Usuari:Mcapdevila/Carburer

Làmpada de carbur utilitzada en una mina

Un carburer o llum de carbur, és un dispositiu d'il·luminació mitjançant una flama produïda per una reacció química exotèrmica entre el carbur de calci i l'aigua. També rep el nom de làmpada d'acetilè o simplement llàntia.

L'aparell permet obtenir una flama molt lluminosa produïda amb la ignició del gas acetilè (C ₂H₂) que es genera per la reacció química exotèrmica entre el carbur de calci (CaC₂) i aigua. El llum consta de dos compartiments que es carreguen amb ambdós reactius (aigua en el superior i carbur de calci en l'inferior). Un element de regulació (generalment una aixeta) permet aportar controladament petites quantitats d'aigua al carbur, produint-se el gas acetilè que es crema en un broquet que pot estar munit d'un reflector parabòlic.

Els models tradicionals porten la boca, amb o sense reflector, adossada al propi aparell.

Primerament va ser emprat per la mineria i el seu ús s'ha difós també en altres activitats com l'espeleologia, la pesca o el senderisme. Amb menys d'un quilo d'aigua i carbur de calci es pot obtenir il·luminació per més de 24 hores.

Aplicació a l'espeleologia

Llum de carbur tradicional

Làmpada de carbur de fabricació francesa per bicicletas

L'ús estès d'aquests aparells com il·luminació principal en l'espeleologia de les últimes dècades ha possibilitat diverses evolucions i millores tant en el sistema de regulació de l'aportació d'aigua (models atmosfèrics, d' auto-pressió o d'injecció per bomba de cautxú) com en la seva construcció (acer, acer inoxidable, alumini, polietilè ...) i seguretat (vàlvules i circuits de seguretat contra excessos de pressió).

Aquests models, de qualitat molt superior als tradicionals, cremen l'acetilè en un broquet instal·lat al costat d'un reflector al casc, on s'aconsegueix la ignició del gas amb un encenedor piezoelèctric. Aquest broquet, de ceràmica, està connectat amb el carburer (que l'espeleòleg porta penjant a la cintura) mitjançant un tub. D'aquesta manera, el espeleòleg només ha de manipular el sistema per l'encesa o per la regulació, tenint les mans lliures la resta del temps.

Fins no fa gaire el seu ús reportava una sèrie d'avantatges:

• Proporciona una il·luminació uniforme, càlida i agradable entorn de l'explorador.
• Té gran autonomia amb un baix cost , en contra de les làmpades elèctriques convencionals (incandescents i halògenes).
• És una font de calor , en ser la reacció aigua-carbur exotèrmica. Això s'agraeix per a estades prolongades en les cavitats, com a ajuda per combatre la hipotèrmia.
• És un dispositiu robust i simple , que resisteix bé la duresa de l'exploració subterrània i normalment permet una ràpida reparació amb eines bàsiques.

Entre els seus inconvenients es troba el residu que es genera després de la reacció química, que és bàsicament calç amb impureses. El residu ha de retirar-se del compartiment del carbur cada cert temps, i recarregar per combustible nou. Sovint és necessari netejar el carburer mentre s'està a la cova, tenint cura de no embrutar l'entorn, així com la necessitat de transportar el rebuig a l'exterior per a no contaminar el medi ambient cavernícola.

Al seu torn, la mala combustió pot generar sutge al voltant de la flama, podent tacar les parets o sostre de la cavitat en passos estrets, si no es fa una progressió acurada. Igualment, requereix d'una segona il·luminació de suport elèctric que sigui més o menys estanca, que no s'apagui en zones de fort degoteig on la flama d'acetilè sí que ho faria.

La ràpida evolució dels enllumenats elèctrics de LEDs, amb un notable augment de l'autonomia i la qualitat de la llum, està reduint l'ús dels llums de carbur com a il·luminació principal en espeleologia.

Vegeu també

• Far (automoció)

Enllaços externs

• Sistema d'il·luminació de gas
• Diferències entre el sistema elèctric i el de gas
• La il·luminació en espeleologia
• La il·luminació