica]

Estatals[f]

[modifica]

Individual

[modifica]
2 segones posicions, 3 terceres posició

Notes

[modifica]
  1. ↑ Comença amb el primer partit de primera divisió i acaba amb l'últim
  2. ↑ Per jugadors retirats, es mostra el club on el jugador ha jugat més partits. Per jugadors en actiu, mostra el club actual.
  3. ↑ Entrenador del Barcelona Juvenil A de 2009 a 2010, quan Óscar García Junyent passa a assumir-ho.[11]
  4. ↑ Pare de Sergio Busquets i a partir de 2010, entrenador de porters del Barça.[12]
  5. ↑ Actualitzat fins a l'11 de gener de 2011.
  6. ↑ Actualitzat 22 de maig de 2011

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mussons i Mata, Josep. El Barça vist per dins. Pagès Editors, 2003. ISBN 84-9779-095-2. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «El mejor aniversario de La Masia». Mundo Deportivo, 20-10-2009.
  3. ↑ «It’s an all Barça affair at FIFA Ballon d'Or» (en anglès). Total Barça, 06-12-2010. Arxivat de l'original el 2010-12-10.
  4. ↑ «Can Planas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. ↑ «EL DOMINGO FUE BENDECIDA Y COLOCADA SOLEMNEMENTE LA PRIMERA PIEDRA DEL NUEVO ESTADIO DEL CLUB DE FÚTBOL BARCELONA». La Vanguardia, 30-03-1954, pàg. 22.
  6. ↑ 6,0 6,1 Perarnau, Martí «La Masia, como un laboratorio». Sport, 18-08-2010.
  7. ↑ «Jaume Amat, 80 anys de dedicació al futbol i al Barça». Mundo Deportivo, 15-12-2006.
  8. ↑ Álvarez, Robert «Pedraza, el primero de La Masía que debutó con el Barça». El País, 09-01-2011. Arxivat de l'original el 29-03-2020.
  9. ↑ «La Masía, fábrica de talentos del FC Barcelona, cumple 30 años de éxito». Futbolred, 26-10-2009. Arxivat de l'original el 18-04-2011.
  10. ↑ «La nova Masia del Barça es dirà Centre de formació Oriol Tort». Empordà, 31-01-2011.
  11. ↑ Domènech, José Luis «Òscar entrenará al Juvenil A». Mundo Deportivo, 27-07-2010.
  12. ↑ «Plantilla 2010–11». FC Barcelona. Arxivat de l'original el 14-03-2011.
  13. ↑ «Luis Javier García Sanz Profile». Soccernet.espn.go.com. Arxivat de l'original el 25-02-2010.
  14. ↑ «Gerard Pique Profile». Soccernet.espn.go.com. Arxivat de l'original el 23-08-2009.
  15. ↑ «Oleguer Presas Renom Profile». Soccernet.espn.go.com. Arxivat de l'original el 23-02-2010.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Masia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Masia&oldid=34200306»