Usuari:Mcapdevila/Back-side bus
En el món de la informàtica, el Back Side Bus (BSB, literalment "bus del darrere", en contraposició al frontal o FSB) es refereix a la connexió entre un microprocessador i la seva memòria memòria cau externa , en particular i comunament la de segon nivell o L2 (en anglès, Level 2 ).[1] Atès que el concepte de BSB complementa al de FSB, els ordinadors moderns utilitzen una "arquitectura de bus dual" o, en la nomenclatura d'Intel, Dual Independent Bus (DIB).[2]
Prestacions
[modifica]En aquest nou bus trobem algunes millores sobre l'antic FSB "unificat":
- És dedicat, és a dir és específica i exclusivament concebut per al trànsit de dades de la memòria cau L2. A més, d'aquesta manera no necessita senyals protocolàries addicionals com les d'un bus "genèric" com el FSB (per exemple, les clàssiques IRQ, Interrupt Request lines o sol·licituds d'interrupció a la CPU).
- Allibera, al gairebé sempre ocupat FSB, de realitzar una important i pesada tasca addicional, contribuint a que aquest tingui menys "colls d'ampolla".
- A més, en ser un bus més curt que el FSB pot operar a freqüències o velocitats bastant més altes que aquell. De fet, històricament les mateixes memòries cau L2 s'han estat acostant cada vegada més a la CPU, des de les antigues (ubicades a la placa mare) fins a les actuals (muntades sobre el mateix nucli del processador).
Història
[modifica]Intel Pentium II
[modifica]El Pentium II, llançat inicialment al mercat el maig del 1997, va ser la primera CPU que va incloure la memòria cau L2 al propi cartutx del microprocessador, tot i que encara no en l'encapsulat del nucli (com posteriorment passaria amb els Celeron i els Pentium III de nucli Coppermine).
Aquella memòria cau funcionava a la meitat del nucli (core) del processador, com es pot observar a la petita taula següent:
| Nom codi |
Tecnologia de procés |
Freqüència del nucli (MHz) |
Multi- plicador |
Freqüència del FSB (MHz) |
Freqüència del BSB (MHz) |
|---|---|---|---|---|---|
| Klamath | 350 nm (0,35 µm) | 233 | 3,5 | 66 | 116 |
| Klamath | 350 nm (0,35 µm) | 266 | 4,0 | 66 | 133 |
| Klamath | 350 nm (0,35 µm) | 300 | 4,5 | 66 | 150 |
| Klamath | 350 nm (0,35 µm) | 333 | 5,0 | 66 | 166 |
| Deschutes | 250 nm (0,25 µm) | 350 | 3,5 | 100 | 175 |
| Deschutes | 250 nm (0,25 µm) | 400 | 4,0 | 100 | 200 |
| Deschutes | 250 nm (0,25 µm) | 450 | 4,5 | 100 | 225 |
Evidentment, la memòria cau muntada en el propi cartutx de la CPU, oferia un rendiment superior que fins aleshores memòries cau externes (ubicades a la placa mare), com la dels Intel Pentium originals (que serien heretades per AMD en els seus K5, K6 i K6-2 , el K6-III tenia 256 Kilobyte interns en el propi nucli del processador (on-die), de manera que "relegava" a la memòria cau de la placa mare a ser de tercer nivell (L3). Aquestes velles memòries cau, que encara que fossin de 2 MB, no proporcionaven cap millora substancial ja que, en estar limitades per la freqüència del FSB (normalment de 66 o 100 MHz),[3] no eren més ràpides que les llavors noves memòries dinàmiques del tipus SDRAM (les quals també operaven a aquesta velocitat).
Per la seva banda, l¡ Intel Celeron, basat en el Pentium II, a partir de la seva versió 300A (de nom codi Mendocino), ja incorporava una memòria cau L2 on-die (encara que de 128 Kilobyte en lloc dels 512 KB dels PII). Per tant, si s'escau, la freqüència de la seva BSB ja equivalia a la velocitat del propi nucli del microprocessador (de fet, quan va ser llançat a l'agost de 1998, va ser la primera CPU per ordinador personal en disposar d'aquesta interessant característica).
Intel Pentium III
[modifica]Els Pentium III de primera generació (coneguts amb el nom codi Katmai), llançats a finals de febrer de 1999, eren bàsicament PII accelerats (la principal novetat consistia en la incorporació d'unes instruccions addicionals anomenades SSE) van seguir amb aquest mateix esquema, fins a arribar als 600 MHz. Van ser fabricats amb una tecnologia de procés de 250 nm (0 , 25 µm).
| Freqüència del nucli (MHz) |
Multi- plicador |
Freqüència del FSB (MHz) |
Freqüència del BSB (MHz) |
|---|---|---|---|
| 450 | 4,5 | 100 | 225 |
| 500 | 5,0 | 100 | 250 |
| 533 | 4,0 | 133 | 266 |
| 600 | 6,0 | 100 | 300 |
| 600 | 4,5 | 133 | 300 |
Versions posteriors dels Intel Pentium III, de nom codi Coppermine (180 nm o 0,18 µ) i Tualatin (130 nm o 0,13 µ), directament incorporaven memòries cau L2 en el propi nucli, pel que el seu FSB va passar a ser equivalent a la velocitat d'aquell.
AMD Athlon
[modifica]Per la seva banda, el BSB dels AMD Athlon (K7 Argon/Pluto) de primera generació (llançat inicialment a l'agost del 1999), que imitaven el format de cartutx dels Pentium II, també operava a una fracció de la velocitat de la pròpia CPU. Més precisament, ho feia a 1/2 (50%), 2/5 (40%) o 1/3 (33%) d'aquella, com la seva mostra en la taula(la velocitat del bus era de 100 MHz DDR). Això es deia que les pastilles (xips) de SRAM (RAM estàtica, bastant més ràpida que la convencional SDRAM d'aquella època), tenia problemes per arribar a freqüències superiors a els 350 MHz.
| Codi | Nom codi |
Tecnologia de procés |
Freqüència del nucli (MHz) |
Freqüència del BSB (MHz ) |
|---|---|---|---|---|
| K7 | Argon | 250 nm (0,25 µm) | 500 | 250 |
| K7 | Argon | 250 nm (0,25 µm | 550 | 275 |
| K7 | Argon | 250 nm (0,25 µm) | 600 | 300 |
| K7 | Argon | 250 nm (0,25 µm) | 650 | 325 |
| K7 | Argon | 250 nm (0,25 µm) | 700 | 350 |
| K75 | Pluto | 180 nm (0,18 µm) | 750 | 300 |
| K75 | Pluto | 180 nm (0,18 µm) | 800 | 320 |
| K75 | Pluto | 180 nm (0,18 µm) | 850 | 340 |
| K75 | Pluto | 180 nm (0,18 µm) | 900 | 300 |
| K75 | Pluto | 180 nm (0,18 µm) | 950 | 317 |
| K75 | Pluto | 180 nm (0,18 µm) | 1.000 | 333 |
Tots elsmicroprocessadors són fabricats per Intel des de finals d'octubre del 1999 i els AMD produïts des de juny del 2000 incorporavenmemòria cau L2 en el propi nucli (on-die). [4] Per tant els seus respectius FSBs operen exactament a la freqüència d'aquells. Això inclou els AMD Athlon (des del nucli Thunderbird), Duron, Athlon 64, Sempron, Phenom, Phenom II, Intel Pentium III (a partir de la versió Coppermine ), Pentium 4, Core Duo , Core 2 i Core i7.
Notes i referències
[modifica]- ↑ «Backside Bus». Whatis.com, 30-04-2001.
- ↑ «Dedicated Backside Cache Bus». PCguide.com, 30-04-2001.
- ↑ Per exemple, la plataforma Super 7 d'AMD era un Socket 7 operant a 100 MHz (en lloc dels 66 MHz originals).
- ↑ «Buses: frontside and backside». ItWorld, 30-04-2001.
