Usuari:Mcapdevila/Crucifix
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Un crucifix (del llatí crucifixus, crucificat) és una efígie o imatge tridimensional de Jesucrist crucificat. El crucifix no apareix de manera inequívoca en els monuments de caràcter públic fins al segle v i, encara llavors, amb escassa freqüència. Se'n coneixen dos d'aquest segle: el relleu de la porta de la Basílica de Santa Sabina a Roma on hi ha Crist clavat solament per les mans entre els lladres. No obstant això, la creu no està sinó indicada o simbolitzada, i un ivori en el qual apareix Jesús clavat per les mans i no pels peus en una creu commisa amb el seu rètol superior REX JVD, tenint a un costat a la Verge i a Sant Joan.[1]
Es coneix una miniatura Del segle vi, que ostensiblement representa la crucifixió amb diversos detalls d'aquesta. Es troba al còdex siríac de la Bíblia, escrit l'any 586 pel monjo Rábula. Del mateix segle són les cèlebres fioles o ampolletes amb relíquies que figuren en el Tresor de la Catedral de Monza i que van ser regalades per Sant Gregori el Gran a Teodelina, reina dels longobards. En quatre d'elles, hi ha pintada la Crucifixió en forma simbòlica, a saber, una amb la imatge de Crist en actitud d'orant, tres amb el bust del mateix col·locat per sobre d'una creu i entre els dos lladres crucificats. L'única figura de la Crucifixió trobada a les catacumbes romanes és a la de Sant Valentí pintada al mur i data del segle vii.
Però més antiga que totes les esmentades és una representació pagana en esgrafiat que es va traçar en l'arrebossat d'una paret de l'antic Palau dels Cèsars al Palatí de Roma i es va descobrir a les seves ruïnes. S'hi pot reconèixer un home amb cap d'ase i un subjecte a una creu, i davant seu hi ha un altre home dempeus adorant-lo.
Com a objecte manual equivalent a un crucifix existeix la Creu Vaticana del segle vi que es té per la més antiga. En el seu centre ostenta la figura de Crist amb nimbe portant una creueta al damunt i sobre i sota de la creu hi destaquen sengles medallons amb el bust de Jesús, també nimbat.
En les figures de la crucifixió que des del segle vi es van repetint fins al X o al xi, es representa comunament a Jesús vestit amb túnica i sense mànigues. Però des d'aquest últim segle es va generalitzant la simple vestidura del perizonium o faixa (ja iniciada al segle ix) que es fa més curta a partir del segle xiv i més encara al renaixement. Existeix però un tipus de crucifix anomenat de majestat a la manera romana d'Orient molt en ús en diferents regions fins al segle xiv. En ells, la imatge es representa vestint una túnica cenyida amb mànigues.
En qualsevol forma que tingui el crucifix, es representa a Crist viu, majestuós i triomfant, amb els braços horitzontals, sense corona d'espines però amb nimbe i corona reial i amb els dos peus separats fins a arribar al segle xiii. Des de mitjans d'aquest segle, els crucifixos que no siguin de majestat expressen més bé la idea d'un Jesús pacient i es generalitza l'ús de només tres claus i la corona d'espines. Des del segle xvi es busca en aquestes obres artístiques la bellesa i la perfecció anatòmica més que la idea religiosa encara que no s'obliden els bons artistes de donar al rostre de Jesús una expressió de profund dolor.
El títol de la creu amb les inicials INRI data del segle xiii, abans, la forma no era constant ni tampoc l'ús del títol. D'ordinari, s'escrivien sobre una cartel·la o cinta les inicials de Jesus-Christus en grec o en llatí o tot el nom com també el títol Jesus Nazarenus Rex Judaeorum complet.
A la península Ibèrica, són raríssims els crucifixos del segle x fins i tot en pintura i es consideren apòcrifs o molt dubtosos els que es pretenen anteriors. No obstant això, són molt nombrosos d'una manera o l'altra a partir del segle xi en endavant. A Catalunya, s'hi troben sovint els de majestat durant els segles XI al XIII inclusivament i molt rars als segles posteriors. També són comuns a França, procedents dels tallers de Llemotges i es diferencien dels de Catalunya en què els francesos porten corona.
Destaca també l'art barroc hispanoamericà que li va imprimir al clàssic crucifix europeu el segell d'artesans indígenes i criolls. A Mèxic, en el seu període colonial, van ser creades creus atrials, per tal d'evangelitzar als indígenes. S'hi van esculpir només els símbols de la passió de Crist, i en algunes, només el rostre de Crist.
Vegeu també
[modifica]Nota
[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.147. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014].