Usuari:Mcapdevila/Cauterització

La cauterització és un terme mèdic usat per a descriure la cremada de part del cos emprada per tancar o extreure'n una part. Les principals formes de cauterització usades avui en dia són: electrocauterització i cauterització química. La cauterització pot també ser utilitzada per marcar a un humà, ja sigui de manera recreacional o forçada. Les cremades accidentals no són considerades cauteritzacions.

Cauterització en el passat

cauteritzador calents eren aplicats a teixits o artèries per aturar el sagnat.

El verb cauteritzar prové de la paraula en francès medieval cauteriser i aquesta al seu torn del llatí cauterizare "cremar o marcar amb ferro" i aquesta al seu torn del grec kauteriazein ; de Kauta "cremar o marcar amb ferro", de kaiein "cremar". La cauterització era usada per aturar hemorràgies, especialment durant alguna amputació. El procediment era simple: Una peça de metall era escalfada sobre el foc i aplicada a la ferida. Això provocaria que els teixits amb vasos sanguinis elevessin la seva temperatura de manera extrema ocasionant una coagulació de la sang i així controlar el sagnat, a costa d'un dany extens en el teixit. Temps després instrumentals mèdics especials van ser usats per a cauteritzar artèries. Abulcasis i després Ambroise Paré, van introduir la tècnica de la lligadura de l'artèries en lloc de la cauterització.

Electrocauterització

L'electrocauterització (també anomenada cirurgia elèctrica, o electrocirurgia) és el procés de destruir teixit amb electricitat i és àmpliament usat en la cirurgia moderna. El procediment freqüentment és usat per aturar l'hemorràgia en petits vasos sanguinis (els gots de major grandària són lligats preferentment), o per tallar a través de teixit suau per exemple greix abdominal (en una laparotomia) o en el teixit mamari en una mastectomia.

Generadors electroquirúrgics

Les fonts d'energia per a un sistema electroquirúrgic han de tenir un voltatge, una freqüència i una forma d'ona, apropiats al tipus de tall i coagulació requerits.

Freqüència

Per prevenir el risc de xoc elèctric, es fa servir corrent altern d'alta freqüència. La freqüència dels endolls domèstics és de 50 Hz a 60 Hz hertzs (depenent del país) i degut al seu alt amperatge causa greus danys als teixits i provoca una estimulació dels nervis molt dolorosa. No obstant això l'estimulació en els nervis i músculs cessa als 100,000 Hertz, pel fet que les variacions són massa ràpides perquè les cèl·lules puguin ser estimulades. El corrent aplicat en aquesta pràctica superior a 100 KHz és el que es considera d'alta freqüència.

Tall anti-coagulació

Poden verificar diversos efectes a causats per l'electro-cauterització en modificar el voltatge o el corrent així com el patró dels impulsos elèctrics. Quan s'usa un baix voltatge de corrent altern, l'escalfor generada és intensa fins al punt que el teixit es vaporitza a la punta de la sonda, l'efecte és un tall. Quan s'incrementa el voltatge en forma polssant, l'escalfor produïda és menys intensa i la taxa és més baixa, el dany al teixit s'estén més (fins a uns mil·límetres de la sonda) i la sang es coagula, (per això en molts instruments d'electrocirurgia això s'anomena "mode de coagulació"). Aquest principi també és usat per a l'ablació que usualment deixa una marca, encara que també existeix l'ablació ultrasònica.

Monopolar contra bipolar

S'utilitzen dos tipus d'electrocauterització, la monopolar i la bipolar (també conegudes com a monotèrmica i diatèrmica respectivament). Ambdues involucren l'ús de corrents alterns d'alta freqüència i un parell de elèctrodes, un anomenat actiu i l'altre retorn. La diferència rau en la col·locació d'ambdós.

• Monopolar: El corrent viatja de la sonda (actiu) on la cauterització té lloc cap al cos del pacient que actua com a "terra". Un coixinet de "terra" (retorn) es posa en el cos de la persona, usualment a la cuixa i condueix el flux elèctric de retorn cap a la màquina. L'aplicació acurada de l'elèctrode de retorn és imprescindible per tal evitar cremades importants que poden produir-se si no s'escull el posicionament adequat.
• Bipolar: La sonda (actiu) i el "retorn" tots dos són col·locats en el lloc de la cauterització, normalment la sonda té l'aspecte d'un fòrceps en el qual cada extrem és un elèctrode, cauteritza únicament els teixits enmig els elèctrodes.

Sondes

Sondes amb diversos tipus de manera s'utilitzen per a diversos propòsits, una de les més comunes té l'aspecte d'una ploma però amb una terminació en Forlan d'espàtula o escalpel esvelt d'uns 5 x 30 mm. aquest pot servir com coagulador i com escalpel elèctric. la sonda bipolar típica s'assembla a un parell de pinces que agafen i cauteritzar una petita secció de teixit, variants d'aquestes sondes són usades en cirurgia oberta i en la cirurgia moderna mínimament invasiva. El cirurgià opera la sonda pressionant un botó col·locat al cos d'aquesta o accionant un pedal amb el peu.

Cremades amb corrent altern

Quan s'usa un electrocauterizador monopolar és important que la coixinet de terra sigui l'únic camí per on el corrent passi a través del cos. El corrent elèctric sempre segueix la ruta de menor resistència, i si troba un camí en alguna peça que toqui el cos del pacient per casualitat, és possible que això produeixi una cremada en aquesta zona o a la punta de la sonda cauteritzadora. S'ha de tenir cura de que el pacient estigui completament aïllat del terra elèctric i que una coixinet de terra prou gran estigui connectat al pacient. Defectes en l'aïllament de l'instrument monopolar i l'acoblament capacitiu poden conduir a un traumatisme del teixit de manera aleatòria.

Cauterització Química

Moltes reaccions químiques poden destruir teixit i algunes són usades de manera rutinària en medicina, comunament per a remoure petites lesions a la pell o teixit mort en l'hemostàsia. Alguns agents cauteritzants són:

• Nitrat de plata: Ingredient actiu del "Caustic lunar", una barra que tradicionalment té la forma d'una cerilla. És submergida en aigua i pressionada contra la lesió a cauteritzar per alguns moments.
• Àcid tricloroacètic
• Cantaridina. Un extracte d'un escarabat de la família Meloidae o de la mosca espanyola, que ocasiona necrosi i ampolles s'usa en el tractament de les berrugues.

Cauterització nasal

Si una persona presenta sagnat nasal freqüentment (epistaxi) pot ser perquè tingui vasos sanguinis exposats en el seu nas. Fins i tot si el nas no presenta sagnat, és cauteritzada per prevenir una hemorràgia futura.Los diferents mètodes de cauterització inclouen cremar l'àrea afectada amb àcid, metall calent, làser, o nitrat de plata. Les persones sovint troben dolorosos aquests procediments. Algunes vegades s'empra nitrogen líquid com una alternativa menys dolorosa, encara que és menys efectiva.

Vegeu també

• Diatèrmia

Enllaços externs

• Valleylab divisió de Tyco Healthcare, explica els principi de la electrocirurgia