Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/PARC (empresa)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPARC
Dades
Camp de treballR+D+I
Història
CreacióPalo Alto, Califòrnia
(1970)
Governança corporativa
Seu 
Propietat deXerox
Lloc webwww.parc.com
NotesConeguda per:
impressió làser
Ethernet
IGU i altres

PARC (Palo Alto Research Center Incorporated, «centre d'investigació de Palo Alto»),anteriorment Xerox PARC, és una empresa estatunidenca de recerca i desenvolupament a Palo Alto, Califòrnia, amb una reputació distingida per les seves contribucions a la tecnologia de la informació.[1]

Fundada el 1970 com una divisió de Xerox Corporation, PARC ha estat responsable pel desenvolupament de conegudes i importants novetats com la impressió làser, Ethernet, la moderna interfície gràfica d'usuari (IGU), la computació ubiqua i la promoció de la integració a gran escala (VLSI).[1]

Incorporada com una subsidiària de Xerox el 2002, PARC actualment condueix recerca en les tecnologies biomèdiques, «tecnologia neta», disseny d'interfície d'usuari, «sensemaking», computació ubiqua, electrònica de gran superfície i sistemes incrustats i intel·ligents.

Xerox va arribar a invertir més de 100 milions de dòlars en aquest projecte i, encara que no arribés a rendibilitzar els seus esforços en alguns dels seus productes, va esdevenir la principal font d'inspiració de les noves tecnologies dels anys setanta i bona part dels vuitanta. Delegacions de Microsoft, amb Bill Gates al capdavant, o la d'Apple de Steve Jobs, van tenir la possibilitat de penetrar en un recinte que era considerat la Meca de les noves tecnologies de la informació.

Història

[modifica]

El 1969, principal científic de Xerox, Jack Goldman, es va acostar al Dr. George Pakea, un físic especialitzat en ressonància magnètica nuclear i el prebost de la Universitat de Washington, sobre el finançament i generosament finançar un segon centre de recerca per a la companyia.

El Dr. Pakea va seleccionar Palo Alto, Califòrnia, com el lloc el qual seria conegut com a PARC. Mentre que havien 3.000 milles entre PARC i les casernes generals de Xerox a Nova York, Xerox els va oferir als científics, en el nou laboratori, gran llibertat per emprendre el seu treball, la distància també va servir com un impediment en la persuasió de la gerència de la promesa d'alguns dels seus més grans èxits.

La localització del PARC a la costa oest va demostrar ser avantatjosa a mitjans de la dècada del 1970, quan el laboratori podia contractar a molts empleats del centre de recerca pròxim, l'Augmentation Research Center del SRI, quan seus fons, provinents de DARPA, la NASA, i les Forces Aèries dels Estats Units, van començar a disminuir. Estant situat en terres del Stanford Research Park arrendades per la Universitat Stanford,[2] va permetre als estudiants graduats estar involucrats en els projectes d'investigació del PARC, i els científics del PARC col·laborar amb seminaris acadèmics i projectes.

Molt del primerenc èxit d'PARC en el camp dels computadors va ser sota la direcció del seu gerent del Laboratori de Ciències de la Computació, Bob Taylor, que va dirigir el laboratori com a gerent associat entre 1970-1977 i gerent entre 1977-1983.

El PARC avui

[modifica]
Entrada de l'edifici del Xerox PARC a Palo Alto (Califòrnia).

Després de dues dècades com a divisió de Xerox, el 2002 PARC va ser transformat en una companyia subsidiària enterament independent dedicada a desenvolupar i madurar avenços en conceptes de ciència i negocis amb el suport de socis comercials i clients.

Xerox segueix sent el major client de la companyia (50%), però PARC té, a més de Xerox, altres nombrós clients corporatius i clients d'inversió de capitalde risc en diferents camps d'ús, incloent: VMware, Fujitsu, Dai Nippon Printing Co, Ltd (DNP), Samsung, NEC, SolFocus, Powerset, i molts més.

Actualment, PARC condueix recerca en "tecnologia neta", disseny d'interfície d'usuari, sensemaking, computació ubiqua i sistemes conscients del context, electrònica d'àrea gran, i control basat en models i optimització en sistemes incrustats, intel·ligents.

Principals productes nascuts a PARC

[modifica]
El cable Ethernet original desenvolupat al PARC.

En el PARC van néixer els icones, les representacions gràfiques de les ordres que li podem donar a l'ordinador, les finestres, les àrees de treball que permeten delimitar zones a la pantalla, i els gràfics gràcies als mapes de bits, una tecnologia que permetia visualitzar gràfics a la pantalla dels nostres ordinadors amb gran precisió. Però en el PARC també s'utilitzarien per primera vegada, a més del teclat i el ratolí com a principal mecanisme de control de l'ordinador, un invent heretat de Douglas Engelbart; naixeria la xarxa Ethernet, la possibilitat de connectar entre si els ordinadors personals; sorgirien les primeres impressores làser que permetrien posteriorment el naixement de l'autoedició, i també veurien la llum la programació orientada a objectes mitjançant el llenguatge Smalltalk.

PARC ha estat l'inventor i la incubadora de molts elements de la computació moderna, incloent:

L'Alto

[modifica]
Xerox Alto.

La major part d'aquests desenvolupaments van ser inclosos en el Xerox Alto, que va afegir l'ara familiar ratolí,[3] desenvolupat pel SRI que unifica en un simple model la majoria dels aspectes del, ara estàndard, ús de l'ordinador personal. La integració de l'Ethernet va incitar el desenvolupament del PARC Universal Packet, molt similar a com és la Internet d'avui.

La GUI

[modifica]

Xerox ha estat fortament criticat (particularment pels historiadors dels negocis) per fallar en comercialitzar i explotar profitosament les invencions del PARC. Un exemple favorit és la GUI, desenvolupat inicialment en PARC per l'Alt i després comercialitzat com el Xerox Star pel Departament de Desenvolupament de Sistemes de Xerox. Encara que molt significatiu en termes de la seva influència en el disseny de futurs sistema, és jutjat com una falla perquè només va vendre aproximadament 25.000 unitats. Un petit grup del PARC encapçalat per David Liddle i Charles Irby van formar Metaphor Computer Systems. Van ampliar el concepte de l'escriptori de l'Star en un model de gràfics animats i una oficina automatitzada comunicant-se i van vendre la companyia a IBM.

L'adopció per Apple

[modifica]

El primer producte GUI comercial reeixit va ser l'Apple Macintosh, que va ser fortament inspirat pel treball del PARC. A Xerox li va ser permès comprar accions pre-IPO d'Apple, a canvi de visites d'enginyers i una entesa que Apple crearia un producte GUI. Molt de temps després, al mig del plet legal Apple v. Microsoft en el qual Apple va acusar a Microsoft de violar les seves copyrights apropiant de l'ús del "look and feel" (aparença i sensació) del GUI de Macintosh, Xerox també demandar Apple amb els mateixos arguments. El plet va ser rebutjat perquè el president del tribunal va dictaminar que "les queixes de Xerox eren inadequades per una varietat de raons legals", tot i revisionistes apòcrifs de la història insisteixen que Xerox simplement va esperar massa per presentar el plet, i l'estatut de limitacions havia expirat. Això no era realment veritat, el rebuig de la queixa legal de Xerox no va ser basat simplement en presentació tardana, sinó en una manca de mèrit legal al cas de Xerox en com que va ser presentat.[4]

Investigadors distingits

[modifica]

Entre els investigadors distingits del PARC hi va haver tres guanyadors del Premi Turing: Butler W. Lampson (1992), Alan Kay (2003), i Charles P. Thacker (2009). El Premi de Programari de Sistema de l'ACM reconèixer el sistema Alt el 1984, Smalltalk el 1987, InterLisp el 1992, i Remote procedure call el 1994. Lampson, Kay, Bob Taylor, i Charles P. Thacker van rebre el premi Charles Stark Draper Prize de la National Academy of Engineering el 2004 pel seu treball en l'Alto.

Altres figures influents del PARC

[modifica]

Herència

[modifica]

Els desenvolupaments del PARC en la tecnologia de la informació han tingut gran impacte a llarg termini. Una vegada que els mèrits de les interfícies i de la tecnologia en què PARC va ser pioner es van tornar àmpliament coneguts, aquests van evolucionar en estàndards per a gran part de la indústria de computació. Molts avenços no van ser igualats ni sobrepassats per dues dècades, un lapse de temps enorme en el món de ràpids canvis de l'alta tecnologia.

Mentre que hi ha una certa veritat en què la gerència de Xerox no va poder veure el potencial de moltes de les invencions del PARC, això és una sobre simplificació en generalitzar. La realitat més gran és que la investigació computacional era una part relativament petita de l'operació del PARC. Els seus científics de materials van ser pioners en tecnologies de l'LCD i del disc òptic, altres van inventar la impressió per làser, cada un d'aquests invents van provar ser grans èxits quan es van introduir als mercats de negocis i del consumidor.

Encara que no està en el mateix ordre, des de principis dels anys 1980, el treball en PARC, sovint passat per alt, inclou alguns avenços significatius en la computació ubiqua, la programació orientada a aspectes, i el IPv6.

Línia de temps
* Ethernet: primera patent per escrit.
  • 1975: Introducció de la interfície WIMP

Els enginyers mostren el Xerox GUI, amb menús i icones. (PARC) (Totxo)

Lectura addicional

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Núria Almiron. «El PARC o com Xerox va voler inventar el futur». De Vannevar Bush a la WWW, 2001. [Consulta: 9 març 2010].
  2. ↑ Map of Stanford Research Park on Stanford University Real Estate web site
  3. ↑ Xerox PARC was the first research group to widely Adopt the mouse invented by Douglas Engelbart's Augmentation Research Center at the Stanford Research Institute (now SRI International) in Menlo Park, Califòrnia,
  4. ↑ «Xerox vs. Apple: Standard 'Dashboard' Is at Issue». The New York Times, 20-12-1989. [Consulta: 8 octubre 2011].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/PARC


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/PARC_(empresa)&oldid=33913306»