Usuari:Mcapdevila/Ròtula (mecànica)

{{Expert|data=pàgina d'usuari}}

Esquema d'una ròtula mecànica. Té tres graus de llibertat: rotació en el pla del dibuix, rotació en el pla perpendicular al dibuix i rotació al voltant de l'eix.

Una ròtula mecànica o ròtula esfèrica és una articulació o junta en la qual una peça acabada en una bola (en blau en el dibuix) està unida a una peça acabada en una cavitat o casquet (porpra en el dibuix) de manera que permet un relatiu moviment dins de cert angle en tots els plans que passen per una línia. Denominada també articulació a ròtula. Una ròtula té tres graus de llibertat, encara que l'amplitud del moviment en dos d'ells estigui limitada.

Visualització de una ròtula

Les ròtules tenen moltes aplicacions en la maquinària, quan l'alineació de les peces no sigui estable, i sempre que s'hagi de connectar dues peces que tenen més d'un grau de moviment. Se'n troben molts en automòbils: en lasuspensió, la direcció, la palanca de canvi de marxa o al pedal accelerador. En maquinària també es poden trobar.

Construcció

Vista de una suspensió anterior, a on s'aprecien les ròtules superior e inferior de la manegueta, que permeten els moviments amunt i avall de la suspensió i el gir de la direcció. A més s'observa la ròtula que uneix la manovella i la barra de direcció

Les primeres ròtules eren molt senzilles, perquè dins d'un tub, que té un extrem quasi sempre roscat, hi ha dues peces còniques que mantenen un altre peça esfèrica amb una cua, moltes vegades amb rosca, que va subjectada a una palanca per a transmetre la força. Aquestes peces còniques romanen en contacte amb l'esfera, mitjançant d'un sistema semi-elàstic (molles o discs de pressió), i segellat per un tap roscat amb un sistema de retinguda (passador partit o filferro de fre).

Amb l'avenç de la metal·lúrgia, el sistema de fabricació s'ha força ameliorat, i es presenten amb fórmules més compactes com una càpsula, i no desmuntables. En cas d'avaria o de desgast cal canviar tot el mecanisme.

Tipus

Descripció de una ròtula axial
A Cos exterior
B Esfera de la ròtula
C Forat de subjecció
D Rosca de subjecció

Les diferents aplicacions fan que hi ha molts tipus de ròtules, que es poden diferenciar per l'esforç a què estan sotmeses dues famílies:

Esforços lineals: ròtules que s'interposen en aparells que «espitgen», i actuen en la mateixa direcció de la subjecció de l'esfera. Molt utilitzades en caps de vastegs de cilindres per assegurar l'alineació del mecanisme sobre el que actuen.

Esforços axials: ròtules que actuen d'acció transversal a la subjecció de l'esfera, que és el cas més habitual per a articular una palanca, com per exemple transmetre un moviment lineal a un altre giratori o a la inversa.

Vegeu també

• Parell cinemàtic
• Mecanisme
• Graus de llibertat (enginyeria)